Feijóo arrossega el PP Europeu a donar suport a Mazón malgrat la seva gestió de la DANA

Després de l'angoixa inicial, Alberto Núñez Feijóo ha decidit fer pinya amb Carlos Mazón, malgrat els errors en la gestió de la DANA en què van morir almenys 224 persones. I, amb ell, arrossegarà el PP Europeu, que celebrarà a València a finals d'abril el congrés per renovar el lideratge. La decisió no ha estat exempta de polèmica pels dubtes que genera a la direcció europea del partit, on són conscients de les cotes internes de l'organització nacional, la decisió de portar el conclau a la zona arrasada, conegut el malestar que una trobada de aquest tipus puga provocar entre els veïns, que han organitzat manifestacions i protestes de tota mena contra Mazón.

El PPE va preguntar a Gènova sobre la idoneïtat de celebrar el congrés a la zona arrasada per les inundacions, segons han explicat fonts de la formació a elDiario.es. Ho va fer a la tardor, poc després de la catàstrofe. Als socis europeus de Feijóo els van saltar les alarmes per l'efecte negatiu que poguera tindre la presència de tots els tòtems a la zona afectada, que per a aquest moment no estarà ni de bon tros recuperada. En altres paraules, consideren que el desplegament que suposa un congrés d'aquestes característiques, amb la presència de primers ministres i líders dels 27 països de la UE, pot irritar els veïns més que no pas transmetre sensació d'ajuda.

El temor que reconeixen les fonts consultades, a més, és que s'organitzen manifestacions aprofitant l'estada de l'alta direcció europea. La presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, és obligada en una cita en què també s'espera l'assistència de comissaris europeus (el PPE en té 14), primers ministres, com el polonès Donald Tusk o el grec Kyriákos Mitsotáquis, entre d'altres, a més d'una nodrida representació de mitjans de comunicació internacionals.

Preocupació per la reacció

Els dies posteriors a la DANA, Felip VI, Pedro Sánchez i Carlos Mazón van ser increpats durant una visita a Paiporta. Les imatges van fer la volta al món i el president del Govern va haver de retirar-se de la visita. Des de llavors, les manifestacions per la gestió han estat multitudinàries i les esbroncades a les recepcions de polítics, la norma. Feijóo, de fet, va viatjar per sorpresa a València per donar suport a Mazón amb una agenda discreta i un acte blindat amb alcaldes i regidors.

Tot i les reticències expressades pel partit a nivell europeu, Gènova va descartar canviar la ubicació, segons les fonts consultades, que també apunten a l'embolic dins del PP espanyol.

En les setmanes posteriors a la catàstrofe Feijóo va evitar inicialment donar suport Carlos Mazón, que encara no ha explicat del tot on va ser aquell dimarts 29 d'octubre en què només va aparèixer al centre de comandament passades les set i mitja de la vesprada, amb mitja província ja negada i una Generalitat que va enviar l'alerta als mòbils de la ciutadania quan ja hi havia morts i molts ciutadans ja tenien l'aigua al coll. El líder del PP va desautoritzar el seu baró, amb el que té males relacions des que el 2023 va desbaratar l'estratègia de Gènova en tancar per la via ràpida un acord de coalició amb Vox. Feijóo va demanar reiteradament la declaració de l'emergència nacional i, de passada, treure el comandament al president de la Generalitat per donar-li-ho al Govern central.

Però les enquestes van motivar el gir de Feijóo en pocs dies, i el líder del PP va passar a defensar tota la gestió de Mazón. Feijóo, i amb ell tot el partit, han arribat a assegurar que la presència del president valencià al Cecopi el 29 d'octubre no hagués servit de res, ha dit estar-ne “orgullós” d'ell i ha donat per bona les diferents versions que Mazón i el seu equip han improvisat per justificar la seva llarga absència el dia de la DANA. Fins i tot han assumit que va ser el PP qui va pagar aquell famós dinar a 'El Ventorro' per a evitar que Mazón haja d'ensenyar la factura.

