Per millorar el futur del camp valencià

Durant els últims mesos, la crisi de la taronja ha posat d’actualitat als mitjans de comunicació i l’opinió pública una realitat que en diferent mesura afecta a molts sectors de la nostra agricultura des de fa dècades.

Als problemes derivats de l’escassa atenció prestada pels diversos governs espanyols als efectes de les polítiques comercials europees sobre l’agricultura mediterrània valenciana, així com al desavantatge secular en la cadena de valor del sector productor front el sector comercialitzador de productes agraris, s’uneix un conjunt de problemes estructurals del sector agrari que venen arrossegant-se des de fa dècades i que poden agreujar-se pels efectes del canvi climàtic, que no van ser enfrontats pels anteriors governs autonòmics.

No ha estat fins 2015 que aquestes qüestions estructurals començaren a treballar-se, des del diàleg, el consens i la incorporació de coneixement, per avançar cap a una política agrària valenciana que permeta superar els obstacles existents i aprofitar les oportunitats de futur.

Així, des de fa poc dies, després d’un intens procés parlamentari a les Corts –es van presentar més de 560 esmenes-, la Llei d’Estructures Agràries de la Comunitat Valenciana ha estat aprovada per unanimitat. Aquesta llei, que ja està publicada al Butlletí Oficial de les Corts (BOC), a banda de ser un exemple del que significa el debat parlamentari fructífer i constructiu, aborda les qüestions estructurals que, des de fa dècades, han anat afeblint la nostra agricultura i fent cada vegada més difícil la vida dels llauradors i les llauradores.

Qüestions que tenen a veure amb l’abandonament de l’activitat agrària i de les terres, la manca de rendibilitat de les explotacions, la manca de relleu generacional, la masculinització del sector agrari, l’excessiva fragmentació de les parcel·les, la manca d’instruments de seguiment i planificació estratègica, l’escassa cultura de treball en comú, l’escassa professionalització de les persones llauradores o les escasses inversions públiques i privades. I ho fa a través d’una caixa de ferramentes que conjuga les mesures més tradicionals, com la reconfiguració del parcel·lari, amb mesures més innovadores de caire social, organitzatiu i tecnològic, per enfrontar les diverses situacions al llarg i ample del nostre territori.

Així, ens trobem amb la creació d’una xarxa de terres a escala autonòmica per promoure la cessió d’ús i les transmissions, els incentius fiscals, la regulació del sòl infrautilitzat i l’acompanyament per revertir l’abandonament de terres. També s’ha previst l’assessorament a mida, amb la creació de la figura de l’agent dinamitzador, prop dels llauradors i llauradores, per conèixer les seues necessitats de primera mà i oferir-los les eines i oportunitats disponibles per afavorir la sostenibilitat, la viabilitat i la rendibilitat de les seues explotacions.

A més a més, la llei incorpora ferramentes per a millorar la gestió de l’activitat agrària a través de la cooperació, la generació i transferència de coneixement i la planificació estratègica. Així s’estableix l’elaboració de mapes agronòmics per conèixer amb detall la realitat de la nostra agricultura i es fomenten les iniciatives de gestió en comú i l’elaboració de plans d’actuació sectorials, participats per totes les parts implicades en la producció i comercialització dels productes agraris.

Una altra novetat que aporta aquesta llei és el foment de l’agricultura de proximitat, la revitalització dels espais agraris periurbans i la prevenció de la pèrdua de sòl agrari prop de les ciutats a través de la figura del parc agrari i mesures de suport per promoure’ls.

Així mateix, a través d’aquesta llei, es regula un conjunt de mesures de suport econòmic, fiscal i tècnic per millorar l’estructura i grandària de les explotacions agràries, a través de processos de reestructuració parcel·lària, i per millorar la seua sostenibilitat econòmica i ambiental, a través de projectes i iniciatives d’implantació d’energies renovables i millora dels sistemes de reg i dels camins.

La Llei d’Estructures Agràries també contempla la importància de la producció d’aliments d’alta qualitat i la protecció del medi ambient, amb el foment de les bones pràctiques agràries i de l’aplicació de tècniques agroecològiques, l’ús sostenible de l’aigua, la introducció d’energies renovables, la prevenció de la contaminació i la potenciació de la diversitat agrària i natural.

I no ens oblidem de l’impuls que dóna a la professionalització de l’activitat agrària, a la posada en marxa d’activitats agràries complementàries, a la incorporació de joves i dones a l’agricultura i a la incorporació continua de coneixement i progrés tecnològic a la producció agrària.

Després de quasi 20 anys, per fi el camp valencià compta amb una nova Llei d’Estructures Agràries que mira cap al futur, per fer front als desafiaments de la globalització i de la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic. Una llei que aborda els problemes estructurals i les febleses enquistades per dècades d’absència d’una política agrària valenciana. I tot això, amb l’objectiu central de garantir la viabilitat de l’activitat agrària a la nostra terra i una vida digna per a les persones que treballen el camp.

Des de Compromís, amb aquesta llei continuem apuntalant i reconstruint un dels fonaments del nou model productiu valencià per aconseguir la societat justa i sostenible del segle XXI que ens mereixem els valencians i les valencianes. Com ja hem fet impulsant la recent modificació de la llei de contractes agraris que prohibeix la venda “a resultes” i converteix en obligatori el contracte de compravenda de collites per escrit, per protegir els productors agraris davant possibles abusos comercials. Els anys vinents seran vitals per a l’aplicació d’aquest nou marc normatiu, per tal de garantir la seua eficàcia i l’impacte positiu sobre la gent del camp i el nostre territori. Avancem amb pas ferm i la mirada llarga per revitalitzar el nostre sector agrari.

Graciela Ferrer es diputada de Compromís a les Corts Valencianes. Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials i estudis de postgrau en economia ecològica i gestió sostenible de l'aigua