UPyD i Ciutadans, partits bessons que no s'acaben d'entendre
La aposta llançada per l'eurodiputat d'UPyD Francisco Sosa Wagner d'establir una aliança electoral amb Ciutadans, que va ser rebutjada per diversos líders del partit magenta , ha tornat a posar sobre la taula la relació entre el partit de Rosa Díez i el d'Albert Rivera. La principal diferència ha sortit a la llum arran d'aquest episodi. Mentre que UPyD no està oberta a una coalició electoral, Ciutadans diu que té “la mà estesa”. Les dues formacions, que ara comparteixen grup a l'Europarlament, es presenten dins del liberalisme progressista i frontalment enfrontades als nacionalismes català i basc. Nascudes per representar un espai descrit com “no nacionalista”, que creien que no tenia un suficient reflex electoral a Espanya ni a Catalunya, UPyD i Ciutadans van estar lligades en els seus orígens per alguns dels seus impulsors, entre ells el dramaturg Albert Boadella, el periodista Arcadi Espada, el filòsof Fernándo Savater, o la mateixa Rosa Díez.
Coincidències de programa
Les similituds no acaben aquí. Els programes de les dues formacions pivoten sobre eixos similars.Tots dos incideixen en l'eliminació d'empreses públiques, la millora de la gestió per evitar “el malbaratament públic” o les “duplicitats entre administracions”. També s'han mostrat disconformes amb la forma d'aplicar retallades tant de la Generalitat com del Govern d'Espanya i han demanat acabar amb el model d'immersió lingüística a l'escola catalana. A més, coincideixen a considerar que la Llei Wert es queda curta en donar poder a les comunitats i no defensar prou al castellà en el sistema escolar català. En matèria fiscal, UPyD i Ciutadans també han estat units en demanar que s'acabi amb els règims propis de les diputacions basques i Navarra i han criticat els augments d'impostos duts a terme per l'administració central i catalana. Tots dos aposten també per eliminar les diputacions i en el partit que lidera Albert diu estar obert a una de les principals aspiracions d'UPyD, com és el canvi de Llei Electoral.
Estratègies diferents
Per les mateixes formacions és difícil trobar desencontres programàtics. “Hem tingut sempre una mà estesa perquè sempre hem vist que hi havia grans similituds entre nosaltres”, assegura Antonio Espinosa, secretari d'Acció Política de Ciutadans. Les diferències que assenyala Espinosa correspondrien a l'apartat de l'estratègia.
“A Ciutadans creiem que per construir un gran espai alternatiu al PP i al PSOE que pugui desplaçar al nacionalisme cal integrar les formacions i organitzacions polítiques que ja existeixen, una integració que entenem que UPyD no està fent”, recalca Espinosa, que posa l'exemple de Centre Democràtic Liberal, un partit d'àmbit estatal fundat el 2006 que es va integrar a Ciutadans el febrer passat. L'eurodiputat de Ciutadans Javier Nart va assegurar abans de les eleccions europees que el problema pel qual els dos partits no anaven junts “es diu Rosa Díez”, unes declaracions que Ciutadans matisa. “Al nostre entendre, UPyD és massa presidencialista”, afirma Espinosa, “però a hores d'ara no es pot dir que en un partit democràtic la responsabilitat sigui enterament de Rosa Díez”.
Avortament i finançament
Malgrat que tant Ciutadans com UPyD han titllat de “fal·làcia nacionalista” les reivindicacions sobre les balances fiscals, el finançament autonòmic sí que ha estat un punt on les dues formacions han mostrat alguns punts de fricció. Ciutadans ha defensat en diverses ocasions al Parlament de Catalunya la necessitat de millorar el finançament “d'acord amb l'interès general” a causa que hauria comunitats subfinançades, entre les quals es trobaria Catalunya.
En canvi, UPyD no ha considerat a Catalunya com un territori amb mancances de finançament i el situen “dins de la mitjana”. Tampoc pel que fa a l'avortament han estat del tot d'acord. Mentre que UPyD ha rebutjat de ple la reforma de Gallardón i apostat per una llei de terminis, la formació catalana es va abstenir al costat del PP en dues mocions al Parlament que rebutjaven que l'Executiu de Rajoy modifiqués la llei d'interrupció de l'embaràs.