La factura pública per a salvar l’SGR que avala empresaris: 377 milions de la Generalitat Valenciana a fons perdut

La factura per al contribuent que s’ha necessitat per a salvar la Societat de Garantia Recíproca (ara coneguda com a Afín SGR), l’entitat privada creada per oferir avals a pimes a la Comunitat Valenciana, ha sigut de 412,4 milions des de l’any 2012, quan quasi va acabar en liquidació per una nefasta gestió combinada amb la crisi econòmica. L’entitat ha rebut en aquests anys de la Generalitat Valenciana, sobretot des del 2016, 377,2 milions d’euros a fons perdut per reflotar-la i tornar a la banca les garanties fallides atorgades per l’antiga direcció, de la qual formaven part empresaris i líders patronals i que estava supervisada pels diferents governs del PP. Els altres 35,6 milions aportats pels ciutadans han sigut a través de Cersa, l’entitat avalista de l’Estat.

Aquesta xifra de recursos públics per a pagar als bancs, que en antigues pessetes suposaria 68.392 milions, l’ha revelada el director general de l’Institut Valencià de Finances (IVF) i president d’Afín SGR, Manuel Illueca, que ha comparegut dimecres en les Corts Valencianes per explicar el procés de reestructuració que s’ha dut a terme des del 2016 quan va assumir la presidència. Aquest rescat ha permés a l’SGR equilibrar els comptes i poder vendre patrimoni que havia aconseguit de l’execució dels avals impagats i no fallits. En aquest cas, cal sumar uns ingressos de 68 milions d’euros, més 5,3 milions per la venda de les seus de l’entitat en les capitals de província. Aquests diners recuperats no s’han destinat a tornar a la Generalitat part de la seua injecció de capital i s’han utilitzat per a guanyar solvència amb vista als bancs, que en l’actualitat se situa en el 20%.

Manuel Illueca ha insistit durant tota la seua compareixença davant els diputats que el rescat ha servit perquè l’entitat, en què la Generalitat té un 40% i on estan bancs i patronals, funcione a ple rendiment. “Donarem 50 milions d’euros en avals a pimes el 2020 i tenim demanda de fins a 160 milions per part de 1.600 empreses”, ha explicat el president de l’entitat, que la considera “privada de facto”. A aquestes injeccions de capital públic s’han sumat 17 milions d’euros més aportats fa poc per “reforçar-la” amb vista a l’increment previsible de demanda de les empreses per la crisi de la COVID-19.

Illueca ha sigut molt dur amb la gestió anterior i ha considerat que el problema de l’afonament de l’SGR va ser l’exposició excessiva a la rajola i els conflictes d’interessos dels seus gestors, que es donaven avals a si mateixos. 17 dels expedients analitzats per l’auditoria forense que ha vingut explicant eldiario.es en les últimes dues setmanes, Illueca ha assegurat que incomplien els límits de risc. El compareixent ha posat com a exemple un aval a l’expresident de la patronal de Castelló, José Roca, que va deixar més d’un milió d’euros sense pagar. Sobre aquestes actuacions ha defensat que posteriorment es va perseguir els responsables dels impagats i en el cas del mateix Roca se li va requisar el seu habitatge particular.

El president de l’SGR ha defensat el rescat públic, perquè l’entitat va arribar a tindre un risc de “fins a 2.000 milions d’euros”. Sobre les responsabilitats penals o mercantils, Illueca ha explicat que un informe de Deloitte Legal els ha recomanat no denunciar els possibles responsables, perquè els casos estarien prescrits. El diputat del PP Rubén Ibáñez li ha recriminat aquesta inacció, cosa a què el president de l’SGR ha assegurat que havien d’haver sigut els governs del PP els que denunciaren els casos el 2012. El Banc d’Espanya va multar el 2017 el consell d’administració de l’SGR fallida, però no s’ha seguit contra ells una actuació complementària. En total, els empresaris i líders patronals sancionats pel supervisor bancari van haver d’afrontar multes de 5.000 a 20.000 euros.

En conclusió, l’SGR ha necessitat 412,4 milions d’euros de diners públics; 70 més obtinguts de la venda dels actius intervinguts per les garanties i les seues seus i 17 més públics per la crisi de la COVID-19 per a poder equilibrar els seus comptes i funcionar amb normalitat. “A falta de 10 milions de deute bancari que s’abonaran d’ací a uns mesos, el procés de reestructuració ha acabat”, ha sentenciat Illueca. La Generalitat manté, segons el registre mercantil, el 43% de l’SGR, mentre que Bankia i Banc Sabadell el 4,4% i el 4,3%, respectivament. La resta dels accionistes tenen tots menys de l’1% de manera individual i formen part del seu accionariat altres bancs com CaixaBank, Santander o Caixa Ontinyent, però també les patronals valencianes, les cambres de comerç i la Diputació de Castelló.