Les demandes d'escolarització en castellà segueixen sent anecdòtiques. Malgrat la polseguera aixecada per Wert amb l'avantprojecte de llei educativa que preveu introduir el bilingüisme a les aules, només són 17 famílies les que, aquest curs -fins al gener del 2013-, han demanat a la Generalitat que els seus fills tinguin el castellà com a llengua vehicular. La xifra suposa, a més, un retrocés en les sol·licituds respecte al curs passat, quan van ser 106 les peticiones que van arribar al departament d'Ensenyament.
La dada l'ha aportat la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, en una resposta parlamentària per escrit a una pregunta del diputat Enric Millo (PP), segons consta al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. Fins ara només se sabia, per boca del portaveu de la Govern Francesc Homs, que al setembre havien sigut dotze les famílies que ho havien demanat. Així doncs, sempre segons les dades facilitades per la Generalitat, la xifra seguiria sent irrisòria en comparació amb els 1.293.167 alumnes que omplen aquest curs 2012-1013 les classes catalanes, o amb els prop de 50.000 que s'han incorporat aquest setembre al sistema escolar de Catalunya.
La consellera també defensa en la seva resposta que la Generalitat està complint les sentències referents algunes famílies que havien demanat que el castellà fos llengua vehicular per als seus fills. En aquest sentit, Rigau assegura que ja “es reconeix la situació jurídica individualitzada” d'aquests alumnes, però que en cap cas se'ls escolaritzarà en castellà, d'acord amb la darrera sentència del Tribunal Suprem, que defensava el dret de les famílies a que els seus fills rebessin classes en castellà però sense necessitat d'introduir aquesta llengua com a vehicular i, per tant, desmuntar el sistema d'immersió lingüística.
L'atenció individualitzada en castellà, prevista a la Llei d'Educació de Catalunya només per als infants de l'etapa d'infantil, però extensible a d'altres casos tal com deixen clares les sentències, consisteix en l'ús del castellà en quatre situacións docents diferents, tal com queda fixat al document: proporcionar “informació oral i escrita” en la llengua en qüestió perquè l'alumne entri en contacte amb la matèria, també en els “exercicis de classe” i els “deures”, en els “exàmens” i, finalment, en les “notificacions” a la família.
Les dades que ha fet públiques la Generalitat, tanmateix, no són representatives per a col·lectius com Convivencia Cívica, abanderats del desmuntatge de la immersió, que consideren que són moltes més les famílies que volen introduir el castellà a les aules, encara que no omplin formularis ni enviïn sol·licituds al departament d'Ensenyamemt. L'entitat assegura que són unes 2.000 famílies les que els han anat a trobar per escolaritzar els seus fills en castellà.