El poble contra Iberpotash
Durant més de dues dècades, el moviment ecologista de la comarca del Bages ha sabut el que és lluitar contra un Goliat. La denúncia de l'impacte ambiental de l'activitat minera d'Iberpotash porta anys mobilitzant a grups ecologistes i veïnals de la comarca. El temps ha acabat donant la raó als ecologistes: un informe de la Comissió Europea fet públic aquesta setmana censura la inacció de les administracions a l'hora de prendre les mesures necessàries per tractar els residus generats per l'activitat d'Iberpotash. L'informe és prou contundent com per anar reservant una partida als pressupostos públics per una multa. Aquest dissabte, els ecologistes del Bages faran un acte de protesta en forma de judici simbòlic contra Iberpotash. La performance ha unit la causa mediambiental amb la propalestina per denunciar les “complicitats” de l'empresa amb el maltractament del poble palestí.
Als tribunals ordinaris, Jep Ribera, de la plataforma Prou Sal!, explica que la Generalitat fins i tot va sol·licitar la traducció en castellà d'un judici per tal de retardar-lo. Lentament, la justícia ha anat donant la raó als ecologistes: tres directius i tècnics d'Iberpotash van ser condemnats l'any passat a dos anys de presó per contaminar les aigües de la zona, i a pagar la recuperació dels pous afectats.
Ribera destaca que la mala gestió d'Iberpotash no afecta només als aqüífers del Bages, que reben filtracions de substàncies tòxiques fruit de la mala impermeabilització dels residus. Per l'ecologista de la plataforma Prou Sal!, es tracta d'un problema que afecta al conjunt de la població, ja que l'aigua de la regió metropolitana de Barcelona depèn en bona mesura d'un riu salinitzat per Iberpotash: el Llobregat.
En aquest sentit, Ribera, critica que Iberpotash no compleixi el principi de “qui contamina paga”, tal i com estableix la normativa comunitària. Són els pressupostos públics, destaca Ribera, els que assumeixen el sobrecost de 3 milions d'euros anuals que suposa potabilitzar l'aigua salinitzada del Llobregat en comparació amb altres plantes catalanes.
Per Ribera, el judici popular d'aquest dissabte posa de manifest que s'ha aconseguit trencar un mur, i que la constatació de que Iberpotash contamina “va fent forat” entre la població, tot i les dificultats. No es tracta només de les complicitats entre Iberpotash i l'administració catalana. D'entrada, perquè d'Iberpotash depenen 1.000 llocs de treball directes i 4.000 indirectes.
Però a més, l'empresa patrocina esdeveniments culturals i l'equip de bàsquet de la comarca de la Lliga ACB, el Bàsquet Manresa. “En comptes de complir la legislació, Iberpotash es dedica a donar ajudes per comprar voluntats”, lamenta Ribera. Arnau Carné, de la campanya BDS (Boicot, Desinversions i Sancions contra l'Estat d'Israel) del Bages, posa èmfasi en aquest aspecte: “Iberpotash associa el seu nom a coses positives per la comarca, de manera que si vols fer una denúncia contra l'empresa et diuen 'ei, però si aquests em paguen el bàsquet'”.
Carné detalla l'altra 'causa' contra Iberpotash en el judici d'aquest dissabte ha estat la seva vinculació amb l'Estat d'Israel. L'activista denuncia que l'empresa extreu la sal del Mar Mort que després processa en fàbriques a colònies de territoris ocupats i que, a més, impedeix a la població palestina extreure sal del mar.
A l'altra banda del Mediterrani, la Generalitat ha apuntat, segons ressenya l'informe europeu, que retirar les muntanyes de sal de les mines de Súria i Sallent, tal i com reclamen els ecologistes, és una operació pràcticament impossible de dur a terme, tant tècnicament com pel seu cost.
Si la Generalitat no convenç a l'executiu comunitari amb les seves al·legacions, la Comissió elevarà el cas a la justícia europea, que decidirà si sanciona a l'Estat espanyol per vulnerar les directives comunitàries d'aigües i recursos extractius. Una sentència que tardarà anys. Els veïns del Bages decidiran la condemna aquest dissabte, encara que serà simbòlica.
