El Govern nega que hagi enviat a Montoro un pla de retallades socials
La Generalitat ha presentat a Cristóbal Montoro un pla d'ajust que no inclou noves retallades. Així ho ha assegurat la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, que ha subratllat que es tracta simplement d'un “requisit necessari” per rebre els 7.520 milions del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) d'aquest any que Catalunya ha demanat prestats al ministeri d'Hisenda al 0,834% d'interès.
El pla d'ajust és document que les dotze comunitats autònomes adherides al FLA de 2016 (Andalusia, Castella la Manxa, Extremadura, Astúries, Catalunya, País Valencià, Balears, Múrcia, Aragó, Cantàbria, Madrid i la Rioja) han de presentar a Hisenda per rebre els fons.
Permet al ministeri obtenir informació estandarditzada sobre els compromisos d'objectius de dèficit i venciments de deute públic de les comunitats, però també de les “reformes estructurals que incideixen en la racionalització de la despesa pública autonòmic”. És a dir, són un instrument d'Hisenda perquè, a canvi dels fons del FLA, les comunitats li diguin quines partides pressupostàries tocaran.
Segons el parer de Munté, el pla d'ajust “no es tracta cap pla de retallades” sinó d'un “tràmit necessari i tècnic”. Les paraules de Munté arriben després que el líder del PP català, Xavier García-Albiol, hagi criticat al Govern que presentés a Hisenda un pla d'ajust per “controlar i reduir la despesa de la Generalitat” mentre el Parlament debatia mesures socials en el ple contra la pobresa del passat deu de març.
Aquesta coincidència de dates li ha valgut a Albiol per criticar que el Govern presentés el pla d'ajust “amb nocturnitat”. No obstant, va ser el propi ministeri d'Hisenda en un comunicat del 3 de març passat que va recordar a les dotze comunitats autònomes adherides al FLA que havien de presentar el document en un termini de set dies naturals.
No presentar-lo implica la seva expulsió del FLA, cosa que les comunitats no es poden permetre causa de la seva dependència financera d'Hisenda (en el cas de la Generalitat, el ministeri controla el 95% dels seus ingressos). El pla d'ajust també va formar part de la reunió de fa dues setmanes entre Montoro i el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras.
Així mateix, les autonomies havien de presentar abans del dia 15 d'aquest mes un altre pla pressupostari a mig termini, amb el qual Hisenda elabora el Programa d'Estabilitat 2016-2019. La informació de tots dos plans no és, encara, de domini públic.
L'esmentat pla d'ajust és diferent a un altre dels instruments de control sobre les autonomies instaurats per Hisenda des de 2012, el Pla Econòmic Financer (PEF) bianual que les comunitats han d'actualitzar periòdicament. L'últim PEF enviat a Hisenda per la Generalitat és de juliol de 2015 i inclou l'exercici d'aquest any. En aquell document es van indicar ingressos per a les arques catalanes de 1.080 milions en concessions administratives i altres 583 a la venda d'actius de la mateixa Generalitat, un volum d'operacions diferent al projecte de pressupostos aprovat al Parlament.
