Dijous passat vam assistir a un d'aquests episodis als quals, cada vegada més, ens té acostumats el Partit Popular (PP): el sí però ja ho veurem de Rajoy al compromís de sotmetre's a una sessió d'investidura. L'alegria amb que el PP es pren les normes jurídico-administratives que regeixen les principals institucions de l'Estat hauria d'alarmar-nos si, tal i com tot indica, la seva presència a les principals esferes polítiques no sembla estar en perill, sinó més aviat tot el contrari.
Un dels principals llegats que l'inefable José María Aznar va deixar als seus hereus del Partit Popular (PP) va ser obrir una esquerda en aquell famós principi que, des de la Transició, s'adjudicava als partits progressistes: el d'ostentar certa superioritat moral. Aquesta posició es basava en la primacia de certs valors –una certa ètica–acceptada per la majoria social com inqüestionablement positiva, alhora que era enfrontada, per oposició, a la d'una dreta que, en temps d'irrefrenable modernització de l'Estat i de sortida de l'obscurantisme franquista, era vista com un fre a l'avanç del país.
No obstant això, Aznar no estava inventant res que, pocs anys abans, no haguessin posat ja en marxa líders conservadors com Margaret Thatcher o Ronald Reagan. Part de l'èxit de les polítiques dutes a terme per aquests exgovernants va estar basat en la capacitat que van tenir per donar un gir complet al discurs social dels seus respectius països.
Thatcher va acabar amb dècades de consens socialdemòcrata al Regne Unit i va situar la responsabilitat del futur del país a cada un dels individus que el conformaven, arribant a afirmar que no existia una cosa anomenada societat. Reagan, per la seva banda, acompanyat dels seus falcons republicans, va entrar als 80 a cavall d'un significatiu increment de la despesa militar acompanyat de profundes retallades i reformes neoliberals amb les quals va pretendre recuperar l'orgull nord-americà i la llegenda de l'American way of life.
No obstant això, observant el comportament, cada vegada més freqüent del PP, podríem dir que els ensenyaments del pare fundador del principal partit conservador de l'Estat, no només han estat presos al peu de la lletra, sinó que possiblement els populars podrien haver-se passat de frenada i estar a punt de generar allò que els sociòlegs anomenen anomia. Per anomia podríem entendre, seguint la definició durkheimiana, aquell estat en què la inexistència de normes dificulta, o fa impossible, les relacions de grup, així com la seva integració en societat.
Per descomptat, sobren evidències d'avenços en aquest sentit. Des de la falta de responsabilitats polítiques pel famós “Luis, sé fuerte”, passant per la destrucció de proves del mateix Cas Bárcenas, els indicis més que creïbles de l'existència d'una “Caixa B” dins del partit, la utilització fraudulenta i barroera de les institucions de l'Estat contra determinades opcions polítiques de l'àmbit català, l'Operació Púnica, la decisió unilateral de no respondre a un Congrés acabat d'elegir, els sobres amb diner negre, les bosses de Rita Barberà, els negocis de Gustavo de Arístegui, els acomiadaments en diferit, les rodes de premsa via TV de plasma, etc.
Fins arribar a aquest sí però ja ho veurem de Rajoy suposen tota una llarga llista que no continuo per no fastiguejar als lectors i lectores. La situació anòmica del Partit Popular, però, no es produeix per una absència de normes, sinó per la simple i desvergonyida opció de no complir-les.
En part de la literatura clàssica, i fins i tot en el món del còmic, de vegades els personatges més poderosos no són aquells que compten amb més capacitats o més poder polític o personal, sinó els que no es regeixen per les regles ni per les conductes comunament acceptades. Potser és el moment de pensar si la inacabable primacia del Partit Popular té alguna cosa a veure amb això.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
