A hores d'ara, hauria d'estar clar per a tothom que hi ha dues vares de mesurar pel que fa a l'ús de la força en les relacions internacionals. Per a la majoria dels estats del món regeix el ius ad bellum (el dret a la guerra) que prescriu la Carta de l'ONU i les normes més elementals són la prohibició de l'ús unilateral de la força per part dels estats (amb l'única excepció de la legítima defensa davant un atac armat) i l'acceptació del seu ús multilateral sempre que es dugui a terme amb l'autorització prèvia del Consell de Seguretat. Però per a Israel, EUA, els seus aliats de l'OTAN i ara també Rússia (després de l'annexió de Crimea) , aquesta prohibició pot ser ignorada sense que fer-ho tingui conseqüències greus.
Aquests estats poden envair països, ocupar militarment i / o enderrocar els seus governs sense que els mecanismes sancionadors previstos a la Carta de l'ONU els puguin ser aplicats. Simplement, la llei internacional no va amb ells perquè, com els antics monarques absolutistes respecte a les mateixes lleis que ells promulgaven, se situen per sobre d'ella. En realitat, la mateixa estructura de l'ONU, amb un òrgan executiu que atorga un dret de vet a EUA, França, Gran Bretanya, Xina i Rússia, ja pressuposa aquest tractament desigual. La Carta de San Francisco pot ser acusada d'injusta però no d' hipòcrita.
Una cosa semblant passa amb el ius in bello (el dret de la guerra, és a dir, el conjunt de normes jurídiques que intenten regular la conducta de les forces armades en el transcurs dels conflictes bèl · lics) . El mecanisme més efectiu que s'ha instituït per exigir el seu compliment és la Cort Penal Internacional, però, com tots sabem, EUA, Israel, Rússia o la Xina no són part del seu tractat constitutiu i, per tant, els seus dirigents no poden ser jutjats davant aquest tribunal.
Això pot sorprendre a les persones que s'han cregut la xerrameca habitual de periodistes i dirigents polítics sobre la importància de l'ONU, la llei, l'estat de dret i la Constitució. Hi ha una creença ingènua molt estesa segons la qual el Dret, com a instrument per resoldre conflictes, equival únicament als textos legals, com si aquests poguessin per si sols determinar la realitat. El Dret si més no són els textos legals més les estructures de poder (és a dir, els col·lectius de persones que donen ordres a altres persones) que han de interpretar-los i aplicar-los. Les diverses estructures de poder es regeixen per una lògica que, sovint, s'allunya molt de l'establerta en els textos legals.
Hi ha moltes dades per afirmar amb veritat que el món actual és un món multipolar, amb diverses pols de poder que intenten imposar la seva voluntat a la resta d'estats. Encara que també val la pena afegir, com ha recordat Obama recentment, que la multiporalitat consisteix en que hi ha una sola superpotència d'abast planetari, (EUA) , una potència regional (la Rússia de Putin) i alguns països emergents que aspiren a arribar a ser en el futur potències regionals. El moviment per la pau ha de saber orientar-se en aquest nou món, actuar amb astúcia i buscar aliances amb les poblacions de tots els estats pensant sempre que el seu objectiu bàsic és “ evitar el flagell de la guerra ”.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.