La Taula de Ciutat per fer front al top manta, constituïda a proposta del grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya, segueix generant debat a Barcelona. En un article d'opinió publicat recentment per Catalunya Plural, el president de la taula Jordi Coronas (ERC), va demanar “responsabilitat” a tots els col·lectius implicats en el que l'autor defineix en un altre article com “una problemàtica social que afecta tant comerciants, com manters, policia municipal i veïns”.
El to conciliador del regidor i portaveu del grup municipal d'ERC destaca en un debat públic tenyit per un civisme histèric. Però per molta correcció moral que s'exhibeixi en el discurs, la responsabilitat no deixa de ser una qüestió política. I la veritat és que la problemàtica social i el civisme histèric que l'acompanya no afecten els comerciants, els veïns, la policia i els manters per igual.
Considerem, per exemple, el paper dels comerciants en tot aquest procés. A jutjar per les crítiques que s'aboquen sobre la qualitat dels productes que associem amb la venda ambulant i les condicions laborals en què es produeixen, un pensaria que els comerços de la Rambla o Portal de l'Àngel pertanyen a la Xarxa d'Economia Solidària. No obstant això, sabem que per molt legal que sigui la marca que es beneficia de la seva venda, aquests productes es fabriquen en condicions infrahumanes. D'altra banda, tot i que el lloguer que paguen aquests comerciants serveix principalment per omplir les butxaques dels oligarques del sòl urbà barceloní, ningú els acusa de “treballar per a les màfies”. I mentre que la voluntat de diàleg ha estat constant en el cas dels manters, pràcticament ningú critica amb contundència el rebuig, per part dels comerciants, a formar part d'aquesta taula de diàleg que presideix Coronas.
Tot això, per no dir res de les desigualtats imposades per la Llei d'Estrangeria, la Llei de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal del PP, que converteixen l'administració pública en una entitat que, mitjançant la criminalització, empeny a les persones de rostre fosc cap a les baules més arriscats de l'economia informal.
Els portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Lamine Sarr i Aziz Faye, emfatitzen el caràcter polític del conflicte que s'ha generat al voltant del top manta. “El president de la mesa només volia fer un teatre perquè ell fos l'únic que guanyés amb el temps,” em diuen en una entrevista. “A ell li han deixat fer la feina bruta de l'Ajuntament i està molt còmode en aquest paper, perquè si aconsegueix netejar Barcelona de pobres amb la policia, guanyarà vots i amics entre els empresaris, que són els que li importen. I si no li surt bé la repressió, la responsabilitat cau sobre Ada Colau. I això també li ve bé a ell, perquè no és del seu partit.”
I és que l'article en qüestió serveix més per desfer-se la responsabilitat dipositant-la en els altres actors que per motivar a totes les parts implicades –que van molt més enllà dels col·lectius presents a la Mesa de Ciutat– a abordar el fenomen social de forma realista. És un altre aspecte que ressalten Sarr i Faye en l'entrevista. “Ara demana responsabilitat als col·lectius que ens ajuden perquè ens vol responsabilitzar de la seva estratègia,” em diuen. “Ens vol fer creure que si seguim lluitant, no els queda una altra opció que la repressió, que som nosaltres els responsables d'aquesta repressió. És un parany. Vol que li facilitem la nostra derrota, però nosaltres no deixarem els carrers fins que tinguem una altra feina i una altra possibilitat de sobreviure. Ja ens van pegar molt durant altres governs i no ens van eliminar. Ara estem mes organitzats i menys sols. Resistirem més i desobeïrem més. Que ho tingui clar.”
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
