La mala salut de ferro del Govern d'Ada Colau

Ada Colau i Jaume Collboni, socis d'un govern en minoria

"Mal de molts, conhort de pocs", s'acostuma a dir. Segur que a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no l'alleuja el fet que l'oposició de la ciutat afligeixi els mateixos problemes que el seu Govern: una aritmètica endimoniada que obliga a pactes inversemblants. Però, com a mínim, la situació de fragmentació en el ple de Barcelona li ha servit per tirar endavant els seus primers pressupostos propis. Uns números xifrats en 2.736,2 milions d'euros, amb un 8% més d'inversió.

La manca d'acord entre els grups de l'oposició dóna a Colau els seus primers pressupostos propis

La manca d'acord entre els grups de l'oposició dóna a Colau els seus primers pressupostos propis

Després d'un mes des de la presentació de la qüestió de confiança per part de l'alcaldessa, els grups de l'oposició han estat incapaços de teixir aliances per proposar un altre alcalde i confeccionar un govern alternatiu. De fet, ni tan sols han amenaçat amb això; cap dels partits consultats per aquest mitjà (CiU, ERC, Ciutadans, PP i CUP) han explicitat moviments entre grups per acostar posicions. Mai abans una oposició a Barcelona havia comptat amb tants regidors (26 de 41) i alhora s'havia mostrat tan llunyana a un pacte.

El motiu principal pel qual els partits no han realitzat temptejos previs és que ja eren conscients de la dificultat de proposar un govern alternatiu per a la ciutat per endavant. I tots miren a CiU.

El passat 28 d'octubre Trias va proposar obrir diàleg amb l'oposició després que el ple tirés endavant una reprovació del Govern de Colau, amb els vots a favor de Convergència, Ciutadans, ERC i PP i l'abstenció de la CUP. Aquella acció va semblar l'inici d'un moviment ferm per part de l'antic partit del govern per fer fora Colau de l'alcaldia.

Res més lluny de la realitat. Després d'una sèrie de contactes, sobretot entre ERC i CiU, el pla es va diluir entre declaracions creuades. Tant és així que Ciutadans va desinflar a tota velocitat el suflé, al·legant la impossibilitat de donar suport a un alcalde "independentista" –en referència a convergents i republicans–, un gest al qual ràpidament es va sumar el PP. Per la seva banda, la CUP es va aferrar a la seva postura d'actuar com a oposició i no formar part de cap govern, fos del color que fos.

Ara, partits com la mateixa ERC entenen aquella espantada de Convergència com un fidel reflex del qual hagués suposat iniciar converses per proposar un govern alternatiu al de Colau. "Aquell intent de CiU va cremar qualsevol possibilitat", comenten fonts properes d'ERC a aquest diari.

Aquestes mateixes fonts expliquen que aquella experiència capitanejada per Convergència també va servir al Govern de Barcelona per "decantar-se per l'opció de la qüestió de confiança per tirar endavant els pressupostos, en comptes de negociar amb més màniga ampla".

Per a gran part de l'oposició, la qüestió de confiança de Colau no va ser un "últim recurs" –com especificava fa unes setmanes el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello– sinó un pla prioritari davant la falta de consens amb la resta de partits del ple. Les sospites de la resta de partits del ple se sumen a les queixes reiterades de Convergència, ERC o Ciutadans per la poca voluntat de diàleg del consistori.

Acords 'in extremis'

La realitat és que, després d'un primer any i mig de mandat en minoria, malgrat l'entrada del PSC al Govern, no han estat pocs els revessos a Colau. Sobretot per part dels seus socis aparentment més pròxims, ERC i la CUP. L'alcaldessa es va veure obligada a retirar –poc abans de l'inici de la negociació de pressupostos– la segona política econòmica més important de la ciutat, les ordenances fiscals. La manca de suports també la va portar a quedar-se sense el seu full de ruta per al mandat, el Pla d'actuació municipal.

El diàleg amb ERC i la CUP ha passat per fases diverses, però en general han estat abundants les anades i vingudes amb les dues formacions d'esquerres. Si bé fonts municipals comenten que, sobretot amb la formació liderada per Alfred Bosch, hi ha sintonia en "grans temes de ciutat", la realitat és que, a cop de declaració, ERC ha resultat un os fins al moment. Tant que els acostaments han estat més amables amb els homòlegs dels republicans a la Generalitat que amb el grup local: Colau i Junqueras han arribat a acords sobre mobilitat o, més recentment, sobre el trasllat de la Model.

Aquestes dificultats amb les formacions d'esquerres han obligat el Govern de Colau a buscar noves aliances. De fet, aquest mateix dijous el regidor d'Habitatge de Barcelona, Josep Maria Montaner, presentava el Pla pel dret a l'Habitatge 2016-2025, que serà aprovat aquest divendres amb el suport de Ciutadans i CiU. Fet i fet, el primer gran acord del mandat amb els convergents. No serà l'últim.

La capritxosa aritmètica del ple de Barcelona obligarà Colau a obrir-se a nous socis per tirar endavant algunes de les polítiques prioritàries per al Govern de la ciutat, que fins ara ha anat lligant sobre la base de acords puntuals. De moment, l'alcaldessa comandarà el ple d'aquest divendres amb els seus primers pressupostos al sac, encara que li caldrà cintura per fer prosperar en els pròxims mesos assumptes com les superilles, l'ordenança del civisme o les municipalitzacions.

Etiquetas
Publicado el
27 de enero de 2017 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats