Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Catalunya camina cap a les eleccions

El Parlament aprueba convocar una consulta soberanista la próxima legislatura

J. Ramón González Cabezas

Leer versión en castellano

Catalunya s'encamina cap a unes eleccions anticipades davant el vertiginós deteriorament de l'escenari resultant de la fallida aposta sobiranista d'Artur Mas. La bombolla de la corrupció ha esclatat com una bomba de dispersió sobre la classe política i s'adverteixen símptomes d'esgotament tot just tres mesos després d'unes eleccions que havien de donar a llum el nou rumb del país i un lideratge rotund per a la històrica tasca.

Estava escrit que l'elecció de la data crítica de 2014 acceleraria tots els esdeveniments del 2013, inclòs l'inventari o venjança -digui's com es vulgui- sobre tot el que ens ha portat fins aquí. En aquestes estem.

Ni tan sols aquesta indemne ERC, gran triomfadora del 25-N i peça mestra de la governabilitat de la Generalitat. El xiringuito improvisat pel partit d'Oriol Junqueras per facilitar el subsidi d'atur a l'exconseller de Governació Jordi Ausàs, processat per un afer clàssic de contraban de tabac des d'Andorra, demostra que Esquerra no està tampoc en condicions d'exercir de Pepito Grillo de la consciència nacional, social i moral de Catalunya.

Aquestes i altres evidències, com els diàlegs entre l'exalcalde de Sabadell Manel Bustos i el número dos del PSC, Daniel Fernández, amb la finalitat d'intimidar a l'alcaldessa (“tonta del cul”) de Montcada i Reixac, la borrascosa russian connection de l'exalcalde i diputat convergent Xavier Crespo, o l'al.lucinant triangle entre Alícia Sánchez-Camacho, Maria Victoria Álvarez i el seu ex amant Jordi Pujol-Ferrussola, primogènit del clan fundador de CDC, il.lustren amb crua fidelitat com les gasten al vell oasi de Catalunya .

La llista d'exemples ens portaria fins als temps en què Javier de la Rosa era investit “empresari model” pel mateix Jordi Pujol, afectat avui en el seu entorn més proper per la marea de la sospita i el descrèdit. És una evidència que les convencions de la Transició han deixat d'existir.

El segrest del bé públic

Encara que res és casual, els cicles de crisi severa com l'actual són propicis a fenòmens de purga, expiació i catarsi, inclosos els seus danys col.laterals. Sobretot en un país històricament donat als excessos, ja sigui en èpoques de poder i riquesa com en les fases de depressió i decadència. La recerca malaltissa de les claus de tot aquest vendaval en el desafiament sobiranista forma part d'aquesta tendència atàvica.

Fèlix Millet, que segueix en el seu confortable domicili a l'espera de judici, simbolitza l'antiguitat, arrelament, profunditat i transversalitat de la corrupció domèstica de marca catalana, no per menestral i provinciana menys fidel als usos i costums de les màfies locals. Estem en un vell país de murris i aprofitats que han mutat en autèntics depredadors sota el doble efecte del diner fàcil i la globalització sobtada. La metamorfosi va des d''El Pocero de Seseña' fins al mateix gendre del Rei.

Ni tan sols era necessària la grollera peineta de Luis Bárcenas a Barajas, de retorn de la seva estada d'esquí al Canadà, per confirmar per enèsima vegada que el mal d'Espanya és el segrest del bé públic pels interessos privats i, per més inri , l'escruixidora manca d'educació i respecte dels seus autors. Potser a Catalunya es guarden púdicament les formes, però no hi ha cap dubte que la peineta “per omissió” de l'antic regent del Palau no és menys ofensiva que la de l'ex tresorer del PP.

La creixent debilitat d'Artur Mas

En aquest context, el clima d'inestabilitat política aflora fins i tot en el discurs i el semblant del president de la Generalitat, per moments irreconeixible amb el dirigent que va aparèixer en la Diada de l'11-S. La tendència d'Artur Mas a l'abstracció, il.lustrada per la seva recurrència a les metàfores marineres per interpretar la realitat, delata la seva debilitat progressiva després del fiasco del 25-N. A això s'afegeix el clima de enrariment que s'adverteix en les files de CiU després de l'escàndol de les escoltes telefòniques creuades protagonitzat des de l'agència de detectius Método 3.

També és revelador el to i la creixent ansietat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, davant d'un escenari en què el seu full de ruta ha estat sepultada pel dia a dia de la corrupció i l'amenaça de les aigües fètides que flueixen de la claveguera, mentre creix la crispació social. El soci de CiU ja ha insinuat que podria deixar el Govern en minoria si no atén les seves exigències en el nou pressupost, preparant potser el camí per a un eventual desmarcatge estratègic previ a noves eleccions. Aquesta vegada plebiscitàries.

Sobre el paper, el partit de Junqueras estaria en condicions òptimes de polaritzar tot el vot independentista, mentre CDC apareixeria òrfena de lideratge i sense un dofí clar després de la virtual retirada d'Oriol Pujol de l'escena política. No és una anècdota que Duran i Lleida s'hagi insinuat a La Vanguardia disposat a disputar la successió des del nacionalisme centrista i confederal. Tot això sona gairebé a ciència ficció, però fa menys d'un any hauríem el que passa avui ens hauria semblat d'acudit. acudit.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats