Colau i Puigdemont acorden connectar el tramvia i fer arribar la línia 9 a la Zona Franca
Impuls a la mobilitat metropolitana i front comú per reclamar davant l'Estat la inversió en infraestructures de la capital catalana. Aquests han els dos principals acords subscrits en en la trobada entre el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s'han vist aquest divendres durant més de dues hores en una reunió que, segons Colau, ha anat més enllà del contacte institucional per convertir-se en “reunió de treball”.
El primer acord subscrit entre les dues administracions és sobre la línia 9 del metro, en concret sobre el ramal de la línia 10 que està projectat fins a la Zona Franca. Per l'alcaldessa aquesta és una obra d'absoluta prioritat, per la qual cosa l'Ajuntament s'ha mostrat disposat a cofinançar-la fins un 50%. “Des de les dues parts hi ha voluntat que això es desencalli perquè els veïns de la Zona Franca no poden esperar més”, ha assegurat Colau. L'acord haurà de tancar-se a partir d'ara en la comissió bilateral entre les dues institucions.
El segon acord té a veure amb la connexió dels dos trams de tramvia existents actualment, un assumpte que l'equip de govern de Colau ha convertit en un dels grans eixos del seu mandat, amb el convenciment que és “vital per a la millora de la mobilitat metropolitana, però també de la sostenibilitat ”. La Generalitat s'ha compromès a subscriure un protocol en el marc del ATM donant suport a la decisió del consistori per unir els actuals trams, el Trambesòs i el Trambaix, amb un traçat que determinaran els informes tècnics encarregats pel Ajuntament i que encara no han estat presentats .
L'alcaldessa ha remarcat la disposició del Govern, tant la mostrada per Artur Mas en l'última reunió mantinguda entre administracions com la que ara té Puigdemont, a activar el projecte d'unió del tramvia. Malgrat que Colau no ha fet esment, la posició del Govern contrasta amb la del grup municipal de CiU, molt bel·ligerant respecte al projecte.
A més d'aquests dos projectes, sobre els quals les institucions tenen competències, el president i l'alcaldessa s'han compromès a fer “front comú” per reclamar a l'Estat que compleixi amb les inversions i els projectes que té pendents en matèria d'infraestructures i transport. Segons ha explicat la portaveu del Govern, Neus Munté, aquesta unitat d'acció es materialitzarà a curt termini en la petició d'una reunió a tres bandes amb el nou Govern espanyol, per recordar-li els seus compromisos respecte a projectes com l'estació de la Sagrera, millores a la xarxa de ferrocarrils de Rodalies o el traspàs de l'autovia B-23, el principal accés per carretera a Barcelona.
“Sí hi ha debat constituent, estarem allà”
Les qüestions de mobilitat i infraestructures han estat les protagonistes de la trobada, però en dues hores els caps de les dues institucions més poderoses de Catalunya han tingut temps de compartir “opinions i punts de vista” sobre la situació nacional. L'alcaldessa ha tornat a subratllar el seu compromís respecte al referèndum d'independència, assegurant que és possible fer-ho perquè hi ha “aliances a l'Estat”. Precisament és en aquesta qüestió, la de les aliances, en què l'alcaldessa té “discrepàncies” amb Convergència. Malgrat això, Colau ha assegurat que Barcelona “mai fallarà a Catalunya” i que “si hi ha debat constituent, estarem allà”.
Les crítiques de la líder de Barcelona en Comú s'han dirigit cap al PP, a qui ha acusat d'“autoritarisme” per recórrer davant el Constitucional assumptes com la conselleria d'Exteriors. “L'estratègia del Govern del PP és immobilista, arrogant i autoritària”, ha assegurat Colau.
