La caiguda del ‘sector negocis’ de Convergència

La silueta de l'expresident Jordi Pujol davant una finestra / EDU BAYER

Si es miren amb perspectiva històrica, els 23 anys de governs de Jordi Pujol són un rosari d’escàndols de corrupció protagonitzats pels seus consellers i homes de confiança, en l’exercici del càrrec o després de deixar la política, que fins ara s’havien tancat sense gaires conseqüències: només dos consellers del pujolisme van optar per dimitir, Josep Maria Cullell i el seu successor Jaume Roma, i tan sols un va ser condemnat a presó, el difunt Jordi Planasdemunt, en la dècada dels noranta per l’estafa de la societat de gestió de patrimonis BFP, a banda dels 42 dies de presó preventiva que Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, els més insignes representants del sector negocis de Convergència, es van passar als centres penitenciaris de Soto del Real i Brians quan van ser detinguts pel cas Pretòria.

L'any negre dels Pujol

L'any negre dels Pujol

Gairebé dotze anys després d’abandonar el palau de la Generalitat per la porta gran, sense haver patit cap derrota electoral, Jordi Pujol està imputat per haver amagat la fortuna familiar en paradisos fiscals, el mateix que han fet dos dels seus homes de màxima confiança: Macià Alavedra, que va ser successivament conseller de Governació, d’Indústria i d’Economia; i Lluís Prenafeta, secretari de Presidència, pels quals la Fiscalia Anticorrupció acaba de demanar 6 anys i 10 mesos de presó per presumpte blanqueig de capitals i tràfic d’influències arran del cas Pretòria.

Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta són, precisament, les figures polítiques més rellevants dels governs del pujolisme i, en la seva caiguda, que s’ha produït temps després d’abandonar el primer pla de la política, han arrossegat familiars i han embrutat per sempre les seves biografies personals i la imatge d’una llarga etapa de la política catalana: el pujolisme, vist en altres temps com el plàcid “oasi català”, que l’opinió pública identifica ara amb corrupció.

Convergents amb el cul a l’aire

El jutge Pablo Ruz, instructor del cas Pretòria i també del cas de l’hereu del president Pujol, està deixant molts protagonistes del pujolisme amb el cul a l’aire. En un informe de l’Agència Tributària, incorporat al sumari de Pretòria, s’assenyala que Lluís Prenafeta tenia un compte en una oficina de la banca Rothschild de la ciutat de Lugano (Suïssa) des del qual va efectuar pagaments a tres històrics polítics catalans: Joan Hortalà, actual president de la Borsa de Barcelona i exconseller d’Indústria de la Generalitat (1984-1987) –en aquell temps era dirigent d’ERC, però després va formar part de l’executiva de Convergència–; Francesc Sanuy, exconseller de Comerç i Turisme (1980-1985) i Francesc Martí Jusmet, delegat del govern socialista de Felipe González a Catalunya (1982-1993) que, al deixar la política, es va dedicar als negocis en companyia de Jordi Pujol Ferrusola.

Segons l’informe de l’Agència Tributària filtrat fa uns dies pel diari La Vanguardia, Joan Hortalà va rebre diners de Prenafeta en un compte al seu nom i al de la seva esposa, Maria Àngels Vallvé, presidenta de la societat de borsa GVC i germana de l’exconseller i exeurodiputat convergent Joan Vallvé, obert en una oficina de la Unió de Bancs Suïssos (UBS) de Ginebra. L’exconseller Francesc Sanuy, que va ser qui va col·locar Artur Mas a la Generalitat quan només tenia 25 anys perquè era amic del seu pare, va rebre el pagament de Prenafeta en un compte de l’antiga Banca Reig d’Andorra (actual Andbank), igual que Francesc Martí Jusmet, al qual també li van ingressar en un compte d’aquesta entitat andorrana. Ni Hortalà, ni Sanuy ni Martí Jusmet no estan imputats ni tan sols han estat citats a declarar durant la instrucció del sumari.

