Reinald Besalú: "TV3 no és 'la nostra' pels castellanoparlants"

La tesi de Besalú sobre TV3 i els castellanoparlants és una de les primeres sobre la matèria que es fan / SANDRA LÁZARO

La televisió pública catalana ha rebut darrerament dures crítiques tant des de la dreta com de l'esquerra de l'aspectre polític. Se l'ha acusat de fomentar l'independentisme i de manca de pluralitat. Lluny del soroll de Twitter i de la politiqueria, l'investigador Reinald Besalú ha fixat la mirada en com TV3 es presenta a l'audiència i en com l'audiència percep la cadena; en concret, en les diferències entre els teleespectadors catalanoparlants i castellanoparlants. Besalú té clar que TV3 és la televisió de més qualitat de tota l'oferta estatal. Això sí, la conclusió de la seva tesi doctoral, que ha obtingut un resultat d'excel·lent cum laude pel tribunal de la Universitat Pompeu Fabra, és que TV3 no és 'la nostra' pels teleespectadors castellanoparlants.

Com et va sortir la idea de fer una tesi sobre la relació de TV3 amb els castellanoparlants?

La idea ja ve de lluny. Vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra i vaig fer les pràctiques al departament d'audiències de TV3, cosa que em va permetre veure que hi havia un perfil lingüístic molt marcat en el teleespectador. Els castellanoparlants miraven molt poc la cadena, passava amb tots els tipus de programa. El percentatge de públic castellanoparlant era molt més baix que qualsevol altra variable que es pogués tenir en compte.

D'aquí ve el títol -"TV3, 'la nostra' pels castellanoparlants?"- de la teva tesi. Quina resposta vas obtenir?

La resposta és que TV3 no és 'la nostra' pels castellanoparlants. Això vol dir que els espectadors castellanoparlants experimenten una distància cognitiva amb TV3, entesa com la distància entre dos mons mentals diferents: el món mental de TV3 i el món mental dels castellanoparlants. Vaig fer grups de discussió amb espectadors catalanoparlants i castellanoparlants i el que vaig veure és que la manera en com lingüistícament els espectadors es referien a TV-3 era molt diferent si els espectadors eren catalanoparlants o castellanoparlants. Els catalanoparlants de seguida parlaven de TV3 amb aquesta idea del nosaltres: 'és la nostra', 'som TV3', 'som una comunitat'. En canvi, els castellanoparlants rarament es referien a TV3 amb la primera persona del plural, aquesta de 'nosaltres'. S'hi referien o de forma impersonal o bé en primera persona del singular. Era una relació més personalitzada, no aquesta idea col·lectiva. Era una cosa totalment inconscient, però la construcció de les frases no era personalitzada.

A banda de la reacció dels teleespectadors, vas analitzar com TV3 projecta aquest discurs de comunitat. Com ho vas fer?

Vaig analitzar la continuïtat televisiva de TV3, és a dir, les peces que elabora la pròpia cadena de transició entre blocs publicitaris i els programes. En el cas de TV3 són aquests fragments de pocs segons, les anomenades cortinetes, on surten diferents números 3. També vaig analitzar les autopromocions on la cadena ven els seus programes. Vaig escollir aquests dos elements televisius perquè creen identitat i poden crear significats que ajuden a conformar la imatge de marca de la cadena i la visió que en tenen els espectadors.

Què en vas extreure d'aquesta anàlisi?

Vaig observar que TV3 és una cadena que deixa molt poc a l'espectador perquè es faci les seves pròpies històries. Posa molta cullerada en les realitats que mostra, les defineix molt bé, i deixa poc espai perquè l'espectador respiri. Això deixa l'espectador en una posició en que o està amb el que li construeix TV3 i s'hi adapta o no hi entra. En aquest sentit, el que vaig veure és que els espectadors castellanoparlants, tot i que explícitament no ho deien, perquè és una cosa molt inconscient, sí que els molestava que no només TV3, sinó que en general tota la televisió, els digués com havien de fer les coses, com havien de pensar, què havien de fer. I això ho fa molt la continuïtat de TV3: construeix el seu món, tot són números 3, no hi ha res que s'escapi del 3, tot és aquest 'nosaltres', un segell tancat. Qualsevol producte de TV3 té el segell de TV3.

