Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

I si encetem el debat de l'escola post-COVID-19 al País Valencià?

Estem a una setmana i escaig que el curs 2019-20 es done per acabat. Un curs que al seu inici cap de nosaltres haguérem sigut capaços d’anticipar-nos al terratrèmol que ha suposat la Covid-19 i que ha trastocat totes les nostres dinàmiques quotidianes i a poc a poc també les nostres estructures de significat. I hem assumit conceptes com distància social, espais segurs, classes online o teletreball, concepte que ha transformat necessàriament l’experiència d’anar a escola.

És cert que l’escola del País Valencià s’enfronta a un repte global però ho fa amb el llast de les nostres peculiaritats. I així, s’enfrontem a una realitat amb els recursos minvats per anys de privatització per part dels governs del PP, i que el Govern del Botànic, tot i els esforços no ha pogut revertir del tot. Ens enfrontem a la precarietat laboral i vital de moltíssimes famílies valencianes, no debades tenim al País Valencià taxes de risc de pobresa i exclusió social del 30,2%, 4,1 punts per dalt de la mitjana espanyola, que hem de considerar quan parlem de fer classes online. I ens enfrontem a aquest repte amb una comunitat educativa desmobilitzada i esgotada per diverses lluites precedents.

No és estrany, doncs, que l’escola confinada recaiga majoritàriament en l’esforç i temps del professorat i de les famílies. I així hem pogut constatar la necessitat d’adaptar els materials i les dinàmiques docents a la situació de confinament a costa de l’ús intensiu del temps del professorat. Igualment hem pogut corroborar que la majoria de les dificultats per poder dur endavant la tasca docent tenen a veure amb la manca de condicions òptimes de connexió i la manca d’un suport familiar constant i suficient. A més, el fet que la professió docent està feminitzada (sobretot en els nivells d’Infantil i Primària) és un obstacle afegit per fer front a la complicada conciliació familiar.

És sense dubte un moment d’obstacles i de dificultats considerables sense precedents, per això la pertinença d’encetar un debat col·lectiu respecte a com serà l’escola al curs 2020-21 i més enllà ens resulta indefugible. És un procés que ha d’implicar a tots els agents de la comunitat educativa, amb el lideratge del professorat a través dels seus sindicats, sí, però atenent a les veus i necessitats de la resta d’agents i sobretot, per damunt de tot, als drets i necessitats dels nostres xiquets i xiquetes, dels nostres joves.

Des del nostre parer hi ha un seguit de assumptes sobre les quals s’ha de reflexionar i prendre decisions:

  • Hem d’enfortir la concepció de l’escola inclusiva, ara més que mai, perquè estem en un moment d’emergència social i també educativa.
  • Des d’aquesta perspectiva abordar la dimensió digital que han de tindre les nostres escoles, sempre amb l’objectiu de garantir el dret fonamental a l’educació de tots els xiquets i les xiquetes.
  • Adoptar amb urgència una programació extraordinària per compensar els mesos de confinament, tant a nivell acadèmic com en el teixit de la sociabilitat que tant enyoren els nostres menuts (i també els adults).
  • Enfortir la comunicació professorat-famílies és més necessari que mai. Cal conèixer millor com es produirà el retorn a les escoles i en quines condicions i les famílies han d’estar ben assabentades i tindre els canals clars per poder comunicar-se amb el professorat.
  • El confinament ha activat recursos digitals que una part del professorat desconeixia i no havia emprat mai. Cal avaluar i diagnosticar en quin punt es troba aquesta qüestió per preparar possibles futurs períodes de confinament, si es produeixen. Sense emmirallar-nos en la digitalització com a solució de tot

Pensem que és responsabilitat nostra, de tots els agents de la comunitat educativa, fer que aquesta “nova normalitat” siga un lloc on vulguem quedar-se a viure i per eixa responsabilitat i compromís implicar-nos per sumar col·lectivament per a fer-ho possible.

Sandra Obiol, Alícia Villar i Francesc J. Hernàndez, Departament de Sociologia i Antropologia Social, Universitat de València

Equip d’investigació de l’enquesta: Innovació Educativa del professorat valencià durant la Covid-19. Informe dels resultats: https://www.uv.es/mia1/covid.pdf

Etiquetas
stats