eldiario.es

Menú

Figaró, un poble assambleari on fins i tot els nens tenen accés als pressupostos

Figaró, un poble del Vallès Oriental, es gestiona des de fa anys de manera assembleària, i els veïns poden fins i tot escollir a què es destinen els recursos

Tres realitzadores han seguit tot el procés i busquen recursos des de Verkami per poder acabar un documental sobre una experiència de “participació real” 

- PUBLICIDAD -
Imagen del vídeo grabado por los vecinos del pueblo de Figaró.

Imatge del vídeo que recull el procés participatiu viscut a Figaró.

Ser escollit alcalde per majoria absoluta i haver d’aprovar les decisions que han pres els altres no és fàcil. I encara menys quan el que ha decidit el conjunt dels ciutadans és just el contrari del que pensa l’alcalde. Però la participació ciutadana té aquestes coses: a vegades coincideix amb el que pensen els qui manen i a vegades no.

El batlle en qüestió es diu Lluc Pelàez i no té cap dubte que aquesta és la millor fórmula per gestionar l’alcaldia de Figaró-Montmany, un municipi de poc més de 1.100 habitants del Vallès Oriental. Pelàez forma part de la Candidatura Activa del Figaró (CAF), una agrupació d’electors que un bon dia van decidir prescindir dels partits polítics i organitzar-se. A les primeres eleccions que es van presentar van ser a les municipals del 2003 i, des de llavors governen el poble. Al principi ho feien en minoria, gràcies a un acord amb CiU, però amb el pas dels anys, les experiències de democràcia participativa s’han anat consolidant i a les eleccions del 2011 van aconseguir la majoria absoluta. Des de llavors, governen sols, amb tot el poble.

“El nostre objectiu era, des del principi fer una democràcia participativa, reglamentar-la i complir-la”, explica Lluís Feliu, un dels fundadors i regidor de Via Pública. Tres documentalistes han estat seguint tot el procés i enregistrant-lo des del dia en que van guanyar les eleccions per majoria absoluta. Des de fa unes setmanes han iniciat una recollida de fons a través de Verkami per finançar el projecte. Una de les directores és Marta Saleta. Després de seguir el procés, explica que una de les coses que més li ha impactat d’aquesta iniciativa és “veure com la gent del poble es va implicant cada cop més”.

Un exemple és el dels nens del poble, que cada any poden decidir a què destinen una part del pressupost del municipi. “El primer any van decidir fer una Fira de Nadal, amb diferents atraccions i es van gastar tots els diners de cop. Però poc a poc ha anat calant la responsabilitat i han vist que gastar-s’ho tot de cop no era una bona idea. I ara, per exemple, han decidit fer una pista d’skate”.

Tot i que la participació en les diferents decisions és de tots els segments de la població, l’alcalde se sent especialment orgullós de la implicació dels nens. Amb la col·laboració de l’escola, l’Ajuntament ha creat un canal amb les famílies a través dels nens. Des de l’escola engeguen processos participatius amb els alumnes que, quan arriben a casa, ho consulten amb els seus pares. “Ara sentim com els nens parlen del bé comú i d’intentar millorar el poble”, explica satisfet l’alcalde.

Decidir el programa i els pressupostos

La CAF es va presentar a les eleccions amb un programa electoral que van votar els veïns. Després de guanyar, van discutir amb el poble, repartit en diferents comissions, els punts del programa i així van redactar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) de tota la legislatura. A més, cada any es fa una votació on els ciutadans poden escollir a on destina entre el 5% i el 10% del pressupost. A la papereta hi ha una llista amb una trentena de possibles actuacions on s’inclou també el que costa cada una. Pelàez explica que el percentatge que se sotmet a consulta pot semblar poc, però recorda que cal tenir en compte que bona part dels pressupost anual, d’1,5 milions d’euros aproximadament, s’esfuma amb nòmines i despeses ordinàries.

En totes les votacions aconsegueixen un 30% de participació, una xifra altíssima si es compara amb la dels altres municipis que es considera bona si arriba al 10%. “Ja existeixen les eines per fer que la democràcia sigui més radical, però les hem de demanar”, afegeix l’alcalde. Diferents ajuntaments, alguns fins i tot de fora de l’Estat, ja han visitat el petit municipi de Figaró per prendre nota.  

Tant el projecte educatiu com l’Agenda 21, que és una guia de les Nacions Unides per fomentar el desenvolupament sostenible dels municipis, són temes estratègics per a l’equip de Govern. Per reforçar-los, en totes les votacions s’apliquen uns “criteris correctius” segons Pelàez, que afavoreixen aquestes polítiques.

Aprovar el contrari del que penses

Però a vegades la voluntat popular escull un altre camí que el que té al cap l’equip de Govern. Va ser així com un dia la gent del poble va decidir que calia augmentar la seguretat del municipi i contractar un vigilant perquè fes guàrdia per les nits. “Nosaltres entenem que la seguretat no és tenir un policia a cada cantonada, sinó reforçar la cohesió social, el bon veïnatge o que la gent tingui feina”, diu Pelàez, que es va veure obligat a contractar el vigilant. “No has de tenir por a la democràcia. Un dia surt el que tu vols i altres no” reconeix Lluís Feliu. Està convençut el polític no és res més que qui aplica les decisions del poble: “Els ciutadans proposen i tu executes. I no hi ha res que et legitimi més que la voluntat del poble”. Per a Feliu l’èxit d’aquest nou projecte de Verkami és molt important “per fer veure a la gent que està desencantada amb la política que hi ha una altra manera de fer política”.


- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha