L’Acadèmia Valenciana de la Llengua tanca el procés de renovació amb la presa de possessió dels nous acadèmics

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tancat el procés de renovació de l’últim terç dels vint-i-un acadèmics que van ser escollits per les Corts Valencianes l’any 2001 amb la presa de possessió dels acadèmics que van ser elegits pel Ple de la institució el passat 6 de març. Vicent Beltrán, Maribel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura han promés el càrrec davant del vicepresident segon de la Generalitat i conseller de Presidència, José Luis Díez Climent, i la presidenta ixent de la institució, Verònica Cantó, en l’església del monestir de Sant Miquel dels Reis.

Este ha sigut l’últim acte per als set acadèmics —Artur Ahuir, Àngel Calpe, Verònica Cantó, Jordi Colomina, Ramon Ferrer, Josep Palomero i Alfons Vila— que formaven part de la institució des de la seua creació l’any 2001. Cantó ha destacat la normalitat institucional que suposa esta presa de possessió i ha valorat que la incorporació dels nous acadèmics representa “una renovació de l’impuls intel·lectual, científic i humà que sustenta esta institució”. “A més, la vostra arribada representa una aportació valuosa al treball de preservació, estudi, promoció i projecció de la nostra llengua. La vostra faena enriquirà la pluralitat de coneixements, perspectives i experiència que caracteritza l’Acadèmia”, ha valorat Cantó.

Capacitat de diàleg i construcció de consensos

En este sentit, la presidenta ha manifestat la confiança que els nous acadèmics també aportaran “capacitat de diàleg, generositat i lleialtat institucional i voluntat de construir consensos. Esperem que aporteu una mirada pròpia, però també que sapieu integrar-la en un projecte col·lectiu que ultrapassa la trajectòria personal, que està per damunt d’interessos individuals”.

Així mateix, la presidenta de l’AVL ha assenyalat explícitament la responsabilitat que han assumit amb el seu nomenament: la de contribuir a l’enfortiment del valencià com a patrimoni cultural compartit i com a instrument viu de comunicació, cohesió i identitat, així com conservar i cultivar els valors que representa la institució. Cantó també ha recordat que el valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com proclama l’article 6 de l’Estatut, que en el seu preàmbul la considera un dels fonaments del caràcter de nacionalitat històrica que legitima l’autogovern valencià. “Amb l’Estatut en la mà podríem afirmar que la salut del valencià repercutix en la salut del nostre autogovern: com més viva estiga la llengua més fort serà el nostre autogovern”, ha insistit.

Verònica Cantó també ha apuntat al “temps de canvis profunds i incerteses” que vivim i que afecten la llengua. “Les transformacions socials, tecnològiques i culturals plantegen nous desafiaments per al valencià. Per això, la responsabilitat de les institucions lingüístiques és cada vegada més rellevant: preservar el llegat rebut, garantir-ne la qualitat i, al mateix temps, afavorir-ne l’adaptació als nous contextos de comunicació i convivència”, ha advertit.

Referent sòlid, útil i necessari

La presidenta ha aprofitat el seu discurs per a recordar que al llarg d’estos vint-i-cinc anys de vida, l’Acadèmia ha consolidat una tasca rigorosa i indispensable al servici de la llengua, de la cultura i de la societat valenciana, i que així ha de continuar. “Que continueu fent de la nostra institució un referent sòlid, útil i necessari i que, entre tots i totes, continuem fent del valencià una llengua viva, forta i estimada, perquè volem viure amb plenitud com a poble, i perquè volem continuar sent el que som”, ha desitjat Cantó en el seu últim parlament com a presidenta de la institució.