eldiario.es

Menú

Atur indigne, odiós i il·legítim

- PUBLICIDAD -

Leer versión en castellano

Les darreres dades de l’atur a Catalunya i al conjunt de l’estat són esfereïdores. Segons l’enquesta de població activa (EPA) corresponent al primer trimestre de 2013, més de 6.200.000 treballadors i treballadores no tenen feina (un milió a Catalunya).

L’aplicació de la reforma laboral -aprovada al Congrés pel govern del PP amb el suport de CiU, entre d’altres- ha marcat un abans i un després pel que fa a les dades d’atur. Des de l’aprovació d’aquest Reial Decret Llei es destrueix un lloc de treball cada minut. Una xifra que no pot suportar cap societat. I, més preocupant encara: gairebé dos milions de famílies tenen tots els seus membres en situació d’atur. Pitjors encara són les xifres referents a l’atur juvenil, que ja supera el 57%. És a dir, gairebé sis de cada deu joves no tenen feina. És clar que no comptem aquells que han marxat a servir cafès a Londres com va recomanar l’exconseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena.

Amb aquestes dades no ens queda cap dubte que aquest atur indigne l’ha generat l’aplicació de la reforma laboral pactada amb nocturnitat i traïdoria per PP i CiU, la dreta que es baralla públicament però s’entén a la perfecció als despatxos. Unes xifres de desocupació que estan sumint a una part important de la població, i a moltes famílies senceres, en una situació de vida indigna que s’accentua amb les retallades dels mateixos governs de dretes, que colpegen una vegada darrera l’altra els de sempre. Però és que aquest atur, a més de ser indigne, és també il·legítim.

Són ja masses les empreses que, avalades per les mesures de la reforma laboral, apliquen EROs tot i mantenir grans beneficis, amb l’excusa de la crisi econòmica i la conjuntura actual. Empreses com Telefònica, Ercros, Ficosa, Ibèria, Secoma Cambrils, Ros Roca, Jocavi... i així podríem continuar amb altres firmes els directius de les quals mantenen la seva quota de beneficis a costa de fer fora, de forma directa o amb ERO horari, els treballadors i les treballadores, carregant novament contra les esquenes dels més febles la responsabilitat d’una crisi dissenyada i planificada pel capitalisme amb eines com la reforma laboral.

Fins ara, acceptàvem que una empresa que es trobava en una situació econòmica complicada i no podia fer front al futur de la seva activitat, ja sigui per una baixada de les vendes o per un increment de les inversions, apliqués un ERO i reduís la seva plantilla. Ara, però, amb la reforma laboral, volen que acceptem que una empresa amb beneficis també pot acomiadar quan ho consideri oportú, i sense demostrar que la seva viabilitat econòmica és complicada. Per això es tracta d’un atur il·legítim.

Des de les forces polítiques d’esquerres, i sobretot des dels moviments socials i les plataformes, reclamem que s’hauria de destriar entre el deute legítim (aquell que ha anat destinat a finançar els serveis públics, a garantir la sanitat o l’educació per a tothom, a millorar les infraestructures i els transports públics o a generar polítiques d’ocupació) i el deute que és il·legítim (aquell que s’ha destinat a rescatar bancs, pagar interessos de les entitats financeres o a garantir els beneficis de les elits d’aquest país).

Aquest deute il·legítim, basat en la doctrina teòrica del ‘deute odiós’ plantejada per Alexander Sack al 1927, sosté que el deute extern d’un govern creat i utilitzat contra els interessos de la ciutadania no ha de ser pagat i, per tant, no és exigible la seva devolució donat que els prestamistes han actuat de mala fe. Evidentment, aquí no fem servir el terme ‘mala fe’ des d’un punt de vista moral, sinó com a figura de dret jurídic. Aquesta mateixa teoria la podríem aplicar a com s’ha generat l’atur al conjunt de l’estat: a través d’una mesura (reforma laboral) de mala fe que s’ha dissenyat i planificat per expulsar els treballadors i les treballadores del seu dret a l’ocupació amb l’objectiu de garantir el pagament del deute als bancs per part de les empreses, els beneficis dels grans empresaris i les oligarquies financeres.

El deute il·legítim es pot resoldre de dues maneres diferents: o bé l’estat deutor no paga el deute establert amb l’estat prestatari, o bé es poden considerar com a deutes personals (essent responsables, segons els casos, els monarques, presidents de govern, directors de bancs centrals o ministres corresponents). A diferència d’això, la solució a aquest atur il·legítim no és tan senzilla.

Tenim clar, doncs, que aquest és un atur odiós o il·legítim donat que ha estat generat per l’aplicació d’una reforma dissenyada contra els interessos del conjunt de la ciutadania i amb ple coneixement dels dissenyadors (PP i CiU). Aquesta tesi ve avalada per una sentència del Tribunal Suprem que ha anul·lat de forma definitiva l’ERO de l’empresa Talleres López Gallego per no entregar la documentació necessària per a demostrar que estava justificat l’acomiadament de 28 treballadores  i, per tant, ha denegat un acomiadament col·lectiu perquè segons el Suprem l’empresa havia actuat “de mala fe”.  Així doncs, caldria una derogació obligada i amb caràcter retroactiu de la reforma laboral donat que s’ha demostrat, per part del govern del PP, ‘mala fe’ jurídica, és a dir, una actitud fraudulenta amb ànim de perjudicar i que és del tot il·legítima i deslleial. Si no es deroga, les responsabilitats les han d’assumir directament el president del govern que va aprovar la reforma (Mariano Rajoy) i la ministra d’Ocupació que la va aplicar (Fátima Báñez).

Ja n’hi ha prou d’enredar-nos i voler imposar unes mesures injustes, indignes i il·legítimes que maltracten el conjunt dels treballadors i les classes populars. És hora d’exigir totes les responsabilitats, polítiques i penals si cal, a aquells que actuen de ‘mala fe’ i amb l’únic objectiu de perjudicar la ciutadania mentre es garanteixen els privilegis i els beneficis dels grans empresaris i les camarilles financeres.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha