Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El boicot veïnal a Mercadona, clau per desencallar el contenciós del cine Niza

Protesta veïnal davant l'antic cinema Niza a Sagrada Família

Cristina Palomar

Els conflictes espanten Juan Roig, el poderós amo de Mercadona, perquè generen una imatge negativa de la marca i perjudiquen el negoci. Per aquesta raó, les entitats veïnals de Sagrada Família han decidit incrementar de cara al setembre el seu boicot contra la cadena de supermercats amb noves accions de protesta. L’objectiu és aconseguir que l’empresari valencià renunciï definitivament a instal·lar-se al solar que ara ocupa el cine Niza, situat a la plaça de la Sagrada Família, i desencalli el contenciós que enfronta des de fa més d’un any els veïns amb el districte de l’Eixample.

La reclamació veïnal perquè l’Ajuntament de Barcelona compri l’edifici del cine Niza, tancat des de fa més d’onze anys, el salvi de la piqueta i el converteixi en un equipament multifuncional, és un dels primers temes de l’agenda que el nou regidor del districte, Agustí Colom, haurà d’abordar amb les entitats, amb qui ja s’ha trobat de manera informal. El barri de Sagrada Família arrossega un dèficit crònic d’equipaments i durant el govern de Xavier Trias ha estat una de les zones de la ciutat que més ha patit les retallades en inversions. No hi ha instituts, ni casals de joves, ni guarderies, ni centres per a la gent gran, però sí que disposa de 35 grans supermercats.

La pretensió de Mercadona d’enderrocar l’emblemàtic cinema construït el 1946 per fer-hi un súper –el quart de la cadena a la zona- a canvi d’urbanitzar l’interior d’illa situat entre els carrers Sicília, Sardenya, Provença i Rosselló, no només disgusta l’Associació de Veïns de Sagrada Família i la plataforma Recuperem el Niza. També és vist com una greu amenaça pel teixit comercial del barri, començant pels venedors del mercat municipal, en greu declivi per la falta d’inversions públiques, i per l’Eix Comercial que aplega el sector del comerç de proximitat, molt afectat per la reducció dràstica del consum i per l’augment dels preus dels lloguers provocat pel turisme.

Per acabar-ho d’adobar, el projecte de construcció d’un nou Mercadona a l’àrea d’influència del temple d’Antoni Gaudí pactat per l’anterior equip de govern de CiU és una operació immobiliària plena d’ombres i envoltada d’interrogants. Els veïns han denunciat reiteradament que s’incompleixen els requisits legals per construir-hi un aparcament, i per això han presentat al·legacions al projecte. A més, sospiten que la construcció del supermercat aniria acompanyada de la d’un hotel, cosa que incrementaria encara més la massificació turística que pateix el barri i que està creant greus problemes de convivència. De moment, la decisió del nou equip municipal d’establir una moratòria provisional sobre establiments turístics ha donat un respir al barri.

L’agenda de protestes –l’última de les quals es va fer el dijous 9 de juliol- anirà en paral·lel a la negociació amb el consistori i amb el procés participatiu obert perquè la gent del barri decideixi quina mena d’equipament vol al cine Niza. Des de l’Associació de Veïns de Sagrada Família s’assegura que els canals de comunicació amb el nou regidor estan oberts i que la disposició a parlar tant d’aquest tema com de la massificació turística és total. Tanmateix, el canvi de color polític al govern de la ciutat i la configuració dels nous equips als districtes han obligat a fer un parèntesi a l’agenda de reclamacions veïnals. Això, juntament amb les vacances d’estiu i les eleccions del 27S, ajornarà previsiblement la negociació fins a l’octubre, cosa que preocupa els veïns.

El cas de la possible transformació del cine Niza en un supermercat no és, ni de bon tros, un fet aïllat a Barcelona. Des de fa anys el degoteig de sales que han tancat víctimes de la crisi del sector audiovisual i de l’especulació immobiliària és constant. L’any 2009 hi havia a Barcelona 33 cinemes. Sis anys després la xifra ha baixat als 26. Alguns d’ells, tancats des de fa anys, són testimonis muts d’un passat gloriós que ja no tornarà. Altres s’han convertit en supermercats o en franquícies de roba, com el mític cinema Alexandra tancat l’any 2013 per falta de públic. La llista de caiguts és llarga: els Casablanca, el Maldà, el Palacio Balañà, el Rex, l’Urgell, el Club Coliseum, el Renoir les Corts... Fins i tot el cine Imax, símbol de la fastuosa Barcelona olímpica, és ja història.

 

Etiquetas
stats