Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Els últims menyspreus polítics a l’ús (i a l’ensenyament) del valencià

El diputat del PP Javier Berasaluce va demanar que li parlaren en castellà per “educació”

Toni Cuquerella

Aquest dilluns el diputat provincial a la Diputació de València, Javier Berasaluce, criticava l’“imperialisme” del valencià que vol implantar –a parer seu– el conseller d’Educació Vicent Marzà. Aquesta crítica va servir també a l’exalcalde del PP de Requena (zona castellanoparlant) per a menysprear la llengua dels valencians afirmant que era una falta de respecte que en el ple de la corporació provincial un diputat es dirigira a ell parlant íntegrament en valencià, si ho pot fer també en castellà, i va afegir que ell podria aprendre el valencià, però que “s’estimaria més l’anglés, una llengua més pràctica”.

Aquest atac al valencià per a defensar presumptament el castellà i, de passada, exalçar l’anglés no és una tàctica nova en l’àmbit de la política valenciana. Així, fa menys d’un any l’exportaveu de Ciutadans a les Corts, Carolina Punset, va protagonitzar un dels moments culminants de l’inici de la legislatura en reclamar al Consell que no aplicara el sistema d’immersió lingüística amb el valencià. Concretament Punset va instar que no s’“abandone les llengües universals per a recuperar una de minoritària”, que, “encara que pot ser entranyable, és poc útil per a trobar faena”. Així, remarcava que “allà on triomfa la immersió lingüística tornem a l’aldea”.

Els mateixos puntals argumentals va usar el coordinador del programa econòmic de Ciutadans, Luis Garicano, que va titlar de “suïcidi” que la Universitat de València requerisca el valencià per a ser professor. I que va adobar repiulant el comentari d’un usuari que deia “Fora els terrossos de la universitat!!!”; finalment destacava que “el llenguatge de la ciència és l’anglés”.

Fora del territori valencià la llengua també ha patit atacs polítics, com l’esgrimit pel president de la Diputació de Lleó, Juan Martínez Majo (PP), que es va mostrar indignat perquè es permetera l’ús del valencià al Senat, fet que va qualificar de “vergonyós i lamentable”. A això va afegir referències expresses al senador per Compromís, Carles Mulet, de qui va dir que “parla un valencià tan tancat que no se li entén ni pruna”, fet que va qualificar de “trist”.

Tornant dins de les fronteres valencianes la llengua pròpia també ha estat fa poc motiu d’un enfrontament entre les institucions per la senyalització exclusivament en valencià d’algunes zones de la ciutat de València. Aquest fet va ser denunciat pel PP i la Delegació del Govern va exigir la doble retolació, exigència que va obeir l’Ajuntament de Joan Ribó.

En l’àmbit municipal l’ús del valencià també ha estat qüestionat per la regidora de la formació Sí Que Es Pot a Orpesa, quan es va redactar una moció per a vetar l’ús del valencià en els plens, les rodes de premsa, els edictes, les convocatòries i, en general, tota la difusió d’informació que fera l’ajuntament del municipi. Hores després d’haver-se conegut aquesta proposta, Sí Que Es Pot va rectificar i va afirmar que la moció “ni s’ha presentat al ple ni s’hi presentarà”.

Però entre tanta crítica i obstacle es va fer la llum en un dels llocs més insospitats, una zona castellanoparlant d’Alacant com Oriola. El regidor d’Esquerra Unida, Karlos Bernabé, va fer una intervenció íntegrament en valencià en el ple municipal per oposar-se a la moció presentada pel PP contra l’“ús impositiu del valencià”. El regidor recordava la seua experiència personal afirmant que “mentre els meus companys d’institut se n’anaven a casa per l’exempció, jo estudiava valencià de dues a tres de la vesprada a l’institut” i afegia també que “supose que els progressistes tenim més sensibilitat amb aquestes coses”.

Etiquetas
stats