Que Artur Mas enviï una carta als presidents de tots els països que formen la Unió Europea (excepció feta de l’espanyol) i al president de la Comissió Europea em sembla que demostra que té una concepció equivocada de l’Europa que cal construir. Si vol explicar a la Unió Europea les raons per les quals intentarà que Catalunya es separi d’Espanya s’hauria d’adreçar només a la Comissió Europea i no a tots i cadascun dels líders dels països que la composen. Incorre en l’error que tant mal ha causat al sud d’Europa els darrers anys (Catalunya inclosa) d’entendre que la Comissió Europea pinta ben poc i qui mana és la senyora Merkel i els diferents països que donen suport a la seva política.
Però, deixant de costat aquesta equivocació (que no ho és tant si es pensa que Mas no volia respostes o solucions sinó fer bullir l’olla de la propaganda independentista), la resposta que ha obtingut és ben trista i preocupant.
“Ja us ho fareu!”, ha estat la resposta dels que han dit alguna cosa. No és aquest el paper que ha de jugar una Europa en la qual ens hi sentim implicats. “És una qüestió interna d’Espanya!”, han afirmat Merkel, Hollande o Cameron, treient-se les puces del damunt. També ho ha fet, lamentablement, el president del Parlament europeu i candidat socialista a presidir la Comissió Europea, Martin Schultz.
Els problemes d’Espanya són problemes d’Europa i no veure-ho així ens ha portat a la tràgica crisi que patim tants països de la Unió. La Unió Europea que venci la crisi ha de compartir els maldecaps i dubtes de tots els seus membres. No necessitem una Unió Europea que ens digui només si les setrilleres han de ser d’un ús o de dos. Necessitem una Europa valenta, que combati els paradisos fiscals, la prepotència del poder financer i la disparitat impositiva i adquisitiva dels seus països membres.
Europa s’ha de mullar. Quan els independentistes diuen que Espanya no és una democràcia perquè no els deixa votar emeten una crítica molt concreta i dura que no es pot negligir. Si Europa no hi té res a dir, l’acusació de manca de democràcia es trasllada a tota la Unió. La Unió Europea, i el seu òrgan de Govern, la Comissió, ha de dir si li semblava correcte o no que Catalunya celebri un referèndum per la seva independència. Ha de dir si li sembla correcte que Catalunya se separi d’Espanya. Ja ha dit que si ho fa li tocarà, com també li passarà a Escòcia si aprova separar-se d’Anglaterra, demanar la seva incorporació a la Unió Europea com a nou país que serà. Però ha d’anar més enllà.
El “ja us ho fareu!” no és una resposta pels que creuen en Europa. Una cosa és que actuï de forma diplomàtica i una de ben diferent és que s’escaquegi i ens deixi tirats quan vénen mal dades. Salvant les distàncies i les diferències, Europa ens va deixar tirats quan Espanya va patir la guerra civil els anys trenta. Que no es repeteixi la història!
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.