L'embolic del PP

Mentre el líder del PP ha optat per fer pinya amb Mazón, el seu vicesecretari i enviat a Brussel·les, Esteban González Pons, està enfrontat al president autonòmic, per la qual cosa ha aprofitat per promocionar l'alcaldessa de València, María José Catalá, com a possible successora . Català també arrossega dubtes per la seva gestió durant la DANA, que va devastar algunes pedanies que depenen del govern municipal que lidera, i ha intentat utilitzar la tragèdia contra el Govern central.

Català va viatjar a mitjans de gener a la capital comunitària, on va estar reunida amb la cúpula del PPE. També la van rebre la vicepresidenta de Sobirania, Seguretat i Democràcia Tecnològica de la Comissió, Henna Virkkunen; el vicepresident de Cohesió, Raffaele Fitto, i el comissari de Clima, Wopke Hoekstra. A Brussel·les també han rebut membres del Govern i fins i tot a la patronal valenciana, però Mazón no hi ha acudit.

Tampoc la Comissió Europea ha visitat la zona afectada per la DANA, com sí que ha fet en altres catàstrofes. Von der Leyen va viatjar a Polònia dies després de les inundacions que van afectar l'est d'Europa al setembre o a Eslovènia l'agost del 2023. Es va estudiar un viatge “la mateixa setmana en què va passar la DANA, però la situació logística era complicada”, expliquen fonts coneixedores d'aquest pla que tampoc no s'ha executat mesos després.

“Atesa la gran escala del desastre a València, la prioritat eren les operacions de rescat. El 2021, quan van passar les inundacions a Ahrtal [Alemanya], també un desastre a gran escala [en què van morir 180 persones], la presidenta tampoc va ser”, argumenten fonts oficials de la Comissió Europea.

Feijóo va utilitzar la DANA per intentar desgastar la candidatura de Teresa Ribera, apuntalada per Von der Leyen com a vicepresidenta primera del govern comunitari com a part de l'acord entre populars, socialistes i liberals europeus per al seu segon mandat. La maniobra del líder espanyol, afavorida pel president del PPE, Manfred Weber, no va caure bé a la seva família política que va assistir amb desconcert a la jugada, que va endarrerir l'elecció del conjunt del Col·legi de Comissaris en què el PPE té una majoria aclaparadora.

Segons va publicar Euroactiv, els primers ministres de Polònia i Grècia, Donald Tusk i Kyriakos Mitsotakis, van retreure a Weber el seu seguidisme de la delegació espanyola. El polonès, proper a Von der Leyen i crític amb els acords de la dreta i l'extrema dreta (de manera expressa amb Vox), va arribar a trucar al líder del PP europeu perquè aturés l'estratègia del bloqueig.

La batalla del PPE

I és ací on s'entreveu la pròpia batalla interna del PPE. Hi ha dirigents que miren amb recel l'estratègia de Weber de desafiar els seus aliats –i fins i tot Von der Leyen– amb la majoria alternativa que té al Parlament Europeu amb la ultradreta.

Més enllà del rebuig a pactar amb aquestes forces que tenen alguns mandataris, com Tusk, altres fonts consultades admeten que el missatge que s'envia a la ciutadania és contradictori i que fins i tot es pot posar en risc la majoria que 'governa' la UE. “Si el Partit Popular Europeu juga a les dobles majories, hi pot haver un bloqueig total”, va advertir la cap dels socialdemòcrates, Iratxe García, en una entrevista a elDiario.es.

De moment, Weber no té rival per repetir com a president del PPE i dóna per fet que no ho tindrà. Tot i això, encara no té el suport dels 'popes' del partit, que són els primers ministres (Tusk, Mitsotákis; el finlandès, Petteri Orpo…) i, en menor mesura, Feijóo com a líder de la segona delegació més gran. Weber ha iniciat una gira per prendre el pols i que va iniciar a Madrid, el portarà a Estocolm o París els propers dies.

A més del flirteig amb els ultres, en contra seu té les reticències per ostentar alhora la presidència del partit i el portaveu del grup a l'Eurocambra perquè impedeix distingir entre les dues organitzacions. “Els líders guarden les seves cartes fins a l'últim moment”, admet una font consultada, que veu un resultat incert en cas que algú decidisca fer el pas davant de Weber si compta amb el suport dels primers espases.