L'Hivernacle de Barcelona es converteix en refugi de 'sense sostre'

A pocs metres del milionari i luxós Centre Cultural del Born, el procés de degradació del centre monumental del Parc de la Ciutadella no té aturador. L'abans emblemàtic triangle cultural format per l'Hivernacle, el Museu de Geologia i l'Umbracle s'ha convertit des de fa uns mesos en el refugi permanent d'un grup de persones sense sostre que hi malviuen davant la mirada indiferent dels turistes i el desinterès manifest de l'Ajuntament de Barcelona.

Aprofitant que en un dels extrems hi ha una font pública, el petit grup ha improvisat un campament de la misèria en el tros de parcel·la que separa l'Hivernacle del Museu de Geologia. Entre uns matolls hi han muntat una petita cuina i els escasos queviures els tenen guardats en un carro de supermercat mig camuflat. Si fa bo, acostumen a dormir en improvisats llits a tocar de la paret del museu i durant el dia prenen el sol, demanen almoïna als turistes despistats i peten la xerrada als bancs que envolten la plaça.

L'estat de conservació lamentable de l'Hivernacle ha convertit la monumental porxada de vidre i ferro d'aquest emblemàtic edifici de l'arquitecte Josep Amargós i Samaranch en una mena d'alberg d'indigents quan fa mal temps. Fins i tot, a vegades, s'hi han instal·lat amb petites tendes de campanya. Alguns d'ells aprofiten la reixa de l'edifici per estendre-hi la bugada i lligar-hi les bicicletes, mentre que la paret que dóna al solar del campament s'ha convertit en la letrina oficial del grup aprofitant l'espessa vegetació.

Que la misèria crida la misèria ho corrobora l'estat d'abandó de l'Hivernacle per part del consistori de la ciutat. Aquest bell edifici, construït l'any 1884 com a complement de l'Exposició Universal del 1888 seguint l'exemple de la Torre Eiffel, fa anys que està tancat i s'està caient a trossos davant la mirada resignada dels barcelonins que, com jo, van créixer admirant els minerals fluorescents de la sala fosca del Museu de Geologia, imaginant els dracs volant sobre el Museu de Zoologia i jugant a fet i amagar en la selva de l'Umbracle.

Les plantes exòtiques que habiten les dues sales que envolten la porxada de l'Hivernacle, i que un dia van meravellar la Barcelona dels miracles i van donar caliu a un restaurant i als concerts de música que s'hi organitzaven les nits d'estiu, han acabant trencant els vidres i ja sobresurten de l'edifici en algunes zones. Mentrestant, la façana està plena de cagarades de coloms, el ferro segueix rovellant-se i la pintura de les parets està saltant per la humitat i la falta de manteniment.

Ja sabem que la memòria oficial sempre és selectiva.