Ricard Gomà: “La confluència fa compatible formes emergents amb experiències de gestió honesta”

Ricard Gomà (Barcelona, 1964) parla amb convicció i il·lusió de les perspectives que obre la confluència, finalment segellada, al voltant de Guanyem. Tanmateix, el fins ara líder del Grup Municipal d’ICV-EUiA no figurarà en una llista que vol tombar el Govern de Trias i transportar el clam veïnal del carrer a l’Ajuntament. Els 12 anys ocupant càrrecs públics i la seva voluntat de tornar a les classes de Polítiques de la UAB són els principals arguments que esgrimeix per argumentar la seva retirada. En l’ambient, però, Gomà resumeix la paradoxa de ser un dany colateral de la confluència i, alhora, el màxim opositor a les polítiques del Govern Trias. Parlem amb ell sobre els detalls de la negociació amb Guanyem, de la petjada d’ICV-EUiA en la Barcelona actual i de la dualitat entre pragmatisme i purisme polític.

Com explicaries què ha passat a Barcelona en els últims quatre anys?

Per sort la ciutat va molt més enllà del seu Govern. Barcelona té una ciutadania amb un alt grau de compromís amb els barris, amb un teixit associatiu i uns moviments socials molt potents. Per tant, les polítiques dels governs sempre estan modulades per aquestes dinàmiques. El Govern de CiU no pot alterar tot això en només quatre anys. Ara, ho ha intentat en alguns aspectes.

En quins?

Hi ha hagut una política inexplicable, sobretot en temps de crisi, de frenada en els principals programes d’inversió social i educatiu de proximitat. De tot allò que ha fet de Barcelona una ciutat amb uns nivells de cohesió molt elevats. No pot ser que en quatre anys tinguem més de 200 milions de superàvit i que, en canvi, no s’hagi fet ni un sol centre de serveis socials nou, ni una sola escola de bressol pública nova, ni una sola nova promoció d’habitatges per a gent gran. Això és un canvi radical en relació al què s’havia fet anteriorment.

Fa uns mesos ICV posava en marxa el web Barcelonaenvenda. Qui l’ha venut i qui la vol comprar? Barcelonaenvenda

A la ciutat tenim uns fons d’inversió que són capaços de comprar la Torre Agbar o el Deutsche Bank per fer-hi hotels de luxe. Nosaltres diem que l’actual Govern s’ha instal·lat en la ‘Marca Barcelona’. I ha pres decisions perquè aquesta marca generi beneficis que acaben en molt poques mans. La Marina de luxe al Port Vell o la barra lliure hotelera a Ciutat Vella són bons exemples. Com també ho és una ordenança de terrasses que situa l’espai públic en el negoci i en l’afany de lucre més que no pas en la necessitat universal. En resum, un model econòmic de ciutat molt vinculat al turisme sense límits i al capital financer.

L’onada del turisme massiu comença a arribar a la ciutat sota governs anomenats “de progrés” en els que teníeu responsabilitats.

És veritat que l’increment del turisme portava anys advertint-nos i que probablement vam abordar tard a les pràctiques per posar-hi límits. Tot i així, el 2007 els hi vam dir als socialistes que calia un pla estratègic de turisme, i que només així nosaltres estàvem disposats a reeditar l’acord de Govern. Calia repesar l’encaix entre ciutat i turisme i, a mig mandat, vam fer el Pla d’Usos de Ciutat Vella. Un pla que va ser una de les primeres coses que CiU va abolir només entrar al Govern.

El Pla d’Usos que impulsa la regidora Itziar González que, quan veu que no pot tirar-lo endavant, plega. Vistes les crítiques que rebeu avui, no hagués estat una sortida possible per ICV?

