Màxim desplegament per a un PP que se sent còmode
Si hi ha un altre partit, a més de CiU, a qui li interessa que es parli de banderes, d'estats i de nacionalisme, és el PP. La comoditat que experimenta Artur Mas agitant la bandera catalana és la mateixa que senten els populars amb la bandera espanyola a les mans. No hi ha cap esquerda ni cap vot que es pugui perdre pel camí. A més, mentre es parla de banderes no es parla de retallades. És just l'escenari contrari que viuen els partits d'esquerres (a excepció d'ERC) que poden perdre algun suport per abraçar el dret a decidir, en el cas d'ICV, o per defensar el federalisme, en el cas dels socialistes.
Fins ara, els populars han tingut una campanya tranquil · la, centrada sobretot en advertir dels riscos que comporta la deriva independentista d'Artur Mas. Per aquesta missió tenen el suport de les primeres figures del PP, que semblen haver abandonat Madrid per traslladar-se a Barcelona. La llista és llarguíssima: Mariano Rajoy, José Manuel García Margallo, Dolores de Cospedal, Esperanza Aguirre i Javier Arenas, entre d'altres. En el que queda de campanya, la llista continuarà creixent.
Els populars, que en les últimes eleccions autonòmiques van pujar de 14 diputats a 18, saben perfectament que la campanya és bàsica per a la seva formació. És un dels partits catalans que més progressió nota durant les campanyes electorals i, per aquest motiu, cal deixar-se la pell. Els votants independentistes més que mobilitzats estan eufòrics i no perdran l'ocasió que se'ls brinda. Els espanyolistes o els no independentistes, ja es veurà. Si la participació del 25 N no passa del 60%, com a les eleccions del 2010, els convergents poden començar a somiar amb la majoria i a destapar ampolles de cava. Però si passa del 65% és que el vot no independentista també s'ha mobilitzat. Llavors caldrà esperar a les sumes d'última hora.
Per ara, les enquestes apunten que els populars poden mantenir els seus 18 diputats i, potser, poden aconseguir ser la segona força però no per mèrits propis, sinó per la caiguda lliure dels socialistes. Hi ha 840.000 vots sense decidir, molts dels quals semblen votants socialistes, però a Catalunya costa de creure que els socialistes desil·lusionats amb el PSC es passin al PP. “És com si algú del Barça es passés a l'Espanyol perquè el seu equip no juga bé. És impensable ”, comenta un portaveu del PP.
La influència de la vaga
Tota aquesta tranquil·litat es pot trencar. La vaga general i el debat dels desnonaments han entrat en campanya i cada vegada és més complicat el pasapalabra agitant la bandera, ja sigui l'espanyola o la catalana. La tensió social és latent i, per molt que insisteixin polítics i mitjans de comunicació, hi ha temes sobre la taula que preocupen i molt: l'atur, la reforma laboral, els desnonaments, les retallades socials, els educatives ... Ha quedat demostrat que fets excepcionals, i una vaga general ho és, poden canviar el resultat d’unes eleccions i més encara, quan el percentatge d'indecisos és tan alt. Passi el que passi a la vaga, alterarà la campanya electoral i això pot perjudicar tant a CiU com el PP, que semblaran extraterrestres si segueixen parlant només de banderes. Els partits d'esquerres podran aprofitar el rebuf i portar el debat al seu terreny, recordant que ha liderat les retallades, la reforma laboral i que ha donat llargues al drama dels desnonaments, si més no fins que han arribat les eleccions.
Però Artur Mas confia a recuperar terreny apel·lant al vot útil que, paradoxalment, pot guanyar adeptes com més dures siguin les declaracions dels líders del PP i del PSOE.
