El passat divendres s’acabava el termini perquè els grups polítics presentessin esmenes a la totalitat a la proposició de llei que regula la Renda Garantida Ciutadana continguda a la iniciativa legislativa popular que es va entregar al Parlament, el passat 20 de desembre. 121.191 firmes van rubricar aquesta proposta, convertint-la en una de les iniciatives populars amb més suport.
Finalment, s’ha ampliat uns dies el termini per entregar aquestes esmenes totals, però els impulsors de la ILP confien que ningú no acabi presentant-ne. Això facilitaria un debat més ric i més ràpid d’una proposta que, si s’apliqués, seria un gran alleujament per centenars de milers de catalans que viuen actualment en la pobresa i l’angoixa.
Aquesta renda representaria que cada persona tingui assegurats un ingrés mínim de 664 euros al mes. És a dir que si no ingressa res, el Govern de la Generalitat li donarà 664 euros mensuals i si n’ingressa 500 per algun concepte, li donarà els 164 euros que falten per arribar a aquest mínim.
Negar-se a aprovar aquesta Renda és tancar els ulls a una realitat que, segons l’Institut Català d’Estadística, representa que a Catalunya, 2.200.000 persones, quasi el 30% de la població, viu per sota del llindar de la pobresa, de les quals unes 300.000 són nens, una quarta part de la població activa està a l’atur, 225.000 famílies tenen tots els seus membres aturats i 550.000 persones no reben cap subsidi. Afegiu-hi que el 2012 hi va haver 72 desnonaments diaris, segons dades del Consell General del Poder Judicial.
Combineu aquestes dades amb la dels diners que cobren determinats esportistes, artistes o dirigents de grans empreses i entitats financeres. O els que s’han dedicat al rescat dels bancs. I tingueu-les a punt per replicar els que us diguin que no hi ha diners suficients per pagar aquesta Renda Garantida Ciutadana.
I responeu vosaltres mateixos a una altra objecció: “Si a la gent li dones 664 euros per no fer res, no treballarà mai!”. Us apunto una possible reflexió per tancar el tema: La dignitat d’una persona no passa només per tenir un lloc de treball sinó perquè se la respecti. Treballar per una retribució que et manté per sota el llindar de la pobresa no contribueix a la dignitat de ningú. Massa empresaris volen treballadors disposats a acceptar unes condicions laborals i salarials infames a canvi d’obtenir sous de misèria. Ens hem acostumat a que ens diguin que “si no acceptes aquest sou, fora hi ha milers de persones disposades a treballar per aquesta quantitat i fins i tot menys”.
La Renda Garantida Ciutadana de 664 euros permetria que molts empresaris s’acostumessin a escoltar dels seus empleats potencials que “per aquesta quantitat ni jo ni ningú treballarà per tu”.
Aquesta és dignitat és possible. I necessària.
Està en mans dels nostres polítics fer-la real.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