Quines diferències en la imatge que projecta la seva continuïtat hi ha entre TV3 i Telecinco?

Aquesta construcció del 'nosaltres' de la continuïtat de TV3, autoreferencial si se li vol dir així, a Telecinco és el contrari. Telecinco projecta una continuïtat en que la cadena està en el seu món i l'espectador està fora d'aquest món. Li diu a l'espectador que pot acostar-s'hi, consumir els seus programes, però que la cadena i ell són coses diferents. En un costat hi ha Telecinco i a l'altre l'espectador. No hi ha la comunió que hi ha a TV3. Telecinco, a banda, també projecta un ambient molt festiu, de celebració, i hi ha una relació gairebé igualitària amb l'espectador. Així com la continuïtat de TV3 té un component jeràrquic que ve i li diu a l'espectador com ha de ser, qui ha de ser i quin paper se li reserva, a Telecinco no passa això, tracta molt més de tu a tu a l'espectador.

I les altres cadenes?

Antena 3 té una construcció bastant incoherent. El pla verbal i el pla audiovisual de la continuïtat televisiva de la cadena no tenen res a veure. En el pla verbal és una cadena molt jeràrquica i en el pla audiovisual era una cadena molt propera. Per exemple, a La 1 sí que hi torna a haver un component jeràrquic, de dir-li a l'espectador què ha de fer, però diferent de TV3. En el cas de La 1 li diu que és un espectador conscient i responsable i que per tant ha d'anar cap a la cadena. Hi ha molts matisos diferents però en cap cadena hi havia una construcció tan total com la que fa TV3.

Hi ha alguna manera perquè TV3 creï a mb la gent castellanoparlant aquesta idea de comunitat que té amb els catalanoparlants?

Hi hauria de ser, però ara no hi és. De fet un dels motius de la tesi és intentar posar aquest debat sobre la taula. TV3 és una cadena de servei públic, una cadena que fa moltes coses bé. Pel tema de la llengua, si no hi hagués TV3 els catalans no disposarien d'un canal generalista en català. Alhora però, hi ha aquest problema de la distància amb els castellanoparlants. Una cadena pública ha d'intentar cohesionar la societat i intentar arribar a tots els grups socials. El que he vist és que hi ha un grup social molt important en la societat catalana amb el qual hi ha aquesta distància. S'hauria d'intentar pal·liar d'alguna manera. Com fer-ho és més complex, no tinc la solució màgica.

D'on sorgeix aquesta distància cognitiva entre TV3 i els castellanoparlants?

Part d'aquest problema és un problema de desconeixement. Els castellanoparlants no coneixen TV3. En parlen, és cert, però el que denota el seu discurs és que no coneixen TV3. Tenen un discurs molt superficial, molt políticament correcte, critiquen molt poc TV3. Critiquen molt més TV3 els catalanoparlants que els castellanoparlants.

Aquesta absència de crítica entre els castellanoparlants es pot relacionar amb la idea de comunitat que tenen de TV3 els catalanoparlants?

Sí. Els catalanoparlants, al sentir-se molt més seva la cadena es veuen amb dret de criticar-la, precisament perquè és 'la nostra' cadena. Els castellanoparlants no, es queden en un discurs molt políticament correcte. Destaquen que TV3 és una cadena de qualitat, que prima els informatius, però no tenen un gran coneixement sobre TV3. Una de les coses que caldria fer és donar a coneixer més i millor a TV3 entre aquest col·lectiu social.

Crear un canal de TV3 en castellà seria una possible solució?

Personalment no ho veig clar. El que ens interessa és que el públic castellanoparlant pugui consumir televisió en català, perquè és una riquesa més. Si crees un canal pels castellanoparlants i un altre pels catalanoparlants acabes aprofundint en una possible fractura més que no pas en la cohesió. Hauria d'interessar que tot sigui una única comunitat. Si crees dos canals diferenciats d'una mateixa cadena, trenques la comunitat. A Gal·les tenen un canal en llengua gal·lesa i una altra en llengua anglesa. En aquest cas està bé perquè si només hi hagués un canal en gal·lès, molta gent no hi entraria perquè no entén el gal·lès. El cas de Catalunya és diferent. Aquí l'avantatge és que encara que hi ha molta gent que parla castellà, la majoria entén el català. Això no ha de ser un impediment perquè aquesta gent pugui entrar a la cadena des del català.