És una reflexió que hem fet i, de fet, en aquell moment es va fer. I, personalment, trobo molt interessant les condicions en les que es pot estar, o no, en un govern plural. En tot cas, estem molt orgullosos del Pla d’Usos de Ciutat Vella. Una altre cosa és la reflexió que et feia abans, probablement vam tardar massa en impulsar-lo. Determinats impactes del turisme van anar més enllà del que nosaltres haguéssim volgut. De totes formes, el 2011 a Barcelona, després de 32 anys de democràcia, hi havia 2.000 apartaments turístics. Ara hi ha 10.000. S’han multiplicat per cinc en només quatre anys.

Hi ha prou en assumir que estàveu en minoria?

No vam tenir prou força com per aturar determinades polítiques. Ara, tot i així ens hi vam oposar estant en el Govern. Vam votar en contra de l’Hotel Vela, del Maremagnum i de la privatització del Port Vell o del World Trade Center. Vam combatre el què significava tota aquesta dinàmica de privatitzar el Port Vell. Quan el PSC girava a la dreta, sempre trobava CiU, que abraçava aquestes polítiques de sociovergència. De totes maneres, crec que la petjada d’ICV en les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona ha anat molt més enllà del que ha estat la nostra força numèrica en el Govern.

De què estàs més orgullós?

Estic convençut que si no s’haguessin estat en el govern de la ciutat s’haguessin fet moltes més polítiques socioconvergents. Potser avui no tindríem el sistema universal d’atenció social que tenim, o no haguéssim avançat en ecologia urbana, o no en polítiques d’interculturalitat, d’acollida... Se’m fa difícil pensar que sense nosaltres el Govern hagués atès 16.000 persones nouvingudes, totes elles amb targeta sanitària i accés a tots els serveis públics de la ciutat.

Però després el mateix equip municipal impulsa uns Jocs d’Hivern i...

És veritat que els socialistes prenen algunes decisions, no moltes però molt importants, fora del pacte de Govern. Però aquí nosaltres ens vam plantar.

Una part de la ciutadania us retreu avui aquella gestió.

Penso que una part ho ha viscut en clau crítica, i és interessant per part nostra acollir aquets elements. Ara, el 2011 els socialistes pateixen una davallada electoral descomunal i nosaltres creixem. En una situació complicada, venint del Govern del que veníem, la gent ens va fer suport. Vam rebre el missatge: “planteu-vos, no claudiqueu, però estigueu en el Govern per transformar les coses”.

I en aquest mandat ICV-EUiA ha tingut cinc regidors. Han tingut prou pes en l’articulació de la confluència amb Guanyem?

Valorem de forma molt positiva l’acord de confluència. De fet, va ser la nostra aposta des del primer moment. Inclús abans de l’existència de Guanyem o de Podem, nosaltres ja apostàvem per una gran confluència de les forces d’esquerra que connectés amb la sensibilitat majoritària de Barcelona, que està molt lluny de les prioritats injustes de Trias.

Us heu sentit prou reconeguts?

L’esforç que hem fet tots requeria dues coses. La confluència d’allò emergent amb allò preexistent; i d’allò políticament organitzat amb allò ciutadà amb voluntat d’organitzar-se. Aquesta doble confluència és la que hem acordat i n’estem molt satisfets. Crec que reconeix la pluralitat dels espais polítics que confluïm, però alhora tots els espais manifestem la nostra voluntat de generar un subjecte col·lectiu nou. Nou i diferent a tot el que havia passat fins ara.

Per què no hi seràs?

Aquest és el meu tercer mandat a l’Ajuntament, porto 12 anys i em crec molt la limitació de mandats. Crec que no podem anar més enllà de dos o tres mandats en un mateix àmbit institucional. Així que, honestament, penso que em toca el relleu i la renovació. I aquesta reflexió la tenia feta des de feia temps, em sap greu que no s’hagi pogut explicar fins ara, però no ho podíem dir fins que no hi hagués l’acord de confluència tancat.

El Codi Ètic és cert que estipula el topall de 12 anys. Però també ho és que la tendència a ICV és posar el comptador a zero i començar de nou quan un regidor passa a ser cap de llista. Militants i companys teus haguessin volgut que seguissis.

