eldiario.es

Menú

Una plataforma audiovisual per a tota la ciutadania

- PUBLICIDAD -

No hi ha hagut sorpreses d’última hora i Empar Marco, la candidata proposada pel Consell Rector, serà la directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), després de ser ratificada per les Corts Valencianes amb els vots favorables del PSPV, Compromís i Podem, l’abstenció de Ciutadans i el vot contrari del PP. Amb la compareixença de Marco davant la Comissió de Radiotelevisió Valenciana i Espai Audiovisual, i la votació posterior, s’ha posat el punt final al procés de selecció de la persona que ha de conduir els mitjans públics dels valencians en els pròxims anys. Un procés públic amb virtuts innegables, que ha estat qualificat d’innovador i extraordinari pels que el van impulsar, però que també ha deixat algunes víctimes entre els seus protagonistes, amb reiterades filtracions sobre els noms dels candidats que van transformar la discreció recomanable en aquest tipus de decisions en un espectacle excessivament mediatitzat.

A partir d’ara, la flamant directora general té davant seu el repte majúscul de construir uns mitjans públics que servisquen el conjunt de la ciutadania, amb un pressupost ajustat i en un escenari comunicatiu molt complex i fragmentat. L’expectació és màxima entre els diferents agents del sector audiovisual autòcton i no seran poques les tensions amb les quals haurà de conviure, atesa la furibunda reacció de la dreta política i mediàtica sobre el seu nomenament i el conflicte laboral amb els extreballadors de l’antiga RTVV encara per resoldre. De la seua capacitat per a dissenyar una oferta de continguts atractiva i diferenciada, que connecte amb les necessitats i els interessos de la societat valenciana, i també per a sobreposar-se a les qüestions més incòmodes, en dependrà, segurament, l’èxit.

Tanmateix, la compareixença de Marco davant la comissió de les Corts, que havia de servir per a avaluar la seua idoneïtat per al càrrec, basant-se en el seu perfil i en l’exposició inicial del projecte presentat, va demostrar, per si n’hi havia cap dubte, que no ho tindrà fàcil, precisament. La sobreactuació del síndic del grup parlamentari Popular, Jorge Bellver, i, en menor mesura, del síndic de Ciutadans, Antonio Subiela, va tractar de deslegitimar-la com a professional i, alhora, de qüestionar la seua independència política pel fet de ser una treballadora de TV3, la televisió pública catalana. Com si aquesta circumstància la incapacitara per a exercir el càrrec al qual concorria. Nombroses cadenes espanyoles de televisió i de ràdio s’han nodrit els darrers anys de professionals formats en els mitjans públics catalans, des de Jordi Évole a Susanna Griso, passant per Carles Francino o Àngels Barceló, i per a les empreses on treballen no els ha suposat en cap cas un problema. Ben al contrari, aquests professionals tenen una dilatada experiència i fan programes de referència que són líders d’audiència en les seues franges horàries. Sembla que el seu pas per TV3, lluny de ser un llast professional, ha servit per a impulsar les seues carreres, les quals, en termes generals, s’han caracteritzat per un pluralisme ideològic a prova de sectarismes.

La insistència obsessiva de Bellver sobre les opinions versades per Marco en les xarxes socials o sobre la titulació de la candidata, en relació a si era llicenciada en Filologia Hispànica (secció Filologia Valenciana) o Filologia Catalana, va generar estupefacció. Si s’haguera informat prèviament, el síndic del PP sabria que, quan Marco va iniciar els estudis universitaris, només hi havia la possibilitat de ser llicenciada en Filologia Hispànica, especialitat de Filologia Valenciana, atés que la llicenciatura en Filologia Catalana com a tal es va oferir a partir del curs 1993-1994, amb el canvi dels plans d’estudi. En tot cas, va quedar clar que l’interés del polític a precisar aquestes dades era relatiu, i del que es tractava en realitat era d’atiar novament el fantasma del catalanisme, en consonància amb la maquinària mediàtica, fonamentalment conservadora, que ha trobat en aquest assumpte el blanc perfecte de les seues crítiques cap a Marco.

