Així blanquejava les mossegades la trama immobiliària del càrtel del foc: loteria, caixers, fons d’inversió i àtics

La trama urbanística vinculada al càrtel del foc ha revelat una operativa de presumptes operacions de blanqueig de capitals per part dels seus protagonistes principals: l’exalcalde del PP de la localitat valenciana de Quartell entre el 1987 i el 2015 i exdiputat provincial Francisco Huguet; el seu número dos i edil en la mateixa localitat, Emilio Máñez, i l’exassessor de la Generalitat Valenciana Jesús Garrido Martínez, vinculat històricament a l’exconseller popular Rafael Blasco, condemnat per corrupció.

La trama, per la qual han sigut processats pel titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sagunt, va blanquejar les presumptes comissions il·lícites que va obtindre per haver mitjançat a favor d’empreses vinculades al càrtel del foc en projectes urbanístics a través d’una estructura d’empreses familiars i comptes bancaris. L’exconseller del PP Serafín Castellano figura com a processat en la causa principal del càrtel del foc instruïda en l’Audiència Nacional, per haver rebut 163.736 euros de les empreses encarregades dels mitjans aeris per a l’extinció d’incendis.

La instrucció del Jutjat de Sagunt ha detectat que Jesús Garrido hauria percebut del Grupo Avialsa, epicentre del càrtel del foc, un total de 400.000 euros mitjançant la seua empresa Consult&Develop Tamar SL, a pesar que l’assessor no havia sol·licitat la compatibilitat.

El jutge considera que hi ha indicis racionals que els emoluments estaven relacionats amb la “mediació” de l’assessor per a obtindre l’aprovació de la Comissió Territorial d’Urbanisme per a un projecte urbanístic, que finalment no es va aprovar. El compte en què es van ingressar els fons tenia una “mera finalitat d’ocultació” i, a més, no hi ha “cap traçabilitat” de l’origen lícit dels fons, segons la interlocutòria del jutge.

El processat també va adquirir un habitatge unifamiliar a l’empresa Prodaemi, que optava a obtindre el projecte urbanístic, per un valor inferior al de mercat. L’adquisició del dúplex situat a València, de 240 metres quadrats i amb dues places de garatge, “no va tindre més finalitat” que la de facilitar l’aprovació del projecte urbanístic per a Prodaemi, atesa la condició de personal de confiança de la Generalitat Valenciana de Jesús Garrido, que va ser assessor de Rafael Blasco successivament en les conselleries d’Ocupació, Benestar Social, Territori i Habitatge, Sanitat i Immigració i Ciutadania.

“Innombrables béns immobles”

Emilio Máñez, regidor de Quartell entre el 2003 i el 2011, hauria obtingut 812.384 euros en comissions. La seua dona, María Julve, i els dos fills del matrimoni van adquirir a la mercantil Prodaemi quatre places de garatge, a més de trasters, amb diners en metàl·lic d’origen desconegut. La filla de Máñez va adquirir un àtic per 97.150 euros mentre que el seu germà es va fer amb un dúplex per 120.518 euros. Pel que fa als lliuraments de diners en metàl·lic per a aquestes operacions, “no consta cap posició financera que puga constatar la licitud dels diners”, assenyala el jutge.

No obstant això, en la comptabilitat de Prodaemi “es va efectuar un disseny” per “emmascarar” les vendes, atés que en els comptes familiars no consten els reintegraments de diners en metàl·lic que preveien les escriptures de compravenda. Així doncs, l’instructor vincula les operacions a “obsequis” a favor de la família. L’exedil del PP també va adquirir una finca en els terrenys on la promotora pretenia desenvolupar un projecte urbanístic i, “malgrat això, no es va abstindre en la gran majoria dels acords dels plens de l’ajuntament”.

Per part seua, l’exalcalde de Quartell, que hauria rebut 287.694 euros en mossegades, va adquirir juntament amb la seua dona, María del Carmen Peiró, un habitatge amb plaça d’aparcament i traster per 71.000 euros.

