Una nova forma de fer política, una nova manera de liderar i un nou enfocament ideològic s'està forjant. Josep Maria Terricabras i Pablo Iglesias són dos líders emergents que han sorgit de la universitat i les plataformes cíviques.
Ja fa quatre anys que Stephane Hessel va publicar el llibre Indigneu-vos!. Va tenir una gran difusió a tot Europa i va fer impacte en el moviment del 15-M. Era una proposta d'un ancià savi cap als joves, preparats o no, perquè alcessin la veu. També fa quatre anys es va polemitzar molt amb el fet que els intel·lectuals estaven tancats a casa, bé per falta d'idees o bé perquè no tenien lideratge. Tothom esperava que alguna cosa passés, que alguna cosa hauria de passar o que alguna cosa podia passar. I ha passat.
A Catalunya, el partit Esquerra Republicana va guanyar les eleccions europees del 25 de maig, amb un cap de llista independent, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació i catedràtic de Filosofia. Josep Maria Terricabras és un intel·lectual inquiet i entre moltes coses és des de fa temps membre de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Coneix bé els moviments cívics i associatius de Catalunya, on ha estat i és un referent per a molts. En relació amb Espanya, la bomba l'ha enganxat el nou partit Podemos, amb Pablo Iglesias al capdavant, advocat, doctor en Ciència Política i professor. Gran coneixedor dels moviments cívics alternatius i antiglobalització i defensor d'una esquerra a l'esquerra. El denominador comú de tots dos és la seva formació universitària i el seu coneixement i dedicació a plataformes cíviques, encara que siguin de diferent signe. Aquests dos eixos units al seu gran poder de comunicació i empatia, sumen les dues cares d'un nou lideratge polític, que a Catalunya ja té un precedent clar en Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana, doctor en Economia i professor d'Història Moderna i Contemporània, que igual que els dos primers, va començar la seva marxa en plataformes cíviques com Sobirania i Progrés. Són líders que s'han forjat en els moviments socials, acostumats a un sistema assembleari, a buscar missatges curts i concisos per incidir en les agendes dels partits polítics, habituats al treball de base i amb la base i, cadascun d'ells, amb grans coneixements sobre comunicació verbal i audiovisual. Es podria preguntar-los si alguna vegada es van plantejar la política com el seu mitjà de vida, però sigui com sigui, la veritat és que de moment han sabut forjar un nou lideratge d'esquerres, amb una estètica de professor d'Universitat, per la qual cosa podríem dir que estem vivint l'inici d'un corrent intel·lectual-polític, que en molt poc temps està calant en la societat desafectada i decebuda.
Podemos, el nou partit creat fa quatre mesos, ha jugat amb un avantatge important: Iglesias domina a la perfecció el discurs tant al carrer com a la televisió i a més no oblidem el nom del partit. Un nom res de nou en la ment col·lectiva de la societat, gràcies a la campanya de màrqueting que tan bé va funcionar en l'últim Mundial de futbol amb la Roja. Vicente del Bosque va tenir l'encert d'esprémer aquest eslògan i va funcionar. Iglesias, no sé si seguidor de la Roja, també ha buscat aquest missatge per al seu partit. “Podem guanyar les eleccions generals”, diu el líder de Vallecas. Les dues formacions polítiques postulen que poden i podem aconseguir nous objectius, uns la independència de Catalunya, l'altre, governar Espanya des d'una esquerra radical. Els tres sense corbata, els tres segurs del seu lideratge, però tenint clar que la rotació de portaveus visibles és un dels pilars on es fonamenta la nova democràcia. Els tres saben que formen part d'un equip i miren en els seus missatges de subratllar constantment aquest extrem. Estem davant d'un canvi qualitatiu molt important. Per primera vegada en la democràcia recent, els nous líders es forgen en la universitat i en les plataformes cíviques, no en el si dels partits polítics, possiblement perquè sustenten una major convergència amb la ciutadania. Serà la revolució dels intel·lectuals?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
