Dotze artistes desvelen en només cent paraules els misteris de les seues obres

Un total de dotze artistes participen en la iniciativa ‘IVAM retrovisor’ per a rememorar a través dels seus ulls i en només cent paraules les seues pròpies obres d’art pertanyents a la col·lecció de l’IVAM.

Carmen Calvo, José M. Yturralde, Jordi Teixidor, Artur Heras, Patricia Gómez i M. Jesús González, Ángela García Codoñer, Chema López, Isabel Oliver, Maribel Doménech, Mira Bernabeu i Ricardo Cotanda són els creadors que formen part d’aquesta proposta, englobada en el programa ‘#IVAMdesdecasa’, amb què el museu pretén acostar la seua col·lecció als usuaris a través de la seua pàgina web i difondre el valor dels seus fons, un patrimoni de més de 12.000 obres d’art.

El pintor Jordi Teixidor, guanyador del Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2014 per la seua abstracció reflexiva, comenta sobre la seua obra ‘Pintura Azul’ (1986) que “des d’un primer moment la precisió del títol deixa ben clar que l’obra no és un paisatge; amb la seua obvietat, el títol assenyala a l’espectador l’actitud que ha de prendre quan es col·loca enfront del quadre”, posant de manifest les circumstàncies i maneres del procés d’execució d’aquesta peça.

Entre les obres que conformen aquesta selecció, l’artista conceptual Carmen Calvo explica una de les seues característiques fotografies intervingudes titulada ‘Has hecho de mí lo que querías’ (2005). “Una vegada em van preguntar: què volia dir cobrir el rostre d’aquestes dones amb una estrela de David? No és cobrir, és anul·lar aquestes dones. Per ser dona i per ser de raça jueva”, proclama en el seu text rotunda.

També s’enquadra la sèrie ‘Misses. Los concursos de belleza’ (1974) de la pintora Ángela García Codoñer, “obres reivindicatives fetes per dones que no acceptaven el paper que aquella societat havia organitzat per a elles”, escriu l’autora.

En aquesta línia, l’obra ‘Cirugía’ (1970-1973), de la valenciana Isabel Oliver, tracta, segons la creadora, sobre “la dictadura de la bellesa, imposada a les dones responent a l’arquetip del gust masculí de com havien de ser les dones per a ser adequades”.

Per la seua banda, Maribel Doménech desvela per què incorpora la fotografia en el seu treball titulat ‘La energía de una segunda piel’ (1993): “La pell com a escut protector i espill d’esdeveniments em permet desvelar el cos en lloc d’ocultar-lo, la llum negra transforma la pell de la model, de tal manera que malucs, ventre, pits i glutis semblen un cos cíborg”.

En la proposta ‘IVAM Retrovisor’ també participa José M. Yturralde, que explica en cent paraules el procés de creació de ‘Figura Imposible’ (1972), una sèrie en què l’artista “tractava d’explorar la idea de l’espai-temps, de la forma, integrant-la amb els coneixements científics del moment”.

Un altre artista valencià, el pintor i il·lustrador xativí Artur Heras, destaca “la duplicitat i colors vibrants propis de l’art pop” de la seua obra ‘Els set pecats capitals’ (1971). Mentre que Chema López selecciona la seua sèrie ‘Los años de plomo’ (2012-2013), en què trasllada al llenç les fotografies de les fitxes policials de delinqüents. “Imatges fotogràfiques amb rostres ratllats, esberlats i esgarrats, en una operació que posa en dubte l’obstinació de la nostra societat per fixar i controlar els ‘subjectes’ que la conformen”.

La fotografia també és el medi utilitzat per Mira Bernabeu en la seua peça ‘Panorama social, 1965 - 2007† - 2009* - 2014’ (2014), en què retrata el vell zoo de València en una fase avançada de desistiment i abandó com a element simbòlic que pot extrapolar-se a altres contextos.

Pertanyent a la sèrie ‘Llegar a la nieve’ (1995), Ricardo Cotanda presenta l’obra ‘Dado’: un mocador masculí de cotó amb una taca brodada en fil de seda, “l’al·lusió més ‘filial’ a Marcel Duchamp”.

La llista d’artistes participants en ‘IVAM Retrovisor’ culmina amb el treball del duo d’artistes Patricia Gómez i M. Jesús González, una intervenció en un mural d’un edifici del s. XVIII situatal barri del Carme de València per a recordar-nos que “certs llocs, en vespres de la seua desaparició, funcionen com a contenidors de memòria, i són capaços de fer-nos percebre i reconstruir trossos d’història i vivències passades”.