També van adquirir a Jedoman, una empresa vinculada a un altre projecte urbanístic, un habitatge unifamiliar a Sagunt, una operació en què l’instructor veu indicis que no es van arribar a satisfer totes les quantitats del preu de compravenda. Emilio Máñez i la seua dona van comprar a la mateixa firma i en la mateixa localitat un habitatge per un preu de 276.279 euros. El jutge considera que hi ha indicis que no es van arribar a pagar les quantitats que figuren en les escriptures. L’instructor al·ludeix als “innombrables béns immobles” de Máñez i la seua dona.

Tots dos matrimonis van crear una comunitat de béns (Gestión y Desarrollos *CB) “de manera fictícia” i “amb la sola finalitat” de percebre les presumptes mossegades i “posteriorment blanquejar els diners rebuts” a canvi que l’empresa Prodaemi obtinguera resolucions favorables en projectes urbanístics. L’únic proveïdor de la comunitat de béns era Prodaemi.

En el compte associat a la comunitat de béns, va haver-hi eixides de diners per un import total de 291.356 euros. Cada matrimoni va obtindre 145.768 euros. Les perquisicions policials van detectar en les anotacions comptables que periòdicament s’efectuaven abonaments per mitjà de pagarés, per a fer després un repartiment entre els titulars, l’emissor dels quals era precisament Prodaemi per un valor de 421.108 euros.

No obstant això, la instrucció només ha pogut obtindre els pagarés del 2006, ja que el Banc Santander no tenia els de l’any anterior al·legant que només els ha de conservar durant una dècada. El jutge retrau a l’entitat bancària que la Fiscalia Anticorrupció i el jutjat mateix els van sol·licitar el 2015, malgrat la qual cosa el banc va fer “cas omís” als requeriments.

La comunitat de béns, sense cap activitat, ingressava sumes importants de diners per a, “al capdavall, repartir-se de manera equànime” els fons entre tots dos matrimonis o adquirir béns immobiliaris. El jutge considera que es tractava d’“introduir en el mercat econòmic financer amb aparença de legalitat” els diners de Prodaemi, malgrat no haver prestat cap servei.

Fons d’“actes de corrupció”

L’anàlisi d’altres comptes de l’exalcalde i la seua dona revela que van subscriure “de manera frenètica” fons d’inversió, van abonar amb una Visa Oro despeses personals i van efectuar reintegraments “la major part en caixers automàtics”. Huguet i la seua dona també van gastar un total de 97.429 euros en compres en grans magatzems, associacions i penyes lúdiques, energia elèctrica i plans de pensions, entre altres conceptes.

Emilio Máñez també va ingressar 180.000 euros en concepte de “Loteria Nacional”, malgrat no haver obtingut cap premi. El compte no estava vinculat “a cap activitat empresarial o laboral”, a pesar que consten 62 moviments de compensació de xecs a favor seu des del 2005 per un total de 73.500 euros. També hi figuren 53 ingressos en efectiu per un valor de 51.683 euros. Les perquisicions policials han detectat un “tràfec de fons” entre el matrimoni i els seus dos fills vinculats al mateix compte: en total 41 moviments per un import de 52.945 euros.

Només el 2012, Máñez va efectuar 28 ingressos en metàl·lic per valor de 100.000 euros, “tots redons”, segons l’anàlisi dels seus comptes. La trama també va abonar un vehicle Chrisler Wrangler l’usuari del qual era Emilio Máñez, segons dades de la Direcció General de Trànsit.

La interlocutòria conclou que no es té constància de l’origen lícit dels diners que va permetre adquirir aquest parc immobiliari. També sosté que es van usar els comptes bancaris “de manera reiterada” per a amagar l’origen il·lícit de diners, “amb un tràfec cridaner” de moviments i operacions comptables. Així doncs, hi ha indicis racionals que els fons provenien d’“actes de corrupció”.