eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

El nucli de sobiranistes que recolza Artur Mas al Govern té les claus dels grans casos de corrupció de Convergència

Homs, Puig i Gordó formen part de l'anomenat 'pinyol', el cercle independentista més proper a Jordi Pujol Ferrusola, del qual forma part també el seu germà Oriol

Des de les carteres de Presidència, Empresa i Justícia seran els encarregats de gestionar la consulta d'autodeterminació pactada amb ERC per al 2014

La peça separada sobre el finançament de Convergència del 'cas Palau', la suposada trama de concessió d'estacions d'ITV i fins Pretòria afecten Puig, Oriol Pujol i Gordó

- PUBLICIDAD -
Germà Gordó.

El nou conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó./ gencat.cat/justicia

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha optat per un Govern de signe continuista per fer front amb la minsa majoria amb què CiU compte al Parlament de Catalunya -50 diputats de 135 - més el suport de la segona força, Esquerra Republicana -que eleva el suport a l'Executiu català a al repte de convocar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya per a 2014.

Però només en aparença. En aquesta pretesa continuïtat, s'ha reforçat als sectors més sobiranistes que, a més inclouen personatges claus en alguns dels principals casos de corrupció que afecten Convergència Democràtica de Catalunya.

Com assenyalava fa uns dies el mestre Moncho González Cabezas, Mas no s'ha limitat a mantenir els mateixos noms. Ha atorgat pràcticament tot el poder executiu en mans del denominat pinyol.

Constitueix el nucli dur de dirigents sobiranistes de la generació de Mas, liderat en l'ombra per Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, i públicament pel seu germà Oriol, que, a més és el secretari general del partit i president del grup parlamentari.

A més d'Oriol Pujol, tres són els homes que han sortit reforçats en el Govern de la Generalitat sortit de les eleccions del passat 25 de novembre: el nou conseller de Presidència, Francesc Homs, que ha passat de ser portaveu de l'Executiu català a convertir-se en número dos del gabinet de Mas. El nomenament d'Homs, a més, rebaixa de manera considerable el paper d'Unió al Gabinet, perquè passa per davant de la vicepresidenta de l'Executiu, la demòcrata-cristiana Joana Ortega.

Però n’hi ha més: Felip Puig, que tot i una més que discutible gestió en la cartera d'Interior, manté la seva condició de conseller, encara que passa a la cartera d'Empresa, i, sobretot, Germà Gordó, que deixa de ser secretari general del Govern i es converteix en titular de Justícia, de manera que tindrà un paper fonamental en l'eventual consulta sobiranista.

De tots ells, Homs és l'únic que no es troba immers en un procediment judicial per corrupció vinculat a les seves activitats a l'Administració catalana o el suposat finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya -la seu de CDC està embargada per fer front a una eventual responsabilitat civil de 3,3 milions d'euros per ordre del titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, ​​Josep Maria Pijuan, encarregat de la instrucció de l'espoli del Palau de la Música de Catalunya a mans de l'expresident de l'entitat, Fèlix Millet , i del seu director general, Jordi Montull.

Puig, Oriol Pujol i Germà Gordó si apareixen relacionats amb casos d'aquesta naturalesa. La major sorpresa ha estat la irrupció de Germà Gordó com a conseller de Justícia, potser per la seva excepcional discreció. De fet, Gordó és més conegut per les seves vinculacions familiars que per la seva pròpia trajectòria professional, tot i que compta amb un voluminós currículum.

Nascut a la Pobla de Segur el 1963, Gordó és advocat i va ser fundador de les JNC, les joventuts de Convergència, el 1980, i encara és president de l'Associació Barcelona 2020. El llistat de títols acadèmics de Gordó és interminable: diplomat en Estudis Europeus per la Universitat de Ciències Socials de Grenoble, en Funció Gerencial a les Administracions Públiques per ESADE, escola de negocis a la que té dos títols més, a més d'un màster de l'IESE .