“Qui no té un compte a Suïssa?”

Tenir comptes en paradisos fiscals sembla un fet més habitual del que es podia pensar en l’entorn pujolista: Prenafeta, Alavedra, Hortalà, Sanuy o la família de l’expresident Jordi Pujol han aparegut a les pàgines de la premsa per aquest motiu, fins i tot el pare del president Artur Mas en va obrir un a Liechtenstein, que va regularitzar abans de morir. “Qui no té un compte a Suïssa?”, es preguntava l’exjutge corrupte Lluís Pascual Estevill en la biografia autoritzada Seréis como dioses (Espasa, 2001), escrita pel periodista Oriol Malló.

Pascual Estevill treia importància al fet que se li descobrís un compte a Suïssa sabedor que no era l’únic que amagava els diners en paradisos fiscals. L’exjutge extorquia empresaris, que pagaven altes sumes per evitar la presó, amb la col·laboració de l’advocat Joan Piqué Vidal, que va ser el defensor de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana. Tots dos es van passar una temporada a la presó, però ara gaudeixen d’una jubilació daurada. Curiosament, Estevill va ser impecable amb l’exconseller Jordi Planasdemunt, un home de la corda de Macià Alavedra, però després es va entendre de meravella quan aquest últim va arribar a la conselleria d’Economia de la Generalitat. Alavedra va reconèixer en un tribunal que el 1993 s’havia reunit a sopar en el seu domicili particular amb Pascual Estevill, Piqué Vidal i José María Amusátegui, aleshores president del Banco Central Hispano Americano, precisament quan diversos executius de companyies vinculades a aquest banc es trobaven en situació de presó provisional per odre del mateix Pascual Estevill. Alavedra va intermediar davant el jutge. Un any després, Pascual Estevill entrava al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el govern dels jutges, a proposta de CiU. En va dimitir dos anys més tard quan va esclatar l’escàndol dels suborns judicials.

De Pascual Estevill a Mercè Pigem

Curiosament, Pascual Estevill no ha estat l’únic membre del govern dels jutges nomenat a proposta de CiU relacionat amb diners a l’estranger o amb els imputats del cas Pretòria: el novembre passat, dimitia la convergent Mercè Pigem quan va transcendir que l’havien enxampat al pas fronterer de la Farga de Moles amb 9.500 euros en efectiu al damunt, fet que no constitueix cap il·legalitat, perquè no supera el topall de 10.000 euros, però dóna mala imatge. Pigem es va veure obligada a renunciar per portar massa diners en sortir d’Andorra i cap convergent es va atrevir a intercedir per ella. El seu antecessor en el càrrec, el convergent Ramon Camp, sempre va mantenir el contacte, fins i tot quan era membre de la cúpula judicial, amb Luigi García, exdiputat socialista, considerat pels investigadors com el cervell de la trama de Pretòria, tal com consta en l’agenda que li va confiscar la Guàrdia Civil.

La sociovergència més tèrbola

El cas Pretòria posa en evidència una peculiar sociovergència en una trama de tèrbols negocis urbanístics –entre els principals imputats hi ha dos exconvergents, Alavedra i Prenafeta, i també exsocialistes com Luigi García o l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz– i l’existència d’un munt de comptes a l’estranger en els quals amagaven els guanys.

Segons les indagacions ordenades pel jutge Pablo Ruz, Prenafeta va amagar a Hisenda entre els anys 2000 i 2009 prop de 15 milions d’euros, només una petita part dels quals procedia d’operacions urbanístiques a Badalona i Sant Andreu de Llavaneres investigades en el cas Pretòria. Segones les investigacions, el gruix d’aquests diners provenia de grans corporacions com Siemens, 8,6 milions d’euros, o Alstom, 4,6 milions, que van ingressar-los en els anys 2000 i 2001 en el compte que l’exsecretari de Presidència de la Generalitat tenia a Suïssa. Suposadament, era el pagament per una intermediació en una operació de construcció de centrals elèctriques.

