Condemnades tres feministes de Tarragona per atemptat contra l'autoritat de tres guàrdies urbans
L'Audiència de Tarragona ha condemnat a tres mesos de presó tres activistes feministes per un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat. La sentència suposa el punt i final de l'anomenat 'cas Bershka', en què una acció feminista reivindicativa a Tarragona va acabar en baralla i amb denúncies creuades entre les tres activistes i tres agents de la Guàrdia Urbana. Els jutges han absolt els policies per falta de proves i al no donar credibilitat a la tesi de les activistes que els acusaven. Una de les feministes condemnades és Laia Estrada, regidora de la CUP de Tarragona des del 2015.
Els fets es remunten a l'any 2009. El primer dia de rebaixes de gener, un grup d'unes quinze persones va dibuixar amb guix davant de l'establiment Bershka la silueta d'una dona per protestar contra els cànons de la moda. Segons el relat de fets de la sentència –que dóna credibilitat a la versió dels urbans–, després que els policies requerissin el megàfon que portava Estrada, “es van veure envoltats pel grup que proferia expressions contra ells com ara 'policia assassina'” .
La batussa va generar “una situació de descontrol i gran exaltació” dels activistes, segons la sentència, que assenyala que un dels condemnats va donar un cop de puny a un policia i que els altres dos “van agredir l'agent” que “tenia agafat” a un tercer feminista en un portal. La sentència també recull que un dels agents absolts “va allargar la mà, va agafar dels cabells” i va interceptar a un dels condemnats “envoltant-lo per darrere amb el braç esquerre pel coll”.
A resultes de la batussa, els guàrdies urbans demanaven una condemna de 2 anys de presó per a les feministes per un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat i quatre faltes de lesions. Per la seva banda, les feministes demanaven cinc anys de presó per als agents pels delictes de detenció il·legal, amenaces i lesions.
L'Audiència ha imposat una pena mínima a les feministes –tres mesos de presó que no compliran perquè no tenen antecedents penals– i les ha absolt de les faltes de lesions. Els policies han quedat absolts per la inconsistència de l'acusació particular contra ells exercida per les feministes.
Els magistrats consideren impossible condemnar els urbans donada la “la manifesta imprecisió” de l'escrit d'acusació de l'advocat de les feministes –l'única part que acusava els policies. La sentència qualifica l'acusació contra els urbans de “genèrica, vaga i indeterminada”, i assenyala que identifica els agents a l'hora de determinar-los com a autors però no en el relat dels fets (quelcom clau per dictar una condemna).