Un intent més de reviure un conflicte lingüístic i identitari que semblava soterrat, però que reapareix de tant en tant en l’escena pública quan els col·lectius que el defensen perceben que van perdent parcel·les de poder. No debades, aquesta mateixa setmana, l’advocat Juan García Sentandreu ha presentat un llibre on alerta de la possibilitat de reeditar la coneguda com a Batalla de València, d’infaust record per a molts. Fa l’efecte que, d’aquests moviments, en veurem més en les pròximes setmanes i mesos, i que la revifada secessionista està tot just començant. No estaria de més que alguns mitjans reflexionaren sobre tot plegat i reconduïren les seues posicions pel bé de tots. En aquest afer en concret, el cinisme del PP és antològic, si ens atenim a la procedència dels directors generals de RTVV que va nomenar des de Presidència de la Generalitat, del primer a l’últim, alguns dels quals no tenien cap tipus d’experiència en el sector i d’altres eren membres amb carnet del partit que aleshores regentava el govern. Com algú va dir durant la compareixença, si Marco haguera estat una treballadora de la BBC, posem per cas, o fins i tot de Telemadrid, res d’açò s’hauria produït. Un fet que no deixa de ser desolador per als que pensem que aquesta discussió només busca el rèdit polític a partir de l’enfrontament entre els valencians.

Ara bé, sense que servisca de precedent, Bellver sí que tenia raó en una cosa: hauria estat recomanable que els grups parlamentaris hagueren pogut conéixer el projecte de la candidata abans d’emetre el seu vot. Una qüestió, però, que no depenia directament de Marco, que de seguida va posar el projecte que va presentar en la convocatòria a la disposició del polític i de qualsevol interessat, sinó d’altres instàncies, que entenem que apunten cap al Consell Rector. De la mateixa manera, considerem que el projecte escollit hauria de poder-se consultar pels ciutadans, que tenim el dret a conéixer el que ens depararan els mitjans públics valencians en el futur. En especial, el conjunt del sector audiovisual, que hi té depositades les seues esperances en el seu desenvolupament i en la seua contribució a la consolidació d’un espai comunicatiu valencià estable i divers. Així, el que se sap a hores d’ara del model que vol posar en marxa la directora general, gràcies a allò que ha transcendit públicament i a allò que va explicar ella mateixa durant la compareixença parlamentària, respon a línies estratègiques molt generals on la concreció és, de moment, escassa, sobretot pel que fa als continguts que es volen implementar.

Entre les seues principals aportacions hi ha la voluntat de configurar una plataforma de mitjans públics en la qual s’integren un canal de televisió generalista, dos de ràdio i una web multimèdia potent on s’allotgen aquests continguts específics i d’altres, com els infantils, que s’articularan a través d’un club. El segon canal de televisió, on es puguen dur a terme retransmissions esportives i emetre espais adreçats a audiències més minoritàries, es llançarà més endavant, quan aquesta primera oferta estiga disponible del tot. Per a executar aquest model, que serà bàsicament en valencià, una de les novetats de la proposta de Marco és la creació d’una redacció integrada en la qual els treballadors elaboren els productes informatius per a les diferents pantalles i dispositius, d’acord amb el replantejament que estan duen a terme els mitjans de comunicació més avançats del món. Això obligarà a traslladar la ràdio al centre de produccions de Burjassot des de les seues instal·lacions en Blasco Ibáñez. També ha anunciat que hi haurà una seu territorial a Alacant i una altra a Castelló, així com una delegació especial a Madrid. L’objectiu, segons les seues paraules, és aconseguir fer una informació independent, rigorosa, plural i de proximitat. D’altra banda, en el projecte de Marco està previst que la major part de la producció d’entreteniment i de ficció vaja a càrrec del sector audiovisual valencià, en les fórmules contractuals ja establides. Caldrà veure finalment quin és el percentatge de la programació destinat a la producció enllaunada que ve de fora i quina serà la quota que pertocarà a la producció pròpia «externalitzada». A l’espera que Marco i el seu equip dissenyen la primera graella de programació per a comprovar com s’executa la intenció de dinamitzar el sector audiovisual propi, tot apunta al fet que la darrera decisió dependrà, segurament, del pressupost amb què es puga comptar per a contractar continguts.