És funcionari de carrera de la Generalitat, tot i que des de 2010 té una excedència especial pels càrrecs de confiança que ha desenvolupat a la Generalitat de Pujol i, especialment, perquè en els últims 10 anys ha exercit com a gerent de Convergència amb atribucions sobre les finances del partit, cosa que el posa en el punt de mira del jutge Pijuan, encara que la seva condició de conseller i el fet que, per primera vegada, és diputat al Parlament, retardarà la seva compareixença davant el magistrat, perquè, en el moment que el citi, haurà d'inhibir a favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Però si és especialment conegut és per ser fill de Francesc Gordo -ell va afegir més tard l'accent el la o-, company de viatge de primera hora de Jordi Pujol pare i, durant anys principal imputat en el cas Casinos, el primer cas de finançament il·legal de partits que seria arxivat després de gairebé 10 anys d'instrucció arran de la sentència del cas Filesa, que establia que, abans del 1995 no existia en l'ordenament jurídic espanyol el delicte en qüestió.

A l’igual que Oriol Pujol, apareix estretament vinculat a la suposada trama de concessió irregular d'estacions d'Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV). A diferència del fill de l'expresident, que apareix en el sumari arran de les referències que fan d'ell els principals imputats, en el cas de Gordó, els investigadors han acreditat comunicacions entre l'actual conseller de Justícia i els implicats.

El pinyol ha tingut sempre un padrí: el que va ser secretari de Presidència de la Generalitat entre 1980 i 1990, Lluís Prenafeta, una persona molt propera a la dona de l'expresident Pujol. Prenafeta i Ferrusola sempre han considerat una injustícia que els nois Pujol-Ferrusola no poguessin dedicar-se als negocis privats a causa del càrrec del seu pare. De fet, Prenafeta va donar a Jordi Pujol Ferrusola una de les seves primeres oportunitats laborals a l'empresa de la seva família, Tipel. Igual que a Artrur Mas.

La influència de Prenafeta, que està en llibertat sota fiança de 200.000 euros acusat de delictes d'associació il · lícita, blanqueig de capitals, suborn, tràfic d'influències, defraudació a la Hisenda Pública, frau en subvencions, frau i ecacciones il · legals, falsedat en document oficial i encobriment per la seva implicació en el cas Pretòria, queda de manifest en dues de les escoltes que va intervenir la Guàrdia Civil a l'antiga mà dreta de Pujol.

A la primera conversa, el 3 de juny de 2009, que hi ha al foli 915 del tom 3 del cas Pretòria, Prenafeta parla-de manera que revela que està sotmès a una punxada telefònic-amb l'avui president de la Generalitat, Artur Mas , de la necessitat que el llavors candidat de CiU es reuneixi amb un misteriós empresari de Terrassa "controvertit", però que pot ajudar a CDC. En la conversa, el subconscient traeix a Prenafeta i es refereix al llavors gerent de CDC com Francesc Gordo, encara que Mas li corregeix immediatament: Germà Gordó.

Una setmana més tard, en una conversa intervinguda entre Prenafeta i Gordó, el segon informa el primer que mentre parlava amb Mas, ell ja havia quedat amb Lao-aparentment el patró de l'imperi del joc radicat a Terrassa, Manuel Lao-i que en principi, podran accedir al que demanen els Lao.

Membre del Pinyol, però menys vinculat a Prenafeta és Puig. Però Felip Puig era conseller d'Obres Públiques en l'últim Govern de Jordi Pujol, quan es van produir les concessions a la constructora Ferrovial que suposadament remunerar a CDC la seva elecció en forma de comissions il·legals abonades al partit a través del Palau de la Música que presidia Fèlix Millet.

