El 15 de febrer del 2003 centenars de milers de catalans van omplir el centre de Barcelona en una de les manifestacions més multitudinàries de les 500 que aquell dia es van convocar a tot el món. El seu 'no' a la guerra va ressonar a la Moncloa d'Aznar i en va quedar més que constància als mitjans internacionals. Aquest any, també al febrer, també a Barcelona, una multitud es va manifestar en defensa dels refugiats. El lema “Volem acollir” s'ha convertit en el símbol d'una mobilització que es el principal referent per molts col.lectius d'altres països (llàstima que no ho sigui pels governs, començant per l'espanyol).
Així és aquesta ciutat. I així hauria de seguir si es que no vol deixar de ser Barcelona. Amb les seves contradiccions, com la majoria de capitals, amb dificultats per gestionar l'assetjament turístic, amb la permanent i sovint justificada comparació amb Madrid...Així és Barcelona, avui dolguda i trista, però oberta com poques.
Han assassinat a les Rambles (com ho fan cada dia a Mosul) i ho han intentat a Cambrils però els atacs terroristes no poden utilitzar-se com excusa per laminar una convivència, ideològica i religiosa, que qüestionen molts que ni tan sols viuen aquí. Pronòstic: hi haurà qui des d'un escó o qui sense comptar fins a tres abans de teclejar fomentarà la desconfiança. També hi haurà qui, irresponsablement per cercar vots o lectors, barrejarà banderes i seguretat (això no és un vaticini). Enfront del seu cinisme, dignitat. Un cop més, Barcelona haurà d'estar per sobre de les misèries polítiques i d'alguns altaveus mediàtics.
“No tenim por”. Ramblejarem més que mai perquè és la nostra manera de combatre el fanatisme. Plorarem però no ens espantaran.
No maten les religions, maten les persones. Aquí i al Pakistan.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