Sí, és veritat. Entenc als companys i a les companyes que els hi sap greu la meva sortida. I em sap greu que els sàpiga greu. Penso que és una sensació molt humana. Fins ara he encapçalat la referència del projecte i això genera un vincle molt estret. Però estic convençut que no podíem anar més enllà dels 12 anys i, sobretot, que les persones que vindran aportaran un valor i unes pràctiques molt valuoses per enfortir la confluència.

Dóna la sensació que la teva renuncia era més aviat una condició de Guanyem...

La veritat és que en les negociacions hem estat molt respectuosos amb les diferents fases del procés. Tots tenien molt clar que la fase dels noms que finalment havien de configurar la candidatura era una fase posterior al tancament de l’acord. Per tant, l’acord no podia estar condicionat a cap mena de decisió sobre els noms. Això ha estat així.

No hi ha hagut imposicions?

Vam aprovar un Codi Ètic, vam fer una taller de criteris de configuració de les llistes i després hem acordat els aspectes de configuració de la candidatura per, finalment, tancar un principi d’acord. En les posteriors setmanes, quan s’acabi de validar, vindrà la fase de configuració d’equips i els noms de les persones.

El perfil dels noms que van sortint donen més protagonisme a l’àmbit teòric i activista que al de la gestió del dia a dia. Això us preocupa?

És un tema que hem tingut sempre present. I no només des d’ICV. El conjunt d’espais saben que la confluència ha de fer compatible les formes emergents amb l’experiència de la gestió honesta i les polítiques de transformació social. Això estarà reflectit al programa, a la llista i en les persones. Ara bé, les capacitats per transformar la ciutat van molt més enllà de la llista i de l’Ajuntament. Una de les coses més positives que ens ha passat aquest mandat ha estat la l’expressió de la mobilització social en clau propositva. Amb molta capacitat de posar sobre la taula solucions que no venien des del Govern. L’Harmonia, Can Batlló, Fem Rambla, Flor de Maig són bons exemples. Aquestes capacitats col·lectives també han d’estar al projecte de la confluència.

Si no estàs a la llista, vol dir que tampoc participaràs en la redacció del programa?

Sí que hi seré, segur. Ha de ser una elaboració programàtica molt oberta. Presencial, digital, temàtica, de barris... Ara se’ns obre una magnífica oportunitat per dir que no estar en una llista no vol dir sortir d’un projecte. La nova política també és això, impulsar un projecte sense figurar a la primera fila o, en aquest cas, a la llista.

La CUP no hi serà, entre d’altres coses perquè hi sereu vosaltres. A tu t’hagués agradat que hi fossin?

Nosaltres vam dir des del primer moment que l’acord havia de ser el més inclusiu possible. Mai no vam posar objecció a cap dels espais polítics. Hem estat plenament respectuosos amb les posicions de tothom.

Tu te’n vas a la docència, la teva predecessora Imma Mayol i altres càrrecs d’ICV van passar per Agbar.

Les trajectòries personals són absolutament respectables i cadascú fa la seva. En qualsevol cas no hi va haver cap irregularitat en els casos que menciones. El Codi Ètic té la limitació de mandats i l’Imma, com ara jo, el respectem. En el meu cas el meu compromís social i polític ve de lluny, es va exercir en el teixit associatiu i en els moviments socials i, durant uns anys, ha passat per l’Ajuntament. Ara torno amb moltes ganes a la docència i a la recerca a la universitat.

Encara estem de ressaca de l’impacte que va provocar el documental Ciutat Morta. Des d’alguns sectors s’ha criticat que ICV no mossegués més al PSC durant aquell temps per esclarir els fets... Ciutat Morta

Nosaltres no teníem cap responsabilitat en les polítiques de la Guàrdia Urbana. Ens vam trobar amb un mur d’opacitat. Vist el què ha passat i assumint que és difícil entendre amb ulls del 2015 el que va passar el 2006, nosaltres diem dues coses: D’una banda que cal la reobertura del procés judicial; i de l’altra que cal que hi hagi una investigació interna de la Guàrdia Urbana per tenir transparència i poder adoptar decisions.

