Cayetana d’Alba, la comtessa de Guimerà

María del Rosario Cayetana Alfonsa Victoria Eugenia Francisca Fitz-James Stuart y de Silva, més coneguda per Cayetana de Alba o duquessa d’Alba, morta ahir a Sevilla als 88 anys, era la persona que havia ostentat més títols nobiliaris reconeguts del món, l’últim dels quals era el de comtessa de Guimerà, una distinció originària d’aquesta vila de la comarca d’Urgell, que va obtenir el 2007 després d’un llarg plet judicial.

Segons el llibre Guinness dels rècords, la difunta Cayetana de Alba va arribar a acaparar més títols nobiliaris que Felip VI, que el seu pare Joan Carles o que la reina Isabel d’Anglaterra perquè tenia 5 ducats, 18 marquesats, 20 comtats, un bescomptat i un condestablat, a més de ser 14 vegades Gran d’Espanya. Encara podrien ser molts més si es comptessin els ducats, marquesats i comtats que havia repartit en vida entre els seus sis fills. Tot i així, Cayetana no en tenia prou, perquè va acudir als tribunals de justícia per reclamar més títols nobiliaris. Després d’un litigi amb la família de Carlos Caro y Vázquez, l’anterior comte de Guimerà, mort sense descendència el 2004, va aconseguir que aquest títol retornés a la Casa d’Alba, tal com establia una sentència judicial i la corresponent ordre del ministeri de Justícia publicada al BOE el setembre de 2007. De fet, d’aquesta cinquantena de títols, molts dels quals ja va cedir el 2011 quan va fer testament, el comtat de Guimerà, que es remunta al 1599, és l’únic relacionat amb Catalunya.

Quan va obtenir aquest comtat, l’Ajuntament de Guimerà, encapçalat en aquell moment pel republicà Rafael Castanyer, va escriure una carta a Cayetana per informar-la, per si no ho sabia, on estava la vila que donava nom a l’últim títol de la seva col·lecció. La duquessa d’Alba no va arribar a anar mai a Guimerà, una localitat de l’Urgell d’uns 300 habitants, però sí que ho va fer el seu antecessor, Carlos Caro, amb motiu de la fira medieval que es va fer l’any 2001. El comtat de Guimerà ha passat al seu segon fill, Alfonso, que també és duc d’Aliaga, segons fixa el testament.

Cayetana d’Alba era una col·leccionista de títols nobiliaris, d’obres d’art, d’empreses i de finques, fins al punt de ser la primera terratinent espanyola, tal com es van cuidar de donar a conèixer els peons andalusos del Sindicat d’Obrers del Camp, però gairebé no tenia interessos a Catalunya. En canvi, dos dels seus fills hi venen cada dos per tres: María Eugenia Martínez de Irujo Fitz-James és des de fa anys una de les imatges públiques de la marca Tous, fins al punt que ara també es dedica a dissenyar col·leccions de joies per a la cadena de Salvador Tous i Rosa Oriol; mentre que Jacobo Fitz-James Stuart y Martínez de Irujo –germà de l’anterior tot i que ha preferit canviar-se l’ordre dels cognoms– passa llargues temporades a la seva masia de Vilaür (Alt Empordà) en companyia de la seva esposa, la barcelonina Inka Martí, escriptora, fotògrafa i expresentadora de televisió, que va tenir un dels seus moments de glòria quan va retransmetre les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Jacobo va fundar Siruela, una prestigiosa editora de llibres que va vendre fa uns anys per constituir, el 2005, Ediciones Atalante, que precisament va tenir la primera seu en el mas Pou, a Vilaür. En aquests moments l’editorial que porten personalment Jacobo i Inka està al carrer Princesa de Madrid.

Jacobo, el tercer fill de Cayetana, és el que ha sortit més malparat en el repartiment desigual de l’herència, que va signar fa tres anys abans de la seva boda amb Alfonso Díez. La premsa del cor es va fer ressò de les relacions tibants de Cayetano amb Jacobo i Inka, a la qual la duquessa va qualificar d’«envejosa». Després es va empenedir d’haver-ho dit i van fer les paus.