Els responsables de les relacions amb els mitjans de comunicació a la cambra parlamentària anaven de bòlit. Se les havien de tenir amb uns periodistes que ja arribaven enfadats perquè els havien colat un primer gol. La compareixença de l’ex-president Jordi Pujol per donar explicacions del seu comunicat del 25 de juliol, on va confessar que va tenir diners amagats a l’estranger durant tot el seu mandat, estava anunciada per les quatre de la tarda. Pujol, però, va arribar al Parlament un parell d’hores abans, va evitar la pressió periodística i va dinar tranquil·lament amb la seva presidenta, Núria de Gispert. Després la popular Alicia Sánchez Camacho demanaria explicacions de qui havia pagat l’àpat. Si l’ex-president no ha canviat, el compte haurà anat a càrrec de l’erari públic perquè una de les seves característiques era no portar mai diners al damunt.
Finalment, Pujol va aparèixer prop de la sala on es va reunir la Comissió d’Afers Institucionals i de res no van servir les corredisses dels periodistes i els seus esforços per arrencar-li algunes declaracions. Fracàs idèntic al que obtindrien els portaveus parlamentaris que esperaven que els respongués les preguntes que li van formular. En comptes de respostes els va caure al damunt la bronca d’un Pujol que es va transmutar de la persona humil que va obrir l’acte en l’home enfadat i crispat que va aparèixer en fer la segona i última intervenció. “A la meva edat, no em renya ni vostè ni el meu pare”, va dir-li el líder de Ciutadans, Albert Rivera. Expressió que no va agradar al convergent Jordi Turull, que va argumentar que ell encara aguanta que son pare el renyi. Però Turull a qui va renyar i molt va ser a la presidenta del PP, Alícia Sáchez Camacho. Turull li va recriminar que no comparegui quan se la crida perquè doni explicacions de la seva participació en la gravació secreta de converses amb l’ex-amiga del fill gran de Jordi Pujol i, en canvi, gosi criticar a l’ex-president en la seva compareixença d’ahir.
Entre les baralles de Turull i Sánchez Camacho, la prudència de Joan Herrera, Miquel Iceta i Gemma Calvet, i un discurs dens de David Fernández que va donar la impressió que Jordi Pujol ni escoltava, potser va passar desapercebut que el compareixent va donar unes explicacions que no encaixaven amb el comunicat del 25 de juliol.
Segons les explicacions donades al Parlament, els diners que Pujol tenia a l’estranger no tenen res a veure amb la famosa herència que Florenci Pujol li hauria dipositat a Suïssa per la seva dona i fills. La nova versió és que els diners procedien d’unes accions que Jordi Pujol tenia en una inversió de la qual només va dir que no tenia res a veure amb Banca Catalana. I el pare li hauria dit: “aquests diners són teus però els poso a nom meu a Suïssa”.
És la versió definitiva?
O els parlamentaris no es van assabentar d’aquesta nova confessió o estaven frustrats en veure que cap de les seves preguntes era contestada per Pujol. Potser els va acabar de desconcertar la resposta irada de l’ex-president a les seves interpel·lacions. O el recurs de Turull al verb “empastifar”, el predilecte per Pujol i els seus per treure’s del damunt les acusacions de corrupció fetes durant els 23 anys de la seva presidència.
El cas és que farien bé els ponents de la Comissió de fer-se amb el text que va llegir Pujol en la seva intervenció inicial i mirar de treure’n l’entrellat. Saber qui eren els gestors del compte misteriós de Florenci-Jordi Pujol a Suïssa, la procedència d’aquests diners o el perquè de la confessió del 25 de juliol dependrà, ara, de la feina dels periodistes o els jutges.
Pujol va dir que s’havia despullat davant l’opinió pública. De la reunió de la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament d’ahir se’n pot concloure que no se li van veure totes les vergonyes.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