Vau fer tot el que vau poder o potser haguéssiu pogut pressionar més?

Possiblement les dues coses. Nosaltres no teníem cap mena de responsabilitat política sobre aquesta qüestió. Era un govern amb tres forces polítiques, cada partit tenia les seves àrees. Ens era molt difícil poder incidir i durant molt de temps aquest tema va anar desapareixent de l’agenda pública i mediàtica. Per això Ciutat Morta té el mèrit de tornar a posar sobre la taula el debat sobre el 4-F i el paper de les institucions i la policia.

Creus que es va actuar amb proporcionalitat en el cas de Can Vies?

No. Es van cometre dos grans errors: El primer, l’enderrocament. Barcelona, com a totes les grans ciutats europees, han d’existir espais autogestionats. No pot ser que hi hagi accions unilaterals de força. No es va actuar de forma proporcionada i van haver greus errors polítics i policials. Ha estat una de les grans expressions de desconnexió brutal entre el Govern i els barris de la ciutat.

S’apropen les municipals. Quin paper creus que jugarà un antic soci vostre com ERC?

Aquest mandat ERC -i Unitat per Barcelona- ha estat un aliat permanent de Trias. Va votar la investidura, el Programa d'Aactuació Municipal (PAM) i l’actual pressupost. Han fet de crossa d’un Govern que ha ampliat la desigualtat i que ha posat Barcelona en venda. L’acord Mas-Junqueras en el context nacional pot tenir una ‘cara B’ en la projecció a ciutat. Tant de bo això no passi i que ERC deixi de ser subsidiària de la dreta.

I el PSC?

La reflexió també val per PSC. Ha fet més de crossa que d’alternativa a Trias. Va fer possible el PAM, un PAM que després ha fet possible les polítiques conservadores. I, a pocs mesos del final del mandat aprova un pressupost on hi ha més inversió per capità a l’Eixample que a Nou Barrs; a Sarrià que a Sant Andreu. El PSC ha votat a favor de la privatització del cicle integral de l’aigua i d’un increment del 27% de les tarifes de l’aigua. ICV-EUiA s’ha situat molt lluny de les polítiques de Trias. Hem estat clarament l’únic pol d’oposició, sense perdre la capacitat propositiva. Moltes vegades portant la mateixa capacitat propositiva que sorgia dels barris.

El Govern de Trias assegura que s’ha construït la ciutat amb més diàleg que mai.

No és veritat que hi ha hagut geometria variable. El que sí que hi ha hagut és un pacte de ferro entre les dues cares de la dreta a la ciutat, CiU i PP, i un PSC i una ERC que han anat fent de crossa de Trias. En aquest mandat, els grans elements definidors del model de ciutat s’han tirat endavant amb el suport del PP. Fins i tot, l’Alberto Fernández Díaz ha fet de tinent d’alcalde ‘de facto’ de Trias. Ell mateix ha anunciat, en nom del Govern, projectes com la reforma de la part alta de la Diagonal o, fa quatre dies, el nou pelotazo urbanístic en forma d’hotel de luxe a l’edifici del Deutsche Bank.

Què és el que, segons vosaltres, s’ha fet pitjor?

Tenim una Barcelona socialment i territorialment fracturada com mai. S’han incrementat les desigualtats: Els barris rics són més rics i els pobres són més pobres. En els últims anys, barris com Trinitat Nova, Roquetes, Ciutat Meridiana, Besòs o Bon Pastor s’han empobrit. En canvi, els barris rics, en plena crisi, han seguit acumulant renda. No hi ha hagut cap política per revertir aquesta realitat. Tot el contrari, el Govern ha concentrat les seves inversions en les zones benestants. No sé com es pot explicar que s’hagin gastat 40 milions d’euros al Passeig de Gràcia o a la part alta de la Diagonal i que Trinitat Vella no tingui un nou centre de Serveis Socials o que la Marina no tingui cap escola bressol.