L’IVAM recupera les ‘cases-cel·la’ de l’artista israelià Absalon i planteja un debat sobre els espais habitables

Un recorregut per l’obra de l’artista israelià Eshel Meir, conegut com a Absalon (Israel, 1964 - França, 1993), és la nova proposta expositiva de l’IVAM. La mostra Absalon, Absalon que es podrà visitar a partir del 25 de març i fins al 23 de maig, està formada per una selecció de dibuixos, maquetes, escultures, plànols, prototips i vídeos de l’artista.

L’exposició relaciona aquestes obres d’Absalon amb les peces artístiques de set creadors internacionals amb les quals dialoga formalment o conceptualment. Aquests i aquestes són Marie-Ange Guilleminot —companya de l’artista a partir de 1990—, Robert Gober, Mona Hatoum, el coreògraf i ballarí Alain Bouffard, Laura Lamiel, Myriam Mihindou, o Dora García.

“Eshel Meir, conegut com a Absalon, va desenvolupar un important corpus d’obra centrat en la idea del fet d’habitar, entés ací com la relació entre un cos i un espai, i ho va fer en un període molt curt de temps, fins a la seua mort prematura en 1993 quan tenia només 28 anys”, ha destacat Nuria Enguita durant la presentació de la mostra als mitjans de comunicació.

L’exposició reuneix algunes de les seues famoses cèl·lules, que va començar a realitzar l'artista en 1992. Es tracta d’habitatges individuals dissenyats a la mida de la seua estatura corporal, que ell va anomenar ‘cellules’ (cel·les, però també cèl·lules) i que estaven equipades per a atendre les necessitats vitals bàsiques: dormir, menjar i endreçar-se.

“Els treballs d’Absalon, davall l’aparent minimalisme superficial de les seues peces, plantegen interessants reflexions sobre el valor de la privacitat, en una societat en què l’individu és cada vegada més vulnerable, o sobre l’emancipació del cos físic en relació amb el cos social. La seua proposta era política i emancipadora, encara que més de resistència que d’insurrecció”, ha subratllat Nuria Enguita.

La mostra està coproduïda entre l’IVAM i el CAPC musée d’art contemporain de Bordeaux —on s’exhibirà després del seu pas per València— i pren el seu títol d’una citació bíblica que parla d’Absalom, un fill del rei David que es va rebel·lar contra son pare.

La Cèl·lula núm. 1, amb una superfície de 9,24 m2, dona la benvinguda al visitant. Conté una cuina, un llit i un bany, a mitjan camí entre un retir monacal i un refugi antiaeri. El color blanc de la construcció i l’estretor de l’espai que genera no permet distraccions que desvien l’atenció del cos. Tot parteix de formes primàries, com el cercle, el quadrat o el rectangle. Són formes que Absalon buida per a reelaborar el seu interior des d’una perspectiva crítica. Una vegada buidades, l’artista reintrodueix noves formes igualment bàsiques, però que hi aporten un ric contingut conceptual.

El co-comissari François Piron, també present amb els mitjans, ha subratllat que “les cel·les no són utòpiques. Absalon planejava instal·lar-les a París, Zuric, Nova York, Tòquio, Frankfurt i Tel Aviv per a viure-hi per períodes de tres a sis mesos, encara que la seua mort prematura va frustrar aquesta part del projecte”. Per a construir-les es va inspirar en les ciutats on es mostrarien. En aquest sentit, la Cèl·lula núm. 3, que representa Nova York, ens remet a una màquina, potenciant la visió d’una ciutat en fervent ebullició. La casa planejada per a Frankfurt, la Cèl·lula núm. 5, és una habitació cilíndrica de dues plantes amb forma d’una torre-búnker, segons la concepció que l’artista tenia d’Alemanya.

“Les cases estan fetes a la mida d’Absalon. Aquesta forma d’individualisme té a veure amb la soledat i amb l’individualisme, però també és un gest polèmic contra la societat, és un projecte que proposa altres lleis, altres formes de vida”, matisa el co-comissari Guillaume Désanges. “En l’obra d’Absalon hi ha una crítica contra el consumisme i contra la forma de vida que ens imposa el capitalisme”.

A través de dibuixos i retalls de publicacions intervingudes, l’exposició descobreix el procés de treball d’aquestes produccions i el treball d’abstracció que comporten. La mostra també inclou els vídeos ‘Bataille’ (Batalla) o ‘Solutions’ (Solucions), en els quals el mateix Absalon interactua amb l’espai. Les maquetes de les sis cèl·lules, dibuixos, alguns dels primers treballs que Absalon va realitzar, com l’escultura ‘Sisyphe’ (Sísif), o la gravació d’una ‘performance’ en què l’artista crida fins a l’extenuació, completen aquesta exposició.