Les bandes de música aporten 40 milions al PIB valencià

No hi ha festa sense música i pràcticament cada poble té una o més societats musicals. La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, que n'agrupa a 549, assegura que “no hi ha cap altra activitat tradicional que haja superat la crisi amb tanta salut”, com subratlla el president Pedro Manuel Rodríguez qui ha ressaltat que “continuen sent el gran esdeveniment valencià”.

Així s'ha pronunciat en presentar l'estudi “Dades sobre l'Estructura Econòmica, la Dimensió Econòmica i l'Impacte de les Societats Musicals” que actualitza a dades del 2016, un estudi realitzat en 2009. L'informe, elaborat per la Unitat d'Investigació en Economia de la Cultura i Turisme (Econcult) de la Universitat de València, calcula que generen 40 milions d'euros l'any, és a dir, un 0,04% del PIB del País Valencià. I açò suposa un creixement del 25%, respecte a 2009.

Pau Rausell, director de l'estudi i coordinador d'Econcult, ha destacat que “el creixement del Valor Afegit de les Societats Musicals es deu a un model de major austeritat en els consums intermedis i en un notable increment de les despeses de personal i la Seguretat Social, dada directament relacionada amb el creixement dels serveis oferits en les Escoles de Música”.

La major part dels seus ingressos i despeses està en l'ensenyament musical. Tenen 60 mil alumnes, un 22% més que el 2009 i cada 3,8€ de 10 € que facturen és gràcies a les matrícules educatives. “La societat valenciana veu en les Escoles de Música un lloc de desenvolupament i creixement en valors. La demanda d'educació musical ha augmentat notablement malgrat viure moments durs econòmicament en el nostre país”, ha afirmat Rodríguez.

Al creixement de les escoles cal contraposar el descens de la facturació per cercaviles, només millorat per la facturació pels concerts d'orquestra que hi han augmentat en un 83%. En canvi, les subvencions dels diferents àmbits institucionals –ajuntaments, Diputació, Generalitat i fons europeus– representen el 22,6% del pressupost, una xifra important però que des de la Federació consideren millorable.

“Cal més confluència amb els poders públics perquè les societats musicals aconseguisquen canviar el territori, som una part molt important del teixit associatiu, som cultura i som unitats de negoci”, ha destacat Rodríguez.

El president de la Federació també ha criticat el sistema fiscal que regeix les societats musicals, “no té trellat que paguem més impostos de societat que una cooperativa quan no som entitats de lucre” i hi ha reconegut que és un món amb economia submergida però que estan redoblant esforços per regularitzar-se.