Igualment, Marco ha explicat que pretén dur endavant convenis amb les xarxes de comunicació comarcals i locals, amb les quals crear sinergies que beneficien les dues parts. De moment, i abans d’avaluar la proposta, haurem d’esperar a saber com es concreta i en quines condicions es du a terme, perquè es desconeix si aquesta relació afectarà exclusivament l’estructura professional i laboral o si només se centrarà en la compartició de continguts i d’imatges. De tota manera, independentment de com s’acabe produint, molts entenem que l’aprofundiment en aquesta col·laboració és ineludible si el que es pretén és configurar un espai de comunicació valencià, públic i privat, sostenible i perdurable en el temps. A més, una de les idees que ens resulten més suggeridores del projecte de la directora general és que preveu la posada en marxa d’un departament específic d’investigació, connectat amb les universitats i els centres de recerca, que estarà destinat a la innovació i l’exploració de nous llenguatges i formats audiovisuals, com ara l’aprofundiment de les narracions transmèdia. Un centre d’interés fonamental en aquesta etapa, repleta de profundes transformacions en l’àmbit comunicatiu, que podria convertir-se, alhora, en una plataforma excel·lent per a joves creadors que comencen a introduir-se en la indústria audiovisual.

L’elaboració de programes audiovisuals amb la complicitat del món educatiu per a estimular el sentiment de pertinença i d’identificació dels més menuts amb els mitjans públics completa el conjunt de línies mestres que hem pogut conéixer del projecte de Marco, a l’espera que n’oferisca més detalls. Tal vegada siga massa prompte per a exigir molta concreció en relació als continguts, però hauria estat bé que haguera donat algun exemple del que podrem veure en la futura plataforma audiovisual. Sabem, això sí, que vol evitar la «teleporqueria», una declaració benintencionada que caldrà comprovar com es materialitza dia a dia i que, des del punt de vista estrictament professional, exigeix molta precisió. I també sabem, perquè així ho va anunciar en la compareixença parlamentària, que per a dur endavant el seu projecte necessita una plantilla de 500 treballadors, amb uns perfils versàtils i adaptables a les noves exigències comunicatives. Una xifra que, com havia de ser, s’ajusta als pressupostos anuals previstos per al 2017, que són de 55 milions d’euros, i que s’allunya de les posicions més maximalistes, però també de les opinions que apostaven per una plantilla de mínims. Des del nostre punt de vista, és a partir de les dades oferides per la directora general que hauria d’haver-se plantejat un debat legítim sobre d’on traure aquests treballadors en el qual es preveieren totes les possibilitats, i no abans, quan tot estava en l’aire. Probablement, ens hauríem estalviat molts maldecaps i discussions estèrils que han generat una distància entre els extreballadors de RTVV i el govern actual que sembla irreconciliable.

Sobre les previsions d’obertura, Marco no ha anunciat una data concreta per a l’inici de les emissions que poguera generar algun tipus de frustració, sinó que ha preferit apuntar cap a un termini ampli, entre sis i set mesos, per a engegar el projecte. Sembla que els equipaments en el centre de Burjassot s’han quedat obsolets i que cal fer diverses licitacions públiques per a adquirir, entre altres, la tecnologia necessària per a poder emetre amb la qualitat exigida en aquest tipus d’empreses públiques de comunicació. També s’ha de reubicar la ràdio i preparar les instal·lacions per a la nova etapa. El missatge que ha traslladat la directora general és que no vol precipitacions, però que hi ha la voluntat de fer-ho tan ràpid com es puga. Una decisió que ens sembla molt encertada i raonable, allunyada de les urgències d’altres professionals i polítics, en especial la seua intenció de no començar, necessàriament, per la televisió, ni per l’obligatorietat d’emetre les 24 hores diàries. Aquest plantejament obre un munt de possibilitats per explorar i ha trencat els esquemes de molts que encara pensen només en la televisió i la ràdio convencionals. En aquest sentit, pel que fa a l’opció d’emetre la televisió «en proves», Marco s’ha mostrat molt cauta, inclús diríem que contrària, si ens atenim a les seues reticències a muntar una programació únicament amb producció enllaunada de catàleg, que pot estar molt envellida. La seua intenció, per contra, és començar amb uns continguts audiovisuals que miren cap el futur i que siguen capaços d’il·lusionar els ciutadans. La contribució que pot oferir la renovació de la imatge corporativa en el llançament definitiu de la plataforma no s’hauria de menystenir. En aquests moments, hi ha un concurs públic en marxa al qual s’han presentat més de cent propostes. Què passarà amb les diverses convocatòries que va efectuar Presidència de la Generalitat per a la selecció de continguts, que ja han estat avaluades per l’extint Alt Consell Consultiu, és a dia de hui una incògnita. La possibilitat que, després de l’esforç dut a terme per creadors i productores audiovisuals, tot acabe convertint-se en paper mullat és ben real, fet que alimenta les opinions d’aquells que pensen que fou una acció absolutament prescindible. A les mans de Marco està veure com integrar-ho en el nou projecte.