Inversions de l’alta societat catalana

Els ingressos detectats de Macià Alavedra a l’estranger des de l’any 2000 pugen a prop de 6 milions d’euros. Una altra gran corporació, en aquest cas Gas Natural, li va pagar 2,7 milions el 2007 per la intermediació en la construcció d’una central a Angola. Abans de la seva detenció el 2009 per ordre de l’exjutge Baltasar Garzón, el primer instructor del cas Pretòria, Alavedra era un influent home de negocis com ho demostra el fet que presidia Webline Invest, una societat d’inversió en el consell d’administració de la qual hi estaven, personalment o a través d’altres corporacions, empresaris com José Manuel Lara (Planeta), Javier Ferrero (Nutrexpa), Albert Costafreda (excopropietari de Panrico), Rafel Español (expresident de La Seda), José Luis Díaz Varela (Indukern), Antoni Vila Casas, ... i Fèlix Millet, l’espoliador del Palau de la Música, que hi figurava en representació d’Agrupació Mútua. Webline Invest en aquests moments està extingida.

Esquitxats per múltiples escàndols

Abans de la seva detenció, tant Alavedra com Prenafeta havien estat esquitxats per múltiples escàndols, però, fins aquell moment, n’havien sortit indemnes. Alavedra ja va ser un dels protagonistes de les martingales de la Comissió d’Ajuda per a la Reconversió industrial de Catalunya (CARIC), un organisme de la Generalitat antecessor de l’Institut Català de Finances (ICF), que va avalar crèdits a empresaris de l’entorn convergent que no es van recuperar mai i que, una part dels quals, suposadament es van desviar a tercers, fins i tot a un eventual “finançament polític”, tal com apuntava la instrucció judicial. No obstant això, el 1992, l’aleshores fiscal general de l’Estat, Eligio Hernández, va desestimar emprendre accions legals tot i que hi ensumava un cert “aroma de corrupció”.

Per la seva banda, Lluís Prenafeta va dimitir com a secretari general de Presidència el 31 de març de 1990 després que el seu nom aparegués relacionat amb diverses trames corruptes. Poc abans, la Fiscalia de Barcelona havia iniciat una investigació per presumptes incompatibilitats entre la seva activitat pública i l’empresarial. El sindicat CGT i un grup d’advocats l’acusaven d’aprofitar-se de ser el braç dret de Jordi Pujol a la Generalitat per interessos personals en la concessió de serveis i equipaments. El jutge va arxivar el cas, però, qui era aquest jutge? Doncs, Lluís Pascual Estevill.

Anys després, el 1996, Prenafeta era imputat pel suposat desviament fraudulent de 30.000 milions de pessetes de la constructora Huarte, però les diligències també es van arxivar. La sort se li va acabar el 2009 quan Baltasar Garzón va ficar el nas en les trames de Pretòria.

Fonts convergents apunten que no temen el possible desgast del cas Pretòria perquè va esclatar fa més de cinc anys i perquè, des d’aquell moment, van quedar apartats del partit i mai més han tornat a fer acte de presència en un dels seus actes públics. A Convergència temen les conseqüències del cas Pujol pel que fa a l’expresident i al seu fill Oriol, que va començar aquesta legislatura com a secretari general de Convergència i president del grup parlamentari de CiU a la cambra catalana. Per cert, a la pregunta de si l’expresident Pujol i Oriol Pujol continuaven com a militants del partit tot i estar judicialment imputats, aquestes fonts no sabien què respondre. L’únic membre de la família que s’ha donat de baixa de Convergència ha estat Mireia Pujol, però per queixar-se del tracte que la direcció del partit dispensava al seu pare.

Jordi Pujol, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra semblaven invulnerables, eren el símbol d’una manera de fer política, però han caigut, i ho han fet des del més alt.

Etiquetas
Publicado el
5 de enero de 2015 - 03:58 h

Descubre nuestras apps

stats