Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El xiuxiueig de les violències quotidianes contra les dones als carrers de Barcelona

Imatge d'un dels tallers del procés d'elaboració de Fem Públic

João França

“La nit encara no és nostra”, ens deien algunes dones fa un any per parlar de les violències quotidianes que pateixen al carrer. Ara el projecte Fem Públic pretén que no siguin elles les úniques conscients d'aquestes situacions. Es tracta d'una intervenció impulsada pel col·lectiu d'urbanisme amb perspectiva de gènere Punt6, el centre de drets humans Irídia i la Cooperativa de Tècniques, que pretén mostrar aquesta realitat a altres persones a través d'un passeig aquest divendres pel centre de Barcelona i recursos per replicar aquesta experiències en diferents entorns.

“Vinga guapa, vine amb nosaltres!” És un de tants comentaris que se senten en l'audioguia que acompanya el recorregut, i prové de les experiències de dones que han participat en el procés. “La nostra proposta era treballar a partir del coneixement situat, que és una mirada molt derivada dels feminismes negres, tenint en compte les experiències que vivim les dones com a subjectes creuats per diferents identitats”, explica Carla Alsina, de Iridia. En el procés d'elaboració del projecte s'han desenvolupat tallers amb dones, feministes i trans i també específicament amb dones migrants.

“Portem anys treballant la percepció de seguretat a l'espai públic, les situacions d'assetjament i que la ciutat no estigui adaptada a les diferents experiències que tenim homes i dones condiciona el nostre dia a dia, perquè hi ha moltes dones que canvien els seus recorreguts per un tema de seguretat”, assegura Blanca Gutiérrez Valdivia, de Punt6.

“Treballant amb joves feministes, que tenen un bagatge en aquests temes, davant l'assetjament en l'espai públic et pots empoderar i contestar alguna cosa, però coincidien que cap sentia un suport social, i si estàs cansada evites passar per determinats llocs o no contestes per evitar ficar-te en problemes”, apunta Gutiérrez Valdivia, que lamenta que “és una cosa que passa a l'espai públic però que s'aborda com una problemàtica individual”. “Volem portar al carrer el que passa al carrer, que l'opinió pública es generi en el mateix lloc”, afegeix Alsina.

Per Marta González, una de les participants en els tallers, és important que aquesta intervenció arribi als homes. “Pot ser una mica difícil posar-te en aquest lloc, però la gràcia seria que participi gent que no és conscient que hi ha qui passa por pel carrer i que potser canvia de vorera per no haver de passar davant d'un grup”, diu.

Quines respostes es poden donar a aquesta situació? “Nosaltres podem tenir estratègies per perdre una mica la por i d'autodefensa, però la solució està bàsicament a l'altra banda, que no et facin passar por”, apunta González. “També són necessaris canvis en la trama urbana, perquè petites modificacions a la ciutat poden fer que dones que no passen per un lloc de nit puguin passar si tenim espais més vitals, amb gent, senyalitzats i visibles”, afegeix Gutiérrez Valdivia. Barcelona ja assaja l'aplicació de l'urbanisme amb perspectiva de gènere en alguns barris com la Marina del Prat Vermell.

La perspectiva de les dones migrants apunta també que de vegades les agressions no vénen només dels homes. Shazia Yaseen, veïna del barri del Besòs, va participar en un taller del projecte a l'espai Anissa i va parlar dels comentaris que sent pel carrer per portar vel. “Especialment dones i homes grans em diuen coses com que torni al meu país, però jo porto 10 anys aquí, els meus fills van a l'escola aquí, no hi ha dret!”. Vivències com la seva també apareixen reflectides en el recorregut.

El projecte de Fem Públic sortirà al carrer aquest divendres amb motiu del dia internacional per l'eliminació de les violències contra les dones, però no s'acaba aquí. “Volíem fer una intervenció que pugui ser replicable a altres barris, pobles o ciutats”, explica Carla Alsina. “Hem fet tutorials i treballat amb tecnologies bastant senzilles i quotidianes com pot ser un mòbil”, apunta. El repte és no deixar d'obrir ulls –i orelles– a vivències fins ara invisibilitzades.

Etiquetas
stats