La revolta dels tres diputats del PSC posa Navarro contra les cordes
El Parlament de Catalunya sol·licitarà al Congrés dels Diputats el traspàs de la competència per organitzar la consulta sobiranista del pròxim 9 de novembre. Tot i saber que la petició no té cap possibilitat de prosperar pel rebuig frontal de populars i socialistes, la cambra catalana ha aprovat aquest dijous la proposta defensada per CiU, ERC i ICV-EUiA amb 87 vots a favor, 43 en contra de PP, PSC i Ciutadans, i tres abstencions de la CUP, que es va despenjar del sí dimecres passat.
Al marge de la importància simbòlica que suposa la votació per als anhels independentistes catalans, la notícia és el desafiament que ha suposat per al PSC que tres dels seus vint diputats hagin trencat de nou la disciplina de vot i hagin votat a favor de la iniciativa. El gest, interpretat com una desautorització del primer secretari, Pere Navarro, posa en evidència un cop més la profunda crisi política que el debat sobiranista està provocant en els socialistes catalans, així com la incapacitat de la direcció per trobar una sortida que no sigui la purga de la dissidència interna.
Dels sis parlamentaris que a principis de setmana van qüestionar el vot contrari de la direcció del PSC, al final només tres han decidit votar en consciencia assumint les conseqüències de la seva rebel·lió. Són l’exconsellera de Salut i diputada per Girona, Marina Geli, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, i la responsable de la federació socialista de les Terres de l’Ebre, Núria Ventura. Els altres dos diputats díscols –Rocío Martínez-Sampere i Xavier Sabaté- han obeït Navarro a contracor encara que Martínez-Sampere ja ha anunciat que deixa el seu càrrec a l’executiva, com també ho farà Laia Bonet. D’altra banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va renunciar a l’acte de diputat dimecres passat.
Després del plenari, on els tres parlamentaris socialistes han rebut una forta ovació per la seva gesta, tant Geli com Elena i Ventura han defensat el seu vot afirmatiu per una “qüestió de país i de consciència”, i han remarcat el perfil plural dels socialistes catalans. “Si el PSC no és plural, no és PSC”, ha insistit l’exconsellera. Per a l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, està clar que “el PSC no és patrimoni de ningú” i ha recordat que “hi ha una majoria de socialistes que creiem que totes les forces del catalanisme han d’estar unides i que el PSC hauria de liderar el procés del dret a decidir”.
Tot i que només sortir de l’hemicicle, el portaveu socialista, Maurici Lucena, s’ha apressat a demanar als tres diputats que entreguin les seves actes, lluny d’acovardir-se, Marina Geli ha aprofitat la presència de la premsa per fer arribar un avís a Pere Navarro. “Al PSC, tots hi tenim cabuda. Això no és un debat dels tres diputats que hem trencat la disciplina. Nosaltres tres només donem la cara, però representem a molta gent”, ha remarcat.
El problema no és, efectivament, una simple indisciplina interna com s’ha volgut fer veure fins ara, sinó una rebel·lió en l’ampli sentit de la paraula d’una part molt important dels socialistes catalans situats fora del radi d’influència dels dirigents pro-PSOE de Barcelona i del seu cinturó roig. Aquests dirigents territorials veuen amb desesperació com l’actual direcció dilapida tot el patrimoni polític i electoral del PSC i, al mateix temps, tenen la responsabilitat de representar les seves bases, que els exigeixen una posició explícita a favor del dret a decidir de Catalunya.
La pilota està ara a la teulada de Pere Navarro. De la seva cintura política per encaixar la discrepància interna i integrar-la en un projecte polític clar, transversal i sense cabdillismes, dependrà ara que el PSC que dirigeix remunti el vol o s’estavelli trencant-se en mil bocins. Malgrat les veus que exigeixen mesures disciplinàries exemplars, com és el cas del responsable d’Acció Política i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón, Navarro no pot oblidar que els tres diputats rebels no estan sols i que el càstig que els apliqui pot desencadenar un tsunami de conseqüències imprevisibles entre la fins ara majoria silenciosa del PSC.
