“No pot ser que tinguem nois amb discapacitat a casa sense fer res, com fa 40 anys”
El sector de la discapacitat, que a Catalunya representa al voltant de mig milió de persones, llença aquest dimarts, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, un amarg i desesperat SOS. Les retallades socials dels últims anys, accentuades aquest 2013, estan triturant moltes de les fites aconseguides durant decennis i estan duent el col·lectiu a situacions pròpies de fa 40 anys, segons alerta el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi). La realitat més crua afecta a aquells joves i adults en edat laboral que, en gran part a causa de la inacció administrativa, es veuen abocats a quedar-se a casa tot el dia sense fer res, una situació que a la llarga té un cost en atenció sanitària (a la persona i a la seva família) molt superior a l’estalvi dels ajuts i prestacions que en els darrers temps s’han anat suprimint.
“La conseqüència real d'aquestes retallades –senyala el manifest que el Cocarmi presenta aquest dimarts– és que milers d'infants, joves i adults amb alguna discapacitat i les seves famílies estan vivint situacions que freguen la pobresa, la marginació i l’exclusió, sense oblidar els que ja hi estan immersos”. “L’aposta pels serveis socials –afegeix– és una obligació de tot govern i no ha de ser vista com una despesa, sinó com una inversió de futur envers el poble: una inversió en creació de llocs de treball, en integració social i laboral, en independència i autonomia personal i en igualtat d’oportunitats per a un col·lectiu que viu amb desavantatges. Aquesta inversió social fa que la societat sigui més inclusiva i més justa”. Avui, el Cocarmi ha convocat la lectura d’aquest manifest davant la seu del departament d’Economia, on durà a terme una acció simbòlica de protesta abans que una delegació s’entrevisti amb el conseller Andreu Mas-Collell.
En els darrers deu dies, les deu federacions que formen part del Cocarmi (i que en conjunt apleguen al voltant d’un miler d’entitats catalanes dedicades a l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual, física, sensorial o amb problemes de salut mental) han estat llençant tuits en els que precisen alguns dels aspectes més problemàtics que es deriven de la crisi i les polítiques d’austeritat. Per exemple, el pressupost de les anomenades PUA (ajuts directes a la compra de material per la millora de l’autonomia personal i la qualitat de vida de persones amb discapacitat) ha caigut un 95% l’any 2013 respecte a l’any anterior, que ja estava retallat. “Diuen que ho han incorporat en un altre programa, però encara no ens han dit quin”, explica Francesc Pérez, president del Cocarmi.
La millora de l’autonomia de les persones amb discapacitat ja va rebre un cop dur a mitjans d’any, quan Benestar Social va anunciar la reducció d’un 20% de l’ajut pels programes de vida a la pròpia llar (es va passar de 626 euros mensuals per persona a 500), i ho va fer amb caràcter retroactiu per tot l’any, la qual cosa va generar un dèficit difícil d’assumir a moltes entitats que havien estat avançant els diners. En senyal de protesta, al setembre la plataforma Dincat va organitzar una cadena humana integrada per centenars de persones amb discapacitat davant la seu del departament.
La paràlisi dels vistiplaus
La paràlisi dels vistiplausUn altre exemple d’involució, explica Francesc Pérez, es troba en els anomenats vistiplaus, que és com es coneix al tràmit administratiu pel qual una persona amb discapacitat severa que acaba la seva etapa formativa obté una plaça en un centre d’atenció diürna (com un centre ocupacional) o en un servei residencial. Aquestes places les atorga Benestar Social i fins ara anaven acompanyades d’una dotació dinerària, però Economia ha suprimit aquestes partides i això ha forçat el departament que dirigeix Neus Munté a demorar sine die cap nou vistiplau. “Demanem com a mínim que es faci el tràmit administratiu perquè cada persona tingui una plaça on li correspongui i no s’hagi de quedar a casa, no pot ser que tinguem nois de 21 anys a casa sense res a fer, com fa 40 anys”, senyala Pérez. Després d’un any de paràlisi, afegeix, “ara sembla que volen començar a atorgar vistiplaus, si bé no doten aquestes places econòmicament, és a dir, et diuen 'agafi’l i ja li pagaré quan pugui'”.
Altres aspectes denunciats pel Cocarmi tenen a veure amb el mercat laboral, ja sigui l’ordinari (fa dos anys que Empresa i Ocupació no convoca els ajuts per a la contractació indefinida de persones amb discapacitat) o en Centres Especials de Treball (han caigut molt els ajuts a la contractació i al treball amb suport); a l’educació (les retallades a l’escola pública estan provocant que el percentatge d’alumnes amb necessitats educatives escolaritzat en centres ordinaris vagi enrere per primer cop en deu anys); o a la inacció legislativa (encara no s’ha desenvolupat la normativa de la Llei de la Llengua de Signes catalana, aprovada el 2010; mentre que La Llei d’Accessibilitat per a les persones sordes que utilitzen la lectura labial, ara en tramitació parlamentària, ho fa a pas de cargol).
El Govern de l’Estat també rep: la retallada a la llei de la Dependència als pressupostos de l’any 2014 és del 47%, i això es produeix en un context en el que les anteriors retallades ja han deixat uns quants milers de persones sense dret a ajut, mentre que hi ha prop de 200.000 persones dependents a Espanya amb el dret reconegut però que encara no han començat a percebre cap quantitat.
