Molta cogovernança, sí... però de forment ni un gra!

El menyspreu i la manca de cooperació i col·laboració del govern central respecte a Les Corts Valencianes viscudes durant la legislatura passada, sota el govern de Rajoy, es tornen a repetir en aquesta, liderada per Sánchez-Iglesias. Les incompareixences de càrrecs públics del Ministeri de Transició Ecològica davant comissions especials d’estudi de les Corts Valencianes posen de manifest un menyspreu institucional inacceptable cap al parlament valencià.

Aquest comportament resulta contradictori amb l’èmfasi que el Ministeri de Transició Ecològica posa en documents oficials respecte a la necessitat de participació pública i coordinació i col·laboració entre nivells de govern per desenvolupar les polítiques hídrica i climàtica, de cara a reduir la vulnerabilitat de les persones i el territori. També contradiu l’empeny del govern central per impulsar la cogovernança amb les comunitats autònomes per abordar la crisi sanitària i la reconstrucció postcovid19, en bona mesura vinculada al deteriorament ecològic i la insostenibilitat del model global de producció i consum.

Una de les poques coses bones que podem traure d’aquesta pandèmia tal vegada siga el reconeixement per part del govern central de la importància de la participació de les comunitats autònomes i els ajuntaments en la presa de decisions que afecten transversalment tots els territoris i àmbits de la vida de la ciutadania. Els àmbits de competència dels diversos nivells de govern són compartits, complementaris, sinèrgics o confluents. Per tant, la nomenada “cogovernança” és una bona notícia per a la salut de la nostra democràcia. Per això, em pregunte si és que per al govern central els parlaments autonòmics no en formem part de l’arquitectura democràtica del Regne d’Espanya.

Posem per cas la Comissió Especial d’Estudi sobre gestió de l’aigua en la Comunitat Valenciana i possibles alternatives davant el canvi climàtic que es va desenvolupar durant la legislatura passada a Les Corts, a proposta de Compromís. Resulta evident que per a gestionar l’aigua en el nostre territori ens cal disposar de dades i informació que emanen de la actuació de les autoritats estatals. Elles són les competents en la planificació hidrològica, l’estimació de recursos hídrics disponibles i la seua qualitat, l’establiment d’assignacions i reserves per als diversos usos, la determinació de cabals ecològics per a la salut d’aqüífers i rius, el control dels usos, o l’anàlisi dels impactes del canvi climàtic sobre el cicle hidrològic i els recursos hídrics. Establir un diàleg fluid i constructiu amb les autoritats implicades en totes aquestes tasques és fonamental per analitzar i fer propostes de prevenció i adaptació al canvi climàtic que afecten polítiques sectorials (econòmiques, mediambientals, d’ordenació del territori) que es desenvolupen des del govern autonòmic.

Malgrat que alguns organismes ministerials, com l’AEMET o l’Institut Geològic Miner d’Espanya, van compartir aquest enfocament i varen participar-hi, les Confederacions Hidrogràfiques del Segura i del Xúquer es negaren en redó a fer-ho, adduint com a excusa l’absència de competència de Les Corts per controlar l’acció de govern de l’administració central i, per tant, per sol·licitar la seua compareixença en una comissió parlamentària. Cal dir que una comissió d’estudi no esbrina responsabilitats polítiques sinó que serveix per adquirir coneixement sobre una qüestió concreta per fer millors propostes polítiques i iniciatives legislatives.

Si aquest posicionament demostra ignorància respecte al significat de l’estat de les autonomies, la governança multinivell i la cogovernança, en matèria de política de l’aigua i canvi climàtic és encara més irresponsable.

La situació s’ha tornat a repetir aquesta legislatura amb la Comissió d’Especial d’Estudi que proposàrem des de Compromís sobre les causes, efectes i possibles alternatives d’actuació en matèria hídrica, urbanística i ambiental en relació amb la DANA que en setembre de 2019 va afectar catastròficament la Vega Baja. Així, les persones responsables i tècniques de la Confederació Hidrogràfica del Segura citades per analitzar aquesta problemàtica i abordar propostes de futur han declinat participar-hi; igual que alguna persona experta per trobar-se en l’actualitat prestant serveis en algun departament ministerial.

Aquesta actitud sembla alinear-se més amb l’aspiració ultradretana de deslegitimar i eliminar l’estat de les autonomies que amb el deure de lleialtat i col·laboració institucional que haurien de exercir en un sistema de governança multinivell de una democràcia avançada.

Per això, m’ha paregut significativa la recent visita institucional del Secretari d’Estat per a la Unió Europea a Les Corts Valencianes, amb debat amb els grups parlamentaris inclòs. En la seua compareixença, el Secretari d’Estat va posar en valor la participació del parlament valencià en l’elaboració de propostes per a la reconstrucció postcovid19, reconeixent, a més a més, la importància de les competències autonòmiques i la incidència d’aquestes en la configuració de la política d’Estat: “les comunitats autonòmiques són Estat”. 

Tot un canvi respecte a la pràctica habitual de les relacions entre el govern central i el parlamentarisme autonòmic. O millor dit, esperem que siga un canvi i no una excepció. Perquè encara que la governança multinivell és una característica intrínseca de l’organització de la nostra democràcia, i la cogovernança la via per exercir-la amb eficàcia, eixa no ha estat la regla, sinó més be l’excepció.

Esperem que l’exemple del Secretari d’Estat per a la Unió Europea cundisca i que el principi de “cogovernança” passe de ser un mantra mediàtic per convertir-se en una realitat. En la Comissió d’Estudi sobre la DANA de 2019 en la Vega Baja, actualment en marxa a Les Corts Valencianes, estarem encantades de comptar amb la participació dels càrrecs públics i tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Segura que vàrem convidar.