Periodisme K

La novel·la política que Margarita Rivière no va poder publicar sota el pujolisme també tracta del periodisme. Des de les primeres pàgines, protagonitzades per un periodista conspirador i xantatgista que aspira a ser nomenat director de la televisió pública.

Clave K és un thriller literari que es llegeix d’una tirada, sobre el moment clau de la fundació d’un règim personal amb vocació dinàstica. El control i utilització dels mitjans públics és un tret essencial en l’estil del president K.

El líder carismàtic acaba de guanyar per majoria absoluta les seves segones eleccions i afronta la fallida del banc nacionalista del que ha estat fundador i principal directiu fins la seva entrada en política. La fiscalia presenta una querella per malversació de fons i apropiació indeguda.

No hi ha dubtes sobre la versemblança dels fets principals. Tampoc sobre la identificació d’un elenc reduït de personatges del món polític i econòmic, sense a penes secundaris. No ho impedeix pas la desfiguració dels detalls biogràfics i el to grotesc d’algunes situacions, amb notes d’humor sarcàstic i polsims de sal gruixuda.

El control i la manipulació del president va més enllà dels mitjans públics. Són anys difícilstambé per als mitjans privats, que consenten amb poques excepcions el dictat, l’ofec i la submissió que els imposa el personalisme autoritari de K.

Ningú no va gosar publicar quinze anys enrere aquesta novel·la que Margarita Rivière ens ha deixat. És un llegat inesperat però no pas sorprenent en un esperit crític com ella.