El fotògraf Joan Alvado dignifica la ramaderia a Escola de Pastors

Obrir el primer llibre fotogràfic de Joan Alvado és endinsar-se en una atmosfera particular, subtil i càlida, que ens guia per un ofici tan dur com la ramaderia i ens el mostra com una opció de futur. Alvado, que ha publicat a mitjans com Newsweek, The New York Times, CNN o El País, fuig dels codis més estrictes del fotoperiodisme per rebel·lar una mirada d’autor que escapa de la immediatesa i es recrea en l’ambient, la llum i la proximitat als personatges. 17 fotografies i un parell de textos –un del músic Feliu Ventura i un altre d’un dels pastors– per resumir un treball de seguiment fotogràfic durant cinc anys. Escola de Pastors s’apropa a un grup de joves que participaren en una formació amb el mateix nom sobre nous models de pagesia a Catalunya.

Una història aparentment local però que ens parla d'un fet universal a Occident, el retorn al camp d'una nova generació i l'aposta pels nous models agrícoles des dels marges en temps on la indústria de l'agro és més forta que mai. Un tema al que Alvado injecta sàvia nova. Els seus protagonistes són homes i dones que exerceixen un ofici que per a molts ja s'havia perdut i alguns ho fan en entorns urbanitzats com el Baix Llobregat o El Maresme, comarques que envolten la ciutat de Barcelona. I les fotos s'allunyen del blanc i negre i del tractament nostàlgic amb que massa sovint es retrata el món rural.

Aquesta mirada trencadora –en la forma i en el tema–, que caracteritza altres projectes de Joan Alvado com Musulmans Cubans, ha fet que Escola de Pastors guanyara el Lens Culture Emerging Talent Award que premia els 50 millors fotògrafs emergents del món i fóra seleccionat al programa “Descubrimientos PhotoEspaña”. A València va exposar al festival Photon i ara torna a la seva terra en forma de llibre que ha presentat a Alcoi i Altea, d'on és originari Alvado.

El fotògraf dedica el llibre al seu avi Germán, amb qui va aprendre les feines del camp a la Marina Baixa. “Molts venim d'allí però ens hem mogut cap a una altra direcció laboral i vital perquè durant anys ens han ensenyat que treballar el sector primari no valia la pena, l'únic discurs ha sigut que el camp no té futur”, emfatitza Alvado.

En canvi, l'èxit del seu treball ha sigut recuperar una experiència que toca “emocionalment”. “Molta gent que viu a les ciutats té un vincle directe en el món rural en menys de dues generacions i això fa que connecten de seguida”, explica el fotògraf. A nivell editorial li ha funcionat. Mitjans tan urbans i allunyats com Bloomberg Business Week, el Washington Post, Der Spiegel o fins i tot algun de Hong Kong l'han buscat per publicar-li foto-galeries de l'Escola de Pastors. El director de cinema i artista visual de Nova York, David Sampliner, el va buscar i junts han dirigit un migmetratge que prompte es mourà pel circuit de festivals.

Per a Anna Gomar, tècnica dels sectors ramaders de La Unió de Llauradors i fundadora Esquellana, una iniciativa que pretén recuperar la llana de les ovelles autòctones valencianes des del Comtat, el llibre d'Alvado té el valor de reivindicar un ofici que encara manté molts estigmes. “Escola de Pastors trenca els clixés del llaurador i ens mostra gent que torna al camp com una opció de vida en una zona on el sector primari ha estat substituït pel sector serveis”, assenyala Gomar.

Alvado va més enllà. Els pastors no només estan recuperant el que es feia sempre si no que aposten per un nou model de venda directa que s'independitza de l'intermediari i per tant permet més beneficis amb menys ramat.

Paral·lelisme amb el fotoperiodisme

El País Valencià és un país que ha perdut moltes coses, començant pel nom. Els pastors s'han anat esvaïnt però també fotògrafs. Segons l'últim informe de la Unió de Periodistes, només queden 15 fotògrafs en nòmina als mitjans des de Castelló a Alacant. Si parlem de fotografia artística molts pocs viuen sense haver de fer fotografia comercial. En aquest context intentar vendre un llibre de fotografia sobre nous pastors sembla tan difícil com viure de la pastura al cim del Penyagolosa. Alvado riu amb la comparació però veu un “paral·lelisme absolut” entre ser ramader front a la indústria càrnica avui dia i ser fotògraf en l'ecosistema mediàtic actual.

“El mercat del llibre fotogràfic és duríssim, jo he gastat algunes fòrmules de la sostenibilitat que he après dels nous pastor, és un llibre amb menys pàgines, més tranquil, que he anat fent mentre vivia d'una altra cosa. El camp va entrar en crisi fa dècades i la fotografia més recentment, però en tots dos casos ens hem trobat en que el vell model de negoci no funciona, el meu producte no té valor de mercat suficient, així que jo he decidit viure-ho amb menys dolor i primar la qualitat més que la rapidesa”, reconeix algú que té una feina assalariada en un altre àmbit.

De moment el seu llibre es troba a poques llibreries valencianes o s'ha de comprar per internet.