La crisi acaba amb el cine Imax, un dels símbols de la Barcelona postolímpica de Maragall

El va inaugurar l’aleshores alcalde de Barcelona Pasqual Maragall acompanyat del ministre d’Obres Públiques socialista Josep Borrell aprofitant l’èxit dels Jocs Olímpics del 1992 i tancarà passat l’estiu. El cine Imax del Por Vell, “un dels símbols de la Barcelona del segle XXI”, tal com el va definir Maragall durant la seva inauguració el febrer del 1995, no ha pogut fer front a la crisi ni al desfasament de seva tecnologia abans pionera.

La falta de públic malgrat les promocions i les ofertes per a escoles, la competència en 3D de les sales comercials de la ciutat amb un aforament molt més petit, la limitada oferta de la cartellera i les dificultats econòmiques del sector que arrossega des del 2011, han portat a Teatroimax, l’empresa explotadora de la instal·lació situada en ple centre de Barcelona al costat del Maremagnum i de l’Acuari, a abaixar la persiana definitivament. I el mateix passarà amb el cine Imax de Madrid. Del boom inicial per aquest format cinematogràfic creat al Japó als anys setanta encara resisteixen els cinemes de Leganés, Palma de Mallorca i València.

El passat 22 de juliol, l’empresa va convocar els onze treballadors afectats per traslladar-los la decisió de tancar argumentant que “no els sortien els números”. Sembla que no ha servit de gaire l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que es va aplicar fa tres anys i que va suposar una dràstica reducció de la jornada laboral per a pràcticament tota la plantilla. Segons lamenten fonts dels treballadors, l’empresa esperava aconseguir remuntar les pèrdues només amb la retallada salarial sense invertir en continguts nous ni en tecnologia. “Si no estrenes i no cuides el que tens, és normal que la gent no vingui”, han assegurat a l’agència de notícies ACN.

La crisi dels cine Imax ve de lluny i se sospita que darrere de l’anunci del seu tancament es podria amagar la venda de l’edifici per transformar-lo en un teatre musical amb el vistiplau de l’actual equip de govern municipal, molt preocupat per oferir al turisme entreteniment de qualitat. Ja a l’any 2008, la productora holandesa de musicals Stage Entertainment va plantejar la possibilitat de convertir aquest cinema en un teatre musical perquè Barcelona té locals d’aquesta mena amb un aforament que arribi a les 1.800 places. El projecte estava molt avançat i contemplava enderrocar completament l’edifici obra dels arquitectes Enric Sòria i Jordi Garcés, però els recels de l’Autoritat Portuària, propietària del terreny on es va construir el cine Imax, i el desacord sobre el preu de venda van obligar a aparcar la idea.

Mentre es desvetlla la incògnita sobre el seu futur ús, la pàgina web de Barcelona Turisme segueix oferint al turista el cine Imax com un “espai innovador” i un “referent de l’oci a Barcelona”, i utilitza com a reclam que la instal·lació va acollir l’any 1996 el XVIII Congrés Internacional de Teatres Imax i el 1er Festival Internacional de Cine de Gran Format. Recorda que és el primer d’aquestes característiques que es va construir a Espanya i que ofereix tres tipus de format: l’Imax, un format pla projectat en una pantalla de 27 metres d’alçada i amb una gran qualitat; l’Omnimax, amb pantalla semiesférica de 180 graus i 900 m2 de superficie; i el 3D, cine en relleu amb ulleres polaritzades.