Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
Què significa ser trans: retrat de dues dones en la “resistència”
Explicar en 72 minuts la situació complexa que viuen les persones trans dins d’una societat binària és un repte que el documental Resistència Trans, coproduït per Barret Cooperativa i Lambda, supera sense que a penes te n’adones. Dirigit per la jove realitzadora Claudia Reig (Que tiemble el camino i En la brecha) explica històries com les de Carmen i Gloria, dues dones trans que viuen la seua transició de manera molt diferent, i també dona veu a altres persones i col·lectius implicats en la lluita trans principalment a València.
Històries de vida que sempre han estat al nostre voltant, però que, històricament, han sigut ignorades, perseguides i amagades. El festival Mostra la Ploma de València, que se celebra del 17 al 27 d’octubre, serà el primer a estrenar el documental a Espanya, seguit el 7 de novembre d’À Punt Mèdia.
El film valencià viatjarà més endavant per altres festivals de cinema nacionals i internacionals com LesGaiCineMad, el 8 de novembre a Madrid, Porn Film Festival (Berlín) o Écrans Mixtes (Lió), i ja ha passat per l’OutFest (el Perú) i el Diverso Film Fest (Colòmbia), entre altres. Posteriorment, es presentarà en diverses plataformes digitals, com ara Filmin –a partir del 17 de novembre–, i altres espais culturals.
Amb Resistència Trans s’inaugura la Mostra la Ploma al Centre del Carme Cultura Contemporània i fins al 27 d’octubre s’inicia la projecció de 41 pel·lícules “sobre diferents problemàtiques relacionades amb les identitats sexuals no heteronormatives”.
“Aquest documental és, sobretot, un retrat íntim de dues dones trans (Gloria i Carmen) que han hagut de lluitar contra l’estigma i la discriminació per a poder ser elles mateixes i realitzar-se com a persones. Una aproximació a les seues històries vitals en una època determinada. Dues realitats paral·leles confrontades que ofereixen una idea del que significa i significava ser trans”, explica la directora del documental, Claudia Reig.
A través de la història de Gloria es fa visible la situació d’una persona que amaga durant quaranta anys la seua identitat com a dona i que arriba a allistar-se en l’exèrcit per buscar un entorn “viril”. Claudia Reig va voler des del principi del rodatge conéixer “amb càmeres i sense” les protagonistes per a “ser fidel a la realitat” i que estigueren sempre còmodes amb la història que volien contar.
Carmen, en canvi, des que era menuda es va reafirmar en la seua identitat com a dona i es va expressar així en societat, amb tot el que això pot comportar. A través de la seua vida i de la seua carrera com a directora i actriu, el documental recupera també la història de Margarida Borràs, la primera transsexual valenciana documentada a qui van executar per haver-se identificat com a dona en la València del segle xv i que Carmen reviu en l’obra de teatre Transportándonos al pasado: Margarida Borràs.
“Estic tan contenta perquè crec que elles se senten representades, encara que hi haja moments durs per a les dues. Diria que han entés per què es feia aquest documental. Jo soc només l’observadora, però són elles les que conten la seua vida”, assenyala Claudia Reig.
El documental també dona veu a altres persones implicades en la lluita pels drets trans, incloent-hi una generació jove que reprén el testimoni de les veteranes i que s’expressa amb total llibertat a través de xarxes socials, com és el cas d’un jove que retransmet dia a dia els seus canvis durant la teràpia hormonal.
Per a fer el documental, la directora ha comptat des del principi amb l’acompanyament de Lambda i vol provocar en el públic el mateix procés que va viure ella: “Al principi et sorprén, et fas moltes preguntes i t’adones que tens molts prejudicis que has d’anar revisant. Però al final, són les històries de vida de dues persones que ho han passat malament per a arribar a ser qui són”. Així, es dona veu a persones que s’han enfrontat als prejudicis de la societat i altres temes, com les grans dificultats que comporta a escala social o familiar o a l’hora de trobar una faena.
Resistència Trans, que també ha comptat amb el suport d’À Punt Mèdia i de l’Institut Valencià de Cultura, mostra també una ciutat, València, que reuneix diverses fites destacables, com ara veure nàixer una associació referent en temes LGTBI com és Lambda, festivals com el Mostra la Ploma o la Llei integral de reconeixement a la identitat i a l’expressió de gènere. També ix el testimoniatge del primer regidor trans en un govern municipal valencià.
Malgrat aquests canvis, opina la directora del documental, “encara queda molt per fer” en aquesta societat que “ha de canviar de base, des de l’educació i la formació fomentada gràcies a projectes com Lambda”, que acosten a col·legis i instituts la infinita diversitat d’identitats que componen aquesta societat.
Sobre este blog
Secció de cultura de l'edició valenciana d'elDiario.es.
0