La Biblioteca Valenciana adquireix el llegat documental, gràfic i audiovisual de Ricard Blasco

La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu ha adquirit el llegat de l’escriptor, historiador i cineasta Ricard Blasco i Laguna (1921- 1994), que ha sigut donat a la biblioteca per la seua filla, Gala Blasco Aparicio.

El llegat és una col·lecció molt completa que comprèn 3.732 volums de llibres de temàtica variada, fullets de temes diversos (falles, almanacs, novel·la curta) així com plecs de cordell d’èpoques diverses, revistes, diaris de diferents èpoques (des del segle XIX fins a 1990) i fotografies.

També es compon d’una col·lecció important d’auques i documents sobre pel·lícules i els treballs de televisió realitzats per Ricard Blasco, estampes, postals, algunes cintes, vídeos, microfilms i discos; a més de correspondència personal des de la dècada dels anys 40 del segle XX fins a la seua defunció, en 1994.

Blasco va viure a València fins al final de la Guerra Civil. Durant aquesta etapa de joventut va tindre una activitat política i cultural destacada en el valencianisme d’esquerres: en 1937 va fundar la col·lecció Espiga amb la publicació del seu llibre de poesia Elegía a un muerto i va ser membre de la delegació del País Valencià en el 2n Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes, celebrat a la ciutat de València. Va col·laborar en la revista Nueva Cultura i en Cultura Popular, organisme que s’encarregava de facilitar llibres als soldats del front, i es va afiliar al Partit Valencianista d’Esquerres.

Durant la Guerra Civil es va traslladar a Madrid per a dirigir un rotatiu de l’Exèrcit del Centre. En produir-se la derrota republicana va continuar a Madrid, on va establir definitivament la seua residència sense perdre mai el contacte amb la seua cultura pròpia col·laborant en publicacions com La Rella, Cairell, Diario de Valencia, El Temps i Qué y Dónde, entre d’altres.

En 1942 va començar a treballar com a lector de guions de la productora valenciana Cifesa. Posteriorment, va desenvolupar tasques com a ajudant de direcció i guionista, principalment amb Lluís Lúcia, amb adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries.

L’obra artística de Blasco

Blasco va tindre dues vocacions: la cinematogràfica i la literària. Va publicar dos poemaris en castellà: Silencio de unos labios (1944) i Nocturnas (1952), alhora que va fundar la revista Corcel amb els poetes José Hierro, José Luis Hidalgo i Jorge Campos.

A principi de la dècada de 1960 es va iniciar com a realitzador cinematogràfic i va dirigir pel·lícules de diversos gèneres com: Amor bajo cero (1960), Armas contra la ley (1961), Autopsia de un criminal (1962), Destino: Barajas (1962), Las tres espadas del Zorro (1962), Gringo (1963) o El Zorro cabalga otra vez (1964).

Del cinema va passar a Televisió Espanyola, on va treballar com a guionista i realitzador i va dirigir sèries històriques com España siglo XX (1971), Sombras de ayer (1979) i Memoria de España (1983).

La gran activitat desenvolupada per Blasco en tots aquests camps de la cultura era el resultat d’un compromís social i de la seua capacitat intel·lectual. És important destacar investigació en arxius i hemeroteques que realitzava i que va produir una bibliografia interessant, fonamental per al coneixement de la història cultural i política dels valencians. Va tractar diversos temes com la història de la premsa i el periodisme polític valencià en llengua autòctona tal com queda reflectit en les nombroses publicacions que ens han arribat.