El periodisme per a uns és una professió; per a uns altres, com el cas de Margarita Rivière, era un ofici (après en molts anys). En una entrevista sosté: “no és aquesta la professió idònia per fer-se ric o per satisfer una altra ambició que no sigui l'extrema bogeria de tocar el món en carn viva”. Rivière va ser una periodista incisiva que va viure professionalment el franquisme, la transició i la democràcia. Va publicar milers d'articles i entrevistes i més de trenta llibres, de temes ben diferents, des de la moda, la salut de les dones i els mitjans de comunicació. També va fer de professora a dues universitats. En la seva vida de periodista jubilada, encara feia determinades col·laboracions en mitjans -com ara el Catalunya Plural- però sense el neguit de la pressa que comporta el periodisme en actiu. Podríem dir que la Margot, com era coneguda pels amics, va conrear tots els camps del periodisme i la comunicació. Des del primer lloc com a redactora en cap de Dossier Mundo (1971-74), prosseguit com a cap de la secció de Cultura al Diari de Barcelona (1974-78) i El Periódico de Cataluña durant els deu anys següents. Va ser després directora de l'agència EFE a Catalunya (1988-1992), després es va concentrar en les seves entrevistes i articles en els tres diaris principals del mercat català. Encara que sempre va tenir temps per a moltes altres tasques, com inventar revistes (Qué leer?), dirigir programes de televisió, escriure guions (per a les cerimònies d'obertura i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona), dirigir col·leccions d'assaig (El círculo cuadrado, a Plaza y Janés).
Rivière va preferir fer la seva feina amb dignitat més que defensar-la a capa i espasa. Va ser una gran periodista. En el primer aniversari de la seva mort, el seu periodisme segueix viu. Fotografies i documents ens ho recorden a l'exposició Margarita Rivière, obrint portes, que ha inaugurat el Col·legi de Periodistes de Catalunya i que repassa la trajectòria professional de la periodista i escriptora. El grup de treball de Cultura i Innovació del col·legi professional li ret homenatge amb una mostra “que gira a l'entorn de la idea d'obrir portes, perquè això és el que va fer al llarg de la seva vida”. Portes com l'accés de les dones al periodisme. Rivière va ser una de les primeres periodistes en unes redaccions eminentment masculines. Una època de la seva vida de la qual l'exposició reuneix fotografies d'ella envoltada dels seus companys masculins. La mostra també repassa els seus treballs sobre l'àmbit de la dona i la salut, com les seves col·laboracions amb Santiago Dexeus en temes de contracepció. Finalment, l'exposició es deté en l'àmplia tasca que va desenvolupar com a escriptora. Margarita Rivière és, ha estat i serà un referent del periodisme català i barceloní. Un model a seguir pels seus textos, les seves entrevistes, la seva manera de mostrar la realitat. Margarita Rivière, obrint portes és l'essència d’una professió que lluita per sobreviure en un món canviant, mirant a Margarita Rivière hi ha motius per a l'esperança: vol dir repassar les victòries i les grandeses del periodisme.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