Tant el jutge Pijuan com els agents de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) coincideixen a considerar que les donacions de Ferrovial al Palau de la Música responen a aquestes concessions. L'acte del jutge Pijuan al que estableix la fiança de 3,3 milions per a CDC cita les següents adjudicacions:

  1. Obres de revestiment de la sèquia Bellet al marge esquerre del riu Ebre, adjudicada per l'entitat Regs de Catalunya SA, empresa pública de la Generalitat.
  2. Construcció del nou pavelló municipal de Sant Cugat del Vallès, adjudicada per la Comissió de Govern de l'Ajuntament d'aquesta població, en què governava CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA.
  3. Construcció de la Línia 9 del Metro de Barcelona, ​​adjudicada a una UTE participada en un 20 per cent per FERROVIAL AGROMAN, SA per l'empresa pública Gestió d''Infraestructures SAU (GISA).
  4. Construcció de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet, adjudicada a una UTE participada en un 20 per cent per FERROVIAL AGROMAN, SA per l'empresa pública Gestió d''Infraestructures SAU (GISA). L'cobrament d'aquestes comissions haurien intervingut els imputats Fèlix MILLET TUSELL i Jordi MONTULL BAGUR com intermediaris entre l'empresa FERROVIAL-AGROMAN i persones afins a CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA, formació política al Govern de la Generalitat de Catalunya quan es van adjudicar les obres públiques .

Totes aquestes adjudicacions depenien en últim extrem de Felip Puig, en qualitat de conseller d'Obres Públiques. A més, durant l'any 2005, quan el llavors president de la Generalitat era Pasqual Maragall i va retreure a Artur Mas en un debat parlamentari que CiU cobrava el 3% de les adjudicacions públiques sense cap prova, en la comissió d'investigació que es va forçar per salvar l'excés verbal del president socialista, Puig va ser el més perjudicat.

No va ser creïble i va mentir respecte al paper que havia jugat el seu cosí, Josep Maria Penin en la suposada recollida de maletins per al partit quan exercia com a conductor per el mort Pere Esteve quan era secretari general de CDC.

El fiscal negocia amb les parts una conformitat en el 'cas Pallerols' de finançament d'Unió

Convergència Democràtica ho tindrà més difícil a l'hora de controlar el seu soci de federació, Unió Democràtica, mentre negocia l'eventual celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya el 2014. Ahir havia d'iniciar a l'Audiència de Barcelona el macrojudici del cas Pallerols, en què havia de processar l'empresari andorrà Fidel Pallerols i diversos antics alts càrrecs del Departament de Treball de la Generalitat, militants o dirigents, al seu torn d'Unió Democràtica.

No obstant això, el judici es va ajornar mentre les parts negocien un acord que eviti la celebració del procés, en el qual la Fiscalia reclama a UDC gairebé 200.000 euros com a partícip a títol lucratiu. Segons fonts judicials, la vista del cas Pallerols havia d'iniciar ahir al matí, però abans del seu començament dels lletrats dels processats, acusacions i defenses es van reunir per negociar un acord de conformitat i evitar així el procés, que podria allargar 54 setmanes, informa Efe.

La Fiscalia demana penes de fins a 11 anys de presó pel cas, un entramat per la presumpta desviació de fons públics procedents de cursos de formació subvencionats per la Unió Europea que requereix dos exalts càrrecs de la conselleria de Treball i militants d'UDC.

Les parts implicades s'han donat de termini fins aquesta tarda per arribar a un acord que comporti una rebaixa de les penes de presó i inhabilitació i possiblement de les indemnitzacions a pagar. La Fiscalia reclama 200.000 euros a UDC com partícip a títol lucratiu de la trama, ja que considera que es va quedar amb part dels diners desviats mitjançant l'entramat liderat per l'empresari andorrà Fidel Pallerols. La Fiscalia demana també que els processats indemnitzin, conjunta i solidàriament, al Departament de Treball amb 595.972,61 euros, quantitat que haurien desviat de les subvencions rebudes per Pallerols per a la realització de cursos de formació.

El fiscal considera que en la concertació de tots els acusats "va jugar un paper decisiu" Vicenç Gavaldà, militant d'UDC des de 1984 i que va ocupar diversos càrrecs en aquest partit, entre ells el de secretari d'Organització i de Relacions Institucionals entre els anys 1992 i 1999, per la qual cosa demana 9 anys de presó per a ell.

La conjunció d'interessos entre els processats pel cas Pallerols, manté el fiscal Fernando Rodríguez Rey, els va portar a idear una trama per desviar el 10% de l'import anual dels fons públics que les empreses de Fidel Pallerols rebien del Departament de Treball de la Generalitat en concepte de subvencions.


- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha