Nicola Tanno: “El reconeixement de les víctimes de bales de goma és ara el gran problema”
Mentre a totes les ciutats d'Espanya es vivia una nit d'alegria esportiva, aquell 10 de juliol de 2010 en què la selecció espanyola va guanyar el mundial de futbol Nicola Tanno va perdre el seu ull dret per l'impacte d'una bala de goma disparada pel cos de antiavalots dels Mossos d'Esquadra, a Barcelona. A partir d'avui, dia en què es fa efectiva la prohibició definitiva de l'ús d'aquests projectils, ningú a Catalunya tornarà a patir una agressió com la que va patir Tanno. Ningú? Caldrà veure-ho. Si més no el risc segueix viu, segons valora aquest jove italià, impulsor de la campanya Stop Bales de Goma, perquè la policia catalana segueix comptant amb escopetes de projectils viscoelàstics de precisió, i perquè segons ell no ha canviat la cultura de la repressió policial.
Nicola Tanno, el cas del qual ha estat reobert recentment després de dos arxius per part del jutge instructor, insisteix en aquesta entrevista -arran de la prohibició de les bales de goma- que encara queda lluita: el principal objectiu, que se'ls reconegui com a víctimes d'agressions de la policia. No només a ell, sinó les altres set persones que han perdut un ull per aquests impactes. Aquest és el balanç que aquest polèmic armament de dissuasió deixa a Catalunya, a més d'una trentena d'agents imputats.
Primer de tot, el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, va demanar ahir perdó als perjudicats per actuacions policials.va demanar ahir perdó als perjudicats per actuacions policials Es va donar per al·ludit?
No. Aquesta notícia no es pot comentar des d'un punt de vista moral, perquè no ho és, sinó des d'un punt de vista polític i judicial. La disculpa ha d'anar acompanyada d'una voluntat de col·laborar amb la justícia revelant els noms dels responsables de les nostres agressions. No té sentit demanar perdó en general, això ja ho va fer al seu dia el conseller Ramon Espadaler. Que diguin a qui demanen perdó i per quins fets en concret. Sense això la disculpa perd tot el seu sentit i es converteix en una hipocresia.
Amb tot, el 8 de novembre de l'any passat es va aprovar al Parlament la prohibició de l'ús de les bales de goma i aquest dimecres es fa efectiva. Ho considera un èxit dels moviments i entitats socials que ho han demanat durant anys?
És un pas endavant que sens dubte arriba per la pressió social. Des de fa molts anys un grup de víctimes però també els moviments socials hem lluitat per aconseguir-ho. S'ha demostrat que teníem raó: fa anys que parlem dels efectes de les pilotes de goma. I els sindicats policials no tenien raó quan deien que els projectils eren l'única alternativa i que no eren letals. El problema és que ara se seguiran utilitzant armes, fins i tot més que abans, perquè les bales de goma s'han reemplaçat pels projectils de 'foam' [Interior va adquirir-ne 110 fa uns mesos], els canons d'aigua i els canons de so.
En el fons d'aquesta qüestió roman el fet que la policia concep la protesta social com un problema d'ordre públic, i els agents van a les manifestacions convençuts que són un problema i que el manifestant és l'enemic. Aquesta cultura policial, acompanyada de la impunitat, es mantindrà tot i la retirada de les pilotes. Una retirada que, per cert, cal recordar que no afecta la resta d'Espanya. El passat 22 de març un ciutadà a Madrid va perdre un testicle per l'impacte d'una pilota de goma.
Però els Mossos argumenten que els nous projectils viscoelàstics o de foam són més segurs que les bales de goma, perquè els primers són de precisió i disparen al cos i els segons es disparaven a terra i sortien rebotant sense una trajectòria clara.foam
És cert que el tret d'una bala de goma era més aleatori i, per tant, més perillós. Però cal recordar que els nous projectils també produeixen danys, com ja s'ha publicat, i com denuncia un col·lectiu de víctimes franceses amb el qual estem en contacte, perquè a França fan servir material similar. A més, l'estudi més important publicat sobre el tema, del Parlament Europeu l'any 2000, diu que la velocitat màxima d'aquests projectils ha de ser 122 Juls, i això ho supera. Però torno a repetir: es tracta d'un tema de cultura policial. Durant la comissió parlamentària per estudiar-ho, hi havia partits que defensaven el seu ús i deien: 'Alguna arma haurem de tenir! Alguna cosa caldrà disparar!'. Dir això en l'actual context de crisi és criminalitzar les mobilitzacions.
La comissió parlamentària també va aprovar una sèrie de mesures per a les víctimes: atenció psicològica, indemnitzacions retroactives... En un comunicat de Stop Bales de Goma denuncien que no en tenen cap notícia.En un comunicat de Stop Bales de Goma És cert?
Del que ens afecta directament no en tenim cap notícia. Ni de l'atenció psicològica ni de la indemnització. Però és que tampoc hi ha notícies de la mediació policial que es va dir que es plantejaria ni s'ha donat informació sobre les noves armes, els projectils que s'han adquirit.
Però les mesures de reparació no es podran aplicar fins que no se us reconegui com a víctimes?
El reconeixement de les víctimes és ara el gran problema. El protocol del tracte a les víctimes de l'acció policial és, en realitat, un model avançat, però per contra mai la policia ha reconegut haver comès un acte de violència contra un manifestant o qualsevol persona. Mai ha passat una cosa semblant. I dubto que la policia ens indemnitzi abans de la sentència del jutge. Perquè se'ns reconegués com a víctimes els agents haurien de desmentir el que han vingut dient davant dels jutges fins avui, i això no passarà.
A hores d'ara ja no espera que la policia col·labori en aquests casos?
Ho dubto molt. I al final el jutge pot decidir que ens va disparar un agent sense haver rebut ordres dels seus superiors, amb la qual cosa no està clar tampoc si s'activaria el protocol, perquè en aquest cas es preveu que el cos de Mossos d'Esquadra ha d'admetre haver comès aquest acte.