Què podria fer mes TV3 per trencar la barrera amb els espectadors castellanoparlants?

A banda de donar-se a conèixer més, un dels punts en els que els castellanoparlants sí que s'agafaven més a TV3 i hi tenien un discurs més aprofundit sobre era l'humor. Programes com Polònia, Crackòvia o l'APM? són un filó per atraure més al públic castellanoparlant. Eren els programes que coneixien més i amb els que abandonaven el discurs políticament correcte sobre el servei públic. A banda, hi ha el món autoreferencial que crea la cadena amb la seva continuïtat, que és una cosa molt implícita i molt inconscient, però que acaba calant en tots nosaltres. Qualsevol persona que no estigui disposada a entrar en aquest món  generarà una barrera. És un dels factors que pot fer que part de la gent castellanoparlant no acabi entrant a la cadena. Ho veuen com un món tancat on els costa entrar. Aquí potser la cadena hauria de fer un treball d'obrir-se més en la continuïtat, que és el que he estudiat.

I en el terreny dels programes?

Aquesta obertura també hauria de traslladar-se en els programes. La programació de TV3 té un patró que és molt identificable. Hi ha un segell de TV3 que hi entres o no hi entres. Això és molt bo per una banda, perquè et genera una imatge de marca i és molt identificable. Per exemple, vaig observar que a Antena-3 li costa molt aconseguir una imatge de marca, els espectadors no saben la manera de definir Antena-3 com un conjunt coherent. En canvi TV3 això si que ho té, però potser excessivament. Caldria trobar un equilibri en aquest sentit.

Se'n parla prou de la relació de TV3 amb els castellanoparlants?

És cert que en certs aspectes és un tema una mica tabú. Quan treballava a TV3 tenia dades cada dia sobre el consum de televisió dels castellanoparlants, però públicament són difícils de trobar. Hi ha alguns estudis del CAC o del IEC però se'n parla molt poc. Es parla molt més sobre l'origen de la gent, si són nascuts a Catalunya, la classe social, però la variable de llengua de parla habitual no s'acaba de treballar. Però considerava important fer-ho perquè amb TV3 és una variable molt important. I n'hem de poder parlar obertament.

Algun polític interessat podria fer servir la teva tesi per carregar contra TV3...

Amb la tesi no vaig a buscar crítiques socials o polítiques a TV3. A més, això que els castellanoparlants no entrin en l'univers de TV3 és una cosa que ja ve de sempre. És històric, no ve provocat pel moment polític actual. La distància cognitiva entre els castellanoparlants ve de més lluny i és una cosa més profunda, més inconscient. En 30 anys crec que TV3 ha aconseguit ser la millor televisió de l'Estat espanyol, però com que m'agrada TV3 vull que millori. No ha de canviar radicalment, però podria retocar certes coses per afavorir que hi hagi un perfil de públic que s'incorpori a la cadena sense que això suposi perdre el perfil catalanoparlant.

El context audiovisual, on la gran majoria de televisions són en castellà, ajuda a TV3 a intentar ser més propera als castellanoparlants?

Si ets una persona castellanoparlant ja tens suficient oferta televisiva com per haver d'anar a mirar TV3. En canvi si ets catalanoparlant l'única oferta en català que tens és TV3. Hi ha 8tv, però no és comparable amb TV3. Que hi hagi un context comunicatiu advers no ha de ser motiu per fer el possible per intentar pal·liar aquesta distància. És obvi que el context no ajuda. Però malgrat aquest context TV3 ha aconseguit crear-se una imatge de televisió solvent i de qualitat. Els grups li feien crítiques com ara que a vegades era massa nacionalista. Malgrat les critiques, però, tots els grups, fossin castellanoparlants o catalanoparlants, deien que TV3 és una bona televisió. Per tant TV3 està en un bon punt de partida per intentar-ho.

Etiquetas
Publicado el
17 de agosto de 2015 - 03:27 h

Descubre nuestras apps

stats