El Govern exposarà la seva aposta europeista a Brusseŀles a la recerca de suports al referèndum
El Govern de la Generalitat ha comprovat durant l'últim any que la diplomàcia internacional és un club d'estats on és difícil d'entrar si no n'ets un. Els intents d'establir relacions entre la seu presidencial catalana i les cancelleries europees o els mandataris de la UE han donat menys resultats dels esperats, sota l'estret marcatge de la potent diplomàcia espanyola.
Per això l'Executiu català té previst desplegar tota la seva artilleria internacional en els propers mesos, a la recerca, si bé no de suports explícits, sí almenys de simpatia o neutralitat davant els passos que planteja, que no és cap altra que un referèndum sobre la independència sense l'acord amb Madrid.
La setmana vinent durà a terme un esdeveniment central en aquesta estratègia. Les dues primeres espases del Govern català, el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, acompanyats pel responsable de la cartera exterior, Raül Romeva, acudiran el dia 24 de gener al Parlament Europeu per exposar el seu pla per celebrar el referèndum sobre la independència, segons ha avançat aquest diumenge l'agència ACN citant fonts del Govern.
L'acte a tres veus s'emmarca en aquest esprint internacional del Govern per guanyar simpaties entre les autoritats europees i, de manera més genèrica, entre les diferents famílies polítiques europees, i per conjurar certa imatge negativa sobre el projecte independentista, que podria haver crescut en els últims mesos. Per aquest motiu els responsables de l'Executiu català posaran l'accent en el compromís europeista del Govern independentista català i descriuran el seu pla per celebrar un referèndum sense acord amb l'Estat espanyol com una solució democràtica a la negativa del Govern del PP a negociar-ho.
Dificultats diplomàtiques
Els intents del Govern català per acostar-se a les autoritats europees no s'han materialitzat fins al moment en imatges. El maig passat el president Puigdemont va realitzar una petita gira belga, entre Brussel·les i Flandes, on no va poder aconseguir fotos ni amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ni amb el president del Parlament Europeu, Martin Schulz. Una foto, aquesta última, que sí que va aconseguir ara la presidenta andalusa, Susana Díaz, al novembre passat.
Des del Govern sempre s'ha culpat de les seves dificultats en l'escenari internacional al marcatge de la diplomàcia espanyola. També en aquesta clau es llegeixen diferents informacions aparegudes a la premsa durant les últimes setmanes, quan la imatge de l'independentisme català a Brussel·les ha rebut diversos revessos.
Dos articles apareguts en el començament de l'any en sengles publicacions d'important ascendència en els grups polítics de la capital de Brussel·les, Politico i The Economist, han inscrit el referèndum català entre esdeveniments de la nova onada de populismes europeus. El primer, Politico, posava a Puigdemont entre “les 12 persones que poden (probablement) arruïnar 2017”, mentre que el segon, The Economist, comparava l'independentisme català amb el Brexit.
Però no tot han estat males notícies per als independentistes pel que fa a imatge internacional. La primera setmana de gener l'oficina antifrau de Letònia va assegurar no haver trobat proves que la seva exprimer ministre, Valdis Dombrovskis, actual vicepresident de la Comissió Europea, hauria rebut cap comissió per parlar en termes positius del referèndum català, tal com s'havia informat des la premsa espanyola citant un informe policial espanyol.
Compromís europeista
Ara el departament internacional del Govern intenta conjurar les comparacions amb els populismes destabilizadores amb una decidida aposta per mostrar els seus desitjos que Catalunya continuï a la UE, assumint els compromisos de la unió en matèries com ara l'estabilitat pressupostària o l'acolliment de refugiats.
La conferència del proper 24 de gener, que ha estat organitzada pels eurodiputats Josep Maria Terricabras i Ramon Tremosa i pel secretari general d'Afers Exteriors, Jordi Solé, serà la presentació davant la UE del vessant més europeista dels plans del Govern. L'aspiració és que a la conferència acudeixi la premsa internacional, a més d'eurodiputats de diferents colors polítics i diplomàtics.
La basa del compromís europeista té evidents paral·lelismes amb la carta jugada per l'independentisme escocès en situar-se contra les temptacions anti-UE britàniques, que van acabar materialitzant-se en el Brexit. Tant és així que ara, en plena negociació sobre la sortida del Regne Unit de la Unió, l'independentisme escocès torna a temptejar la celebració d'un referèndum, ara amb l'impuls d'un plebiscit sobre el propi Brexit. La imitació catalana troba però un escull en les diferències entre Espanya i el Regne Unit, ja que, després dels últims esdeveniments polítics mundials, el govern de Madrid és considerat a Brussel·les un aliat per a la amenaçada estabilitat europea.
