L’actriu Teresa Lozano estrena a València ‘La tempesta’ de Shakespeare: “Pensava que ja no treballaria més ací”

L’actriu Teresa Lozano, Premi de les Arts Escèniques Valencianes 2020, encapçala el repartiment de La tempesta, la nova producció de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) que s’estrenarà en el Teatre Rialto. Roberto García s’encarrega de la versió i la direcció d’aquesta peça de Shakespeare, un “efectista artefacte metateatral” que reflexiona sobre el poder i la llibertat.

L’elenc compta amb nou actors i actrius, entre els quals, en el paper de Pròsper, Teresa Lozano, que feia més de vint anys que no treballava en una producció pública valenciana. La resta del repartiment està integrat per Marina Alegra, Álvaro Báguena, Paula García Sabio, Nelo Gómez, Jaume Ibáñez, Jacobo Julio Roger, Jaime Linares i Manuel Maestro.

Les tres primeres funcions previstes, les del 2, 3 i 4 de febrer, s’han hagut de suspendre per un positiu en COVID-19, per tant, la primera funció serà dissabte que ve 5 de febrer a les 20.00 h.

L’actriu es mostra molt agraïda per tornar a actuar en un escenari a València al cap de més de dues dècades d’absència. “Pensava que ja no treballaria més ací”, ha dit durant la presentació de l’obra. “A part d’alguna col·laboració puntual, fa més de 25 anys que no estava en una producció valenciana”, ha recordat el director de l’adaptació sobre la veterana actriu. 

Roberto García ha destacat la “gran ironia que amaga” la que es considera última obra de Shakespeare“ i ha remarcat en els” temes recurrents“ que tracta, com l’exercici del poder, la venjança, el perdó i les segones oportunitats. ”Es va acomiadar de la vida i del poder mostrant-ne el joc brut“, ha afegit. 

L’actriu Teresa Lozano ha contat que tornar a València “ha sigut com tornar a casa” i ha remarcat que el seu personatge és “complex i ric”. Lozano també ha elogiat el “treball molt detallista” de Roberto García en l’adaptació en valencià de l’obra de Shakespeare. 

El director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, ha citat Joan Fuster: “Cap teatre del món s’alimenta exclusivament de la producció dramàtica nacional: a tot arreu, al costat de les peces escrites pels dramaturgs del país, se’n representen més, o moltes més, de traduïdes d’altres idiomes (...) El teatre valencià s’ha mantingut sempre tancat a les traduccions”.

L’assagista de Sueca també es queixava el 1959 “de la pràctica inexistència en els escenaris valencians d’obres en la llengua del país”, i Guarinos ha recordat aquestes reflexions per fer veure que, “afortunadament, les coses han canviat molt 60 anys després d’aquesta reflexió fusteriana”: “Obres com per exemple La tempesta, de William Shakespeare, en versió de Roberto García, i la llengua en què produïm des de l’IVC quasi tots els nostres espectacles, com també ho fan una immensa quantitat de companyies professionals valencianes, corroboren aquest pas avant i positiu”.