Finalment, sembla que els mitjans públics valencians estan cada vegada més a prop. Malgrat tot, encara planegen algunes ombres sobre el procés de selecció i sobre la Llei 6/2016, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, que ens obliguen a continuar pendents de la seua evolució. D’entrada, hi ha un dels candidats al càrrec de director general de la CVMC, Pere Valenciano, que ha acusat públicament el procés de fraudulent, en considerar que alguns dels candidats ja sabien que arribarien a la final, atés que, segons el seu parer, els criteris de valoració es van decidir després de presentar-se les candidatures, fet que podria haver afavorit alguns dels aspirants. A l’espera que presente denúncia formal en els jutjats, les explicacions que ha donat el president del Consell Rector, Enrique Soriano, poden desactivar amb relativa facilitat aquestes suspicàcies, a les quals també s’ha apuntat el PP.

D’altra banda, la Unió de Periodistes va lamentar que les Corts Valencianes aprovaren el 8 de febrer passat el mandat marc de la CVMC, on es recullen els principis i els objectius en els quals s’ha de basar el sistema públic audiovisual valencià, sense cap tipus de participació ciutadana. L’entitat recela, sobretot, de l’article 20, on es pot interpretar que el Consell Rector acabe esdevenint un simple garant del compliment de les quotes de participació pactades entre els partits polítics en la nova plataforma audiovisual, inclús fora dels períodes electorals. Una circumstància que, en cas de confirmar-se, suposaria un atac directe a la pluralitat informativa exigible en uns mitjans com aquests. Tot i que els grups parlamentaris de PSPV i Compromís han assegurat que seran únicament els criteris professionals els que decidiran el temps que s’ha de destinar a la informació de cadascun dels partits polítics, el cert és que la redacció de l’article pot dur a l’equívoc. És cert que en la Llei 6/2016 hi ha previstos diversos mecanismes per a garantir la independència, el rigor i la pluralitat de les informacions, però també ho és que serà la voluntat de Marco i del seu equip de complir-los el que determinarà en última instància els resultats.

Per acabar, es dirimeix aquests dies entre el govern espanyol i la Generalitat Valenciana una possible inconstitucionalitat d’alguns dels articles de la Llei 6/2016, que presenta un resultat incert. En concret, el govern espanyol considera que els articles 42 i 46, així com la disposició transitòria novena, de la norma referida, poden ser inconstitucionals. Presidència de la Generalitat, amb el secretari autonòmic de Comunicació, José María Vidal, al capdavant, ja han mantingut una reunió per tal d’avançar cap a una solució. Després d’un primer intercanvi d’impressions, l’Administració general de l’estat s’ha compromés a enviar els pròxims dies un document que permeta acostar les discrepàncies existents. Mentre s’espera l’acord, ningú vol pensar en un escenari en el qual l’Estat espanyol presentara un recurs d’inconstitucionalitat sobre la Llei que regula la CVMC. Seria un mal presagi que dificultaria enormement la posada en marxa dels nous mitjans públics valencians. Arribats a aquest punt, el que necessita la indústria audiovisual pròpia i, sobretot, el conjunt de la societat valenciana, és que l’oferta pública de comunicació es reprenga novament. Donem-li entre tots una oportunitat.

*Àlvar Peris Blanes (València, 1976) és professor de Comunicació Audiovisual en la Universitat de València. És autor de nombrosos treballs publicats en revistes, monografies i llibres col·lectius sobre comunicació, estudis culturals i